Un brindis enverinat

La producció gironina 'El brindis', una faula sobre el xantatge i les clavegueres de la política, s'estrena a Barcelona després de girar per Catalunya.

Estrena a Barcelona d’una producció gironina que fa mesos que volta per Catalunya. Es tracta d’El brindis, de Frank Bayer, una faula sobre el xantatge i les clavegueres de la política. Dos vells amics es retroben després de deu anys de no veure’s, i passen comptes. Els secrets, és millor que es mantinguin ben guardats o cal ventilar-los i que es faci justícia? Al Teatre Gaudí fins al pròxim 24 de febrer.

A la passada cerimònia dels Premis Goya, El Reino es va endur set estatuetes. Va ser una de les triomfadores de la nit. Ja saben, una pel·lícula sobre la corrupció política i, de retruc, tota aquella que hi ha enquistada a la nostra societat. Ara arriba al Teatre Gaudí, després de fer gira per Catalunya, la producció gironina El brindis, de Frank Bayer, una peça sobre els xantatges i la podridura, ambientada en la política municipal. Sembla que el tema ens esquitxa per totes bandes. Ja se sap, ficció de guionistes i dramaturgs…

L’Ernest (Xavier Mercadé) és un jove ben plantat que aspira a ser alcalde del seu poble. Té tots els números per aconseguir-ho. En Mateu (Ivan Bustos) és un pintor que no triomfa. Tancat al seu estudi, intenta sortir de l’oblit professional. Tots dos amics fa una dècada que no es veuen, poques hores abans de convertir-se en el batlle més jove del municipi, l’Ernest rep una truca d’en Mateu, que hi vol parlar. La trobada, lluny de ser una bonica reconciliació, s’entortolliga perquè un secret del passat no es desenterri. En cas de fer-se, acabaria amb la prometedora i brillant carrera del polític.

Estrenada a la Sala La Planeta el passat mes de maig dins del Cicle Primerencs, El brindis és l’opera prima de la companyia La Gàrgola, nascuda el 2018. Aquest és el seu bateig, així com el dels dos actors, que pràcticament debuten en el circuit professional. L’actriu Cristina Cervià aporta l’experiència i s’encarrega de dirigir les joves promeses.

Al ritme de la cançó Via con me, de Paolo Conte, i en només seixanta minuts, la proposta condensa els set pecats capitals -i algun més-, i mostra com es teixeix un joc d’interessos i d’intercanvi de favors amb l’objectiu de salvar-se el cul i conservar la poltrona. Amb algunes veritats com temples (la diferència entre tenir talent i tenir padrins o els que s’exciten amb la debilitat dels altres), i amb alguns tòpics massa vistos (les dissertacions sobre l’art o el fàcil recurs de refugiar-se en l’alcohol quan van mal dades) El brindis aporta, això sí, el verdader secret de la peça: quin preu tenim per segellar els llavis. Perquè recordem-ho: si algú compra, és que algú ven (encara que sigui a si mateix).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació