“Veure i entendre” el World Press Photo

5.05.2017

S’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de  Barcelona (CCCB) la tretzena edició del World Press Photo 2017, el prestigiós certamen internacional que premia els millors treballs fotoperiodístics de l’any.

Vida Quotidiana, 1r premi. Fotografies individuals | © Paula Brostein

WORLD PRESS PHOTO (WPPh) és una organització holandesa sense ànim de lucre, fundada el 1955, dedicada al món del fotoperiodisme. Entre les seves activitats organitza, des del 1957, aquesta mostra fotogràfica que premia els millors treballs de l’any. Per donar una idea de la seva importància podem dir que per al 2016 el jurat internacional ha hagut d’escollir entre més de 80.000 imatges rebudes de 5.034 fotògrafs (dels quals, 222 espanyols) procedents de 125 països. D’altra banda, des de fa set anys l’organització ha ampliat el seu àmbit als treballs videogràfics – anomenats en anglès amb l’expressió StoryTelling – un format que des de la irrupció de les noves tecnologies digitals ha anat guanyant un lloc en els mitjans de comunicació.Els treballs guanyadors es presenten en una exposició itinerant en més de quaranta països, que l’any passat varen veure més de quatre milions de visitants. Enguany la tradicional presentació al CCCB s’ha avançat uns mesos i Barcelona és una de les primeres ciutats on es podrà veure.

Com ja vàrem explicar en les cròniques d’anteriors edicions, els darrers anys el certamen havia generat algunes polèmiques perquè es va considerar que alguns dels guanyadors havien fet manipulacions d’edició que no respectaven estrictament les normes de fidelitat que s’exigeixen a les imatges foto periodístiques. Arran d’aquests casos, l’organització va establir uns criteris precisos (Contest Entry Rules) que semblen haver acabat amb les polèmiques: en síntesi, els concursants han d’enviar sempre l’arxiu original de la imatge; s’accepten els ajustos per millorar la lluminositat, contrast i saturació de color, sempre que no siguin tan exagerats que alterin la visió original i no eliminin radicalment la informació de les zones d’altes i baixes llums. A una foto no se li pot treure ni afegir cap pixel i no es poden clonar parts de la imatge. Les informacions sobre les circumstàncies en què s’ha fet la fotografia no poden contenir cap dada inexacta. De fet, el criteri de fons és que no es pot falsejar la realitat original alterant allò que varen veure els ulls i la càmera del fotògraf.

Paral·lelament, i per donar cabuda a les produccions fotogràfiques que fan ús de les noves tecnologies, WPPh està treballant en la creació d’un segon Premi, totalment diferenciat de l’actual en el qual, sense renunciar al fotoperiodisme, es permetrà la utilització de determinades pràctiques fotogràfiques i manipulacions digitals: per exemple, les exposicions múltiples que s’utilitzen en fotos panoràmiques o la construcció d’imatges en forma de mosaic de fotos. Paul Ruseler va anunciar que la primera convocatòria es farà per premiar els treballs del 2017.

A Barcelona, WPPh té com a col·laboradora permanent la “Fundació Photographic Social Vision“, dirigida per Sílvia Omedes, que des de fa anys organitza l’exposició a la seu del CCCB. Com va dir el seu director, Vicenç Villatoro, aquest és un esdeveniment anyal viscut i considerat com a propi pel Centre, la filosofia del qual coincideix plenament amb el lema “Veure i entendre”, del certamen.

En aquest tretzè aniversari els organitzadors han celebrat que any rere any augmenti, de l’orde d’un 15%, el nombre de visitants, fins al punt que s’ha convertit probablement en un dels certàmens fotogràfics que concentra més públic a Barcelona, cosa que confirma el gran interès dels barcelonins pel fotoperiodisme. Pensem que en aquests mesos coincideixen a Barcelona amb el WPPh diverses exposicions fotogràfiques del màxim nivell: en els espais públics, al mateix CCCB i a Fotocolectania, “Fenomen Fotollibre; ” al Palau Robert, els prestigiosos “Premis Pictet; i a l’Arts Santa Mònica, l’exposició “Miguel de Cervantes o el desig de viure”, de Juan Manuel Navia. I també, alhora, es poden veure a galeries privades diferents treballs de gran interès: “Marcel Giró” a la Galeria RocioSantaCruz, “Trobades en una cadira” de Marc Vidal i Marta Fàbregas, a Pigment Gallery, o els treballs de Joan Colom i Txema Salvans, a la Galeria Juan Naranjo. Realment una veritable explosió de bona fotografia, aquesta primavera a Barcelona.

Les 143 fotografies seleccionades a la mostra de la WPPH es presenten agrupades en vuit categories, atenent la seva temàtica, inclosa la categoria dedicada als treballs de llarga durada (de més de tres anys). Es fa molt difícil triar o recomanar entre les fotografies i els treballs premiats perquè tots tenen una qualitat garantida i la millor recomanació és que els aficionats al fotoperiodisme acudeixin fins al 5 de juny al CCCB per veure el conjunt de l’exposició. Com és lògic, en els moments que travessem són molt habituals els temes relacionats amb la guerra als països àrabs i els moviments migratoris al Mediterrani.

El primer premi l’ha obtingut el fotògraf turc Burhan Ozbilic que va tenir la sang freda de fotografiar l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia, una imatge que va fer la volta a món.

Foto de l’any: Un assassinat a Turquia. | © Burhan Ozbliici

Pel que fa als fotògrafs espanyols, enguany han estat quatre els premiats: Francis Pérez ha guanyat el primer premi de la categoria “Natura” amb la fotografia d’una tortuga atrapada en una xarxa de pesca a la costa de Tenerife. A la mateixa categoria, Jaime Rojo ha aconseguit el tercer premi amb una imatge de desenes de papallones atrapades per una nevada a Mèxic.

Tercer Premi Natura. Monarques a la Neu | © Jaime Rojo

Santi Palacios ha guanyat el tercer Premi en la categoria “Temes d’actualitat”, amb una fotografia d’una nena nigeriana en una pastera al mar mediterrani. I finalment, Carla Tramullas ha obtingut el primer premi de la “Categoria Narrativa Immersiva” del Concurs de Narrativa Digital.

Paral·lelament a l’exposició, l’organització ha preparat com cada any un seguit d’activitats: visites guiades, classes magistrals, projeccions dels llargmetratges guanyadors, etc. Trobareu informació completa de tot això a la pàgina web del CCCB.