Una auca d’estrelles mítiques

22.06.2013

A la vista del muntatge ’28 i mig’, t’assalta el dubte de pensar que La Perla 29 o el director Oriol Broggi potser viuen una crisi de creativitat com la que va reflectir autobiogràficament Federico Fellini en el seu film ‘8 1/2’ o ‘Otto e mezzo’. Però si fem cas dels resultats i reconeixements de les últimes temporades, de segur que no és això.

 

Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya

 

Aleshores potser hauríem de concloure que Oriol Broggi ho té tot tan ben calculat que només ell sap que ha fet exactament 28 projectes i mig, de la mateixa manera que Fellini diu que havia fet 8 pel·lícules i mitja quan va triar el seu títol emblemàtic. O potser, si som malpensats, hem de començar a creure que La Perla 29 ha estat una xifra falsa i que el número de l’habitatge de Gràcia on va néixer la productora era en realitat un màgic ’28 i mig’.

Malament ho té, Oriol Broggi si, com el protagonista de la pel·lícula ‘8 1/2’, es pensa retirar a un balneari per repensar el seu futur artístic i personal perquè, com Guido Anselmi, el alter ego fellinià, tinc la sensació que Oriol Broggi també es veuria perseguit i assetjat per tots aquells dels quals potser voldria fugir, en un moment revoltat que, certament, convida a agafar la manta i córrer.

Si això pàssés, ja veig perseguint-lo on fos els espectadors fidels que té, els intèrprets que volen treballar damunt la sorra de la Biblioteca de Catalunya —a pesar d’algun retret irònic de l’actor Pere Arquillué, l’últim Cyrano—, tècnics, escenògrafs, músics i fans en general. Per això ha fet bé, abans que fos massa tard, de refugiar-se en el món oníric, en els records del camí fet i en les fantasies de les quals s’alimenta el teatre.

I és així com ha convertit la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya en una mena de Cinnecittà Studios on tot es barreja en nom de la poètica, la sensualitat, les sensacions a flor de pell i la nostàlgia d’un temps que, si bé tampoc no era millor, potser sí que era més feliç.

En dues hores, l’espectacle fa un viatge amb ressò italià d’anada i tornada, amarat d’intensitat lingüística: italià, català en diferents modalitats, trossos d’espanyol i… posats a jugar amb la llengua, espriuà i fellinià. Comença amb Dante i ‘La Divina Comèdia’: “Al bell mig del camí de nostra vida / em vaig trobar en una selva obscura / del dreturer vial la passa eixida”, i enllaça amb el conte popular ‘La fugida del pintor Notxa’, que s’encaua dins de la seva pintura, i com en un joc de nines russes, entronca amb multitud de records i referències que passen pel món de Fellini, pel món del cinema, pel món del teatre, pel món de La Perla 29 i, en algun moment, pel món de cadascun dels intèrprets.

Espectacle, doncs, d’autoria compartida i d’autoria manllevada i combinada amb una estètica que apel·la a la bellesa i la plàstica, amb una acurada il·luminació que crea l’atmosfera tan habitual de la Biblioteca de Catalunya on, fugaçment, hi ha també aigua i foc, per completar el triangle amb la sorra.

I en una mena de trencaclosques ben relligat, llampegades de Pirandello, d’Ingmar Bergman, de Vicent Andrés Estellés, de Salvador Espriu, de Shakespeare, de Txèkhov… ‘La primera història d’Esther’, ‘Coral romput’, ‘Teresa’, ‘Hamlet’, ‘El rei Lear’, ‘L’oncle Vània’… I sobretot cinema: ‘Una jornada particular’, d’Etore Scola; ‘La vida és bella’, de Roberto Benigni; ‘La strada’, de Federico Fellini; ‘Casablanca’, de Michael Curtiz, amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. I molt de Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Sofia Loren, Anita Ekberg, Zampanó i Gessamina, o el que és el mateix, Anthony Quinn i Giulietta Masina… Una auca d’estrelles mítiques tan mesurada com enriquidora.

¿I de recreació ambiental…? El circ, el teatre dramàtic, el teatre dins el teatre, la fanfàrria felliniana, els cortinatges de la casa, el marc d’un quadre gegantí, una projecció audiovisual que crea els diferents espais que s’evoquen, uns números d’escala malabarista de pista, un retall de cotxe de l’època en blanc i negre, un retall de barca, i la sorpresa més ben guardada de la nit: un elegant cavall blanc al qual només li falta que sigui alat i que s’elevi per les voltes gòtiques en una al·lucinació col·lectiva d’un somni compartit.

Una companyia de nou intèrprets que donen vida a les desenes de personatges clàssics o reinventats. Remarcables els papers de l’actor Pablo Derqui i l’actriu Clara Segura, que juguen amb alguns dels personatges-mite més protagonistes. Però igualment plens de força els de Màrcia Cisteró —que destapa la seva capacitat a vegades dramàtica i a vegades còmica— o Ernest Villegas i Xavier Boada, potents en els seus discursos, i un dels actors revelació dels últims anys, Pol López, que surt de pretendent d”Els feréstecs’ de Goldoni i s’incorpora a la nova Kompanyia del Teatre Lliure, o les intervencons de Tomeu Amer, el més circense de tots, envoltats tots de Montse Vellvehí —que surt de dirigir el ressuscitat Shakespeare Festival— i el debut a la sorra, que no pas a l’ombra, d’Anna Madueño, una de les fundadores de La Perla 29.

Oriol Broggi confessa que l’espectacle ’28 i mig’ és “una proposta artística que encara no havien fet mai”. I avança en la presentació que és també “un sac foradat de poemes i imatges, un joc diferent, una mirada inventada, un foc nou que han sentit com a necessari”. Per això ’28 i mig’ és un espectacle que respira la sensació de la creació en llibertat. I per això també es mereixen uns llargs aplaudiments a peu dret i una calorosa temporada d’estiu a la Biblioteca de Catalunya.

«28 i mig». Adaptacions i treball de text: Jeroni Rubió. Intèrprets: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara Segura, Ernest Villegas i Montse Vellvehí. Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Berta Ribera. Disseny de so: Damien Bazin. Projeccions: Cisco Isern. Treball de cant: Pablo Puche. Confecció vestuari i sastressa: Irene Fernández. Tècnic funcions: Guillem Gilabert. Regidor: Marc Serra. Ajudant direcció: Montse Tixé. Direcció: Oriol Broggi. Producció de La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 20 juny 2013.