Una autèntica barbaritat

12.06.2012

HZERO. “La barbarie”. Editat per Odio Sonoro/No Tomorrow/Punk Machine/Sonánbulo/Im My Heart Empire.

 

HZero

 

Terence Hill era més subtil. Bud Spencer, en canvi, cardava unes hòsties amb tot el palmell de la mà ben obert, que et feien trontollar durant setmanes. Una sensació ben semblant és la que et queda després d’escoltar la mitja hora d’aquesta brutalitat titulada “La barbarie”, el nou àlbum dels barcelonins HZero. Corredors de fons i amb més fe que Josep Maria Escrivà de Balaguer, el quintet ha hagut d’esperar més d’un any i comptar amb el suport de fins a cinc segells discogràfics per poder publicar la seva segona referència! Fet lamentable i del tot incomprensible, quan ens trobem davant d’un dels millors treballs del hardcore punk més roquer i greixós que s’ha publicat a casa nostra en molt de temps. Però, malauradament, així són les coses i així us les expliquem. Amb bandes com Poison Idea, Black Flag, Angry Samoans o referents més propers com La Banda Trapera del Río o The Capaces en el punt de mira, HZero caminen pel costat més salvatge de la vida, donant forma a bombes de neutrons com “Democracia”, “Fuera de lugar”, “Noche y niebla” o “Siempre en las calles”. Terroristers sonors, algú els hauria d’engarjolar, perquè, efectivament, aquests vuit temes són una autèntica barbaritat.

 

Twitter Oriol Rodríguez: @365d365e