Una nit a l’Apolo

20.12.2016

No és que anéssim a veure Moustache, sinó que vam omplir el Teatre Apolo per assistir a la 22a edició dels Premis Butaca. Glòria Cid i Toni Martín, els creadors i presentadors vitalicis dels premis, van oferir-nos una gala àgil, picadeta i amb clatellades per a tots els gustos. Intentarem fer-ne una crònica a l’alçada.

Manolo Trullàs amb el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran. © Paco Amate

Manolo Trullàs amb el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran. © Paco Amate

Número musical per començar? Perill! (almenys no és un mentalista, gràcies a Déu). Però si és el sabadellenc Xavi Duch qui canta i balla, acompanyat per un cos de ball fantàstic, la cosa canvia. I molt. El seu tema “No guanyaré el Butaca” va resumir a la perfecció el sentiment dels nominats als premis, amb confessions tan sinceres com la impossibilitat de guanyar en una categoria on també hi competeixi David Verdaguer (cosa que va resultar certa). El nostre particular Neil Patrick Harris canta i balla de meravella i sap aixecar la cama fins al cap, cosa que sempre anima un començament de gala. Llavors van aparèixer Glòria Cid i Toni Martín, els mestres de cerimònies d’uns premis que sempre aconsegueixen que siguin, com a mínim, àgils i lleugers, que ja és molt. Cid i Martín són molt graciosos i punyeteros, i a més tenen l’enorme avantatge que no depenen de cap gran mitjà, institució o marca comercial (excepte els inevitables espònsors) i això fa que mai s’autocensurin. Acudits com la creació de l’ONG “Apadrina un actor”, que fa que famílies de la Índia tinguin intèrprets catalans apadrinats (Mingo Ràfols o Xus Estruch, per citar-ne un parell), o que els actors cada dia es jubilin més tard (“Qualsevol dia tindrem un disgust”) són riguts per un públic format principalment per gent de la professió, especialistes en l’art de la punyalada per l’esquena i el comentari de bar. I llavors diuen que som els crítics els que critiquem més…

Els primers premis de la nit van ser entregats per Elisenda Roca i Guillem Clua (La extraña pareja), i van ser els “menys importants” (premis tècnics), com sempre passa i mai es reconeix, ja que sempre es donen al començament de les gales. Estaria bé, ni que fos per experimentar, que un any el primer premi de la nit fos el de millor muntatge, no troben? Així després tot plegat seria més relaxat. Total, quina importància tenen la il·luminació, el vestuari, la caracterització o el so en un espectacle? Brillant Roc Mateu en el seu discurs, dedicant el seu Butaca al Millor Espai Sonor a l’arquitecte Ricard Bofill, perpetrador del TNC, per “seguir donant-me encara tanta feina”.

Toni Martín i Glòria Cid, els creadors i presentadors dels Premis Butaca. © Paco Amate

Toni Martín i Glòria Cid, els creadors i presentadors dels Premis Butaca. © Paco Amate

Una de les sorpreses (agradables) de la nit (almenys per qui signa aquestes ratlles) va ser que Xavier Bobés resultés guanyador en la categoria Altres Disciplines (certament, no és un títol massa engrescador) amb Cosas que se olvidan fácilmente, que Bobés representa només per a grups de cinc espectadors. L’artista va agrair L’animal a l’esquena, declarant la gran feina que fan de suport a la dansa i altres llenguatges, a Francesc Casadesús i als “cinc, cinc, cinc…” espectadors que han anat veient l’espectacle, ja sigui al TNT, al Mercat de les Flors, en gira o, properament, al TNC. Una altra sorpresa (i bona) va ser el Butaca al Millor Espectacle per a Públic Familiar per Tripula, dels Farrés Brothers i Cia, un muntatge que fa volar als espectadors petits i grans i que s’hauria de veure a tot arreu.

Si hem de parlar de guanyadors, perdedors i tota la pesca esportiva, direm que Dansa d’agost i Molt soroll per no res van sortir amb quatre premis cadascun, i que David Verdaguer va estar molt bé agraint a Roc Mateu (dissenyador de so) i Manu Guix (arreglista i músic) que haguessin aconseguit que la gent es cregui que pot fer un musical. A teatro con Eduardo (Teatre Lliure) i El professor Bernhardi (TNC) van acabar la nit sense cap premi, i resulta si més no curiós que Dona no reeducable (Teatre Lliure) fos la guanyadora en la categoria Petit Format, més que res perquè competia amb produccions com Història (Sixto Paz Produccions), Watching Peeping Tom (Indi Gest), Psicosi de les 4.48 (The Three Keatons), Broken Heart Story (La Peleona) o Ragazzo (Teatre Tot Terreny). Que sortís Lluís Pasqual a rebre un premi dedicat al petit format és, sense cap mena de dubte, una de les imatges de la nit. A Berlanga li hauria encantat. Algú deia, encertadament, que potser la categoria hauria de ser “Butaca al Millor Muntatge de Petit Pressupost”, ja que d’aquesta manera la justícia (almenys monetària) seria més equitativa. I és que aquests premis els dóna el públic, cosa que provoca que grans espectacles minoritaris no siguin premiats, i que els que han vist més espectadors tinguin, lògicament, més opcions a guanyar. Xavier Bobés fulmina aquesta estadística (o no), o potser és una mostra que no ha votat tanta gent com ens pensem… Senyors Butaca, quants espectadors han registrat el seu vot? Seria interessant tenir aquesta dada.

Xavier Bobés va guanyar el Butaca a Altres Disciplines amb 'Cosas que se olvidan fácilmente'. © Paco Amate

Xavier Bobés va guanyar el Butaca a Altres Disciplines amb ‘Cosas que se olvidan fácilmente’. © Paco Amate

Un dels altres moments emotius de la nit va ser la Butaca Honorífica Anna Lizaran a Manolo Trullàs, l’històric i simpatiquíssim taquiller de La Seca, que ens va parlar dels Pastorets que veia de petit i com El Teatrito de los Niños de Seix Barral li va canviar la vida, amb el seu català amb accent aragonès inconfusible. Per cert, recomano fervorosament que seguiu el Manolo al facebook, on penja regularment fotografies, collages i vídeo-crítiques d’espectacles. “Ha de fer molta mandra escriure un text”, deia Glòria Cid abans d’entregar el Butaca al Millor Text a Jordi Casanovas per Vilafranca, un dinar de festa major, que va acabar el seu discurs amb un preparadíssim “Visca la dramatúrgia catalana!”.

No hi va haver massa sorpreses en les categories de Millor Actriu (Clara Segura) i Millor Actor (Pol López), que guanyen absolutament tots els premis que se’ls posen al davant i que si un dia decideixen fer una obra junts faran implosionar el teatre que els aculli. Un acudit dels presentadors especialment aplaudit va ser referent al que ha succeït amb la Kompanyia del Teatre Lliure: els nens, estrena a la sala gran “y por todo lo alto” i les nenes, a baix i “fent de chachas”. El públic també va agrair molt que fos Carme Portaceli (de sobte, amb molts més admiradors des que és directora del Teatro Español) la guanyadora del Butaca a la Millor Direcció per Només són dones, que va agrair el premi via nota de veu de whatsapp i el va dedicar a les tres intèrprets del muntatge (Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski) i a les dones que han patit i segueixen patint guerres al món.

Dansa d’agost va acabar sent el guanyador en la categoria de Millor Muntatge i Xavi Duch i companyia van tancar la gala amb un breu número d’estil Broadway. Després pluja, cigarrets, frankfurts i cerveses. I alguns, sí, van acabar a l’Apolo. Però això ja ho explicarem un altre dia.

Els Farrés Brothers amb el seu Premi Butaca al Millor Espectacle Familiar. Xavier Bobés va guanyar el Butaca a Altres Disciplines amb 'Cosas que se olvidan fácilmente'. © Paco Amate

Els Farrés Brothers amb el seu Premi Butaca al Millor Espectacle Familiar. Xavier Bobés va guanyar el Butaca a Altres Disciplines amb ‘Cosas que se olvidan fácilmente’. © Paco Amate

GUANYADORS DELS XXII PREMIS BUTACA DE TEATRE DE CATALUNYA

MUNTATGE TEATRAL

Dansa d’agost (La Perla 29)

PETIT FORMAT

Dona no reeducable (Teatre Lliure)

DIRECCIÓ TEATRAL

Carme Portaceli (Només són dones)

ALTRES DISCIPLINES

Cosas que se olvidan fácilmente (Xavier Bobés / Festival TNT)

ESPECTACLE PER A PÚBLIC FAMILIAR

Tripula (Farrés brothers i Cia.)

ESPECTACLE DE DANSA

Vorònia (Cia. La Veronal)

ACTOR TEATRAL

Pol López (Hamlet)

ACTRIU TEATRAL

Clara Segura (Conillet)

ACTOR DE REPARTIMENT

Lluís Villanueva (Caïm i Abel)

ACTRIU DE REPARTIMENT

Mònica López (Dansa d’agost)

MUSICAL

Molt soroll per no res (TNC)

ACTOR DE MUSICAL

David Verdaguer (Molt soroll per no res)

ACTRIU DE MUSICAL

Mercè Martínez (73 raons per deixar-te)

ESCENOGRAFIA

Dansa d’agost (Sebastià Brossa i Elisenda Pérez)

IL·LUMINACIÓ

Dansa d’agost (Guillem Gelabert)

VESTUARI

Molt soroll per no res (Miriam Compte)

CARACTERITZACIÓ

L’Avar (Àngels Palomar-Marqués)

SO o ESPAI SONOR

Molt soroll per no res (Roc Mateu)

TEXT

Vilafranca, un dinar de festa major (Jordi Casanovas)

COMPOSICIÓ MUSICAL

73 raons per deixar-te (Jordi Cornudella)

BUTACA HONORÍFICA ANNA LIZARAN

Manolo Trullàs 

Etiquetes: