Usos gramaticals

Marta Mas i Albert Vilagrasa són dos pofessors de llengua que han tingut l’encert d’escriure una gramàtica d’ús de la llengua catalana, amb la teoria mínima, amb exemples ben trobats i ordenada alfabèticament.

El disseny i la presentació tipogràfica ajuden el lector a accedir als continguts des de qualsevol lletra i des de qualsevol apartat: l’índex final no marca el camí sinó que complementa la recerca ràpida de qüestions lingüístiques. I tot això s’agraeix en un camp, el de la llengua, els noms del qual (com gramàtica o plusquamperfet de subjuntiu) fan espantar més d’un.

De tota manera, em sembla que caldria haver resolt la quantitat i la qualitat de la informació teòrica que recullen les entrades, a fi d’evitar matisos diferents o mancances segons l’entrada que es consulti. N’és un exemple la caiguda de preposicions, on es poden trobar alternatives (o no) a determinades expressions poc habituals, segons el punt on s’estigui. N’és també un exemple el primer cas que esmenten els autors a la introducció: “Per què no podem respondre «No hi ha» quan ens pregunten «Que hi ha l’Andreu?». Doncs la gramàtica no diu per què: simplement diu com es diu. També l’obra hauria d’haver incidit en un sistema de remissions més àgil i més complet: el que hi ha, basat en colors, és sobretot atractiu.

A parer meu, aquesta gramàtica que “no està pensada per a lingüistes experts, sinó per a usuaris que tenen unes necessitats concretes” no hauria de permetre’s, al segle xxi, continuar descansant de manera exclusiva en el català central; no hauria d’haver bandejat explicacions sobre altres formes dialectals, perquè totes les formes dialectals conformen la gramàtica de la llengua catalana.

«Gramàtica catalana de la A a la Z», de Marta Mas, Albert Vilagrasa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. 35 euros