Emergències: quan la rutina és anar a contrarellotge

19.09.2016

Emergències és la nova sèrie documental de TV3 que retrata el dia a dia de la feina dels professionals dels equips d’emergència de Catalunya: Mossos d’Esquadra, bombers i professionals mèdics. Cada episodi barrejarà el seguiment des de dins de diverses històries amb entrevistes als professionals implicats. Es tracta d’un programa que intenta mantenir l’equilibri entre la divulgació estricta i la creació d’un relat que impliqui l’espectador emocionalment al llarg dels 40 minuts que dura el capítol. La tensió entre les dues ànimes del programa, la documental i la dramàtica, es resol de manera irregular en funció del suc de cada història i del carisma dels professionals implicats, que duen el pes narratiu sobre les espatlles.

Un fotograma d'Emergències

Un fotograma d’Emergències

Tan bon punt veiem els anuncis del programa, sabem que el principal risc a què s’exposa Emergències és la gestió adequada de la llàgrima. Les històries davant les quals ens trobarem tenen un potencial infinit per a l’empatia i la tristor i això fa que la temptació lacrimògena sigui forta. El programa flirteja amb aquesta temptació durant els clímaxs dramàtics dels casos que ens mostra, però podem dir que el primer episodi se’n va sortir amb elegància. No es pot acusar els responsables de caure en la pornografia emocional, ja que mantenen una distància correcta amb els ciutadans afligits per les respectives desgràcies i els fets es mostren amb una vocació de realisme. Les mirades d’angoixa són genuïnes i no un efecte del muntatge. Com sol passar en aquests casos, el pecat és a la banda sonora: el piano trist i ensucrat és un clixé tant omnipresent com imperdonable i, a sobre, el que ha acabat triant la sèrie és especialment predictible i mandrós.

El punt fort del programa és el prestigi dels professionals que retrata i la fascinació que exerceix el seu món. La vocació de servei públic de la CCMA es demostra una vegada més en la voluntat manifesta del projecte de reivindicar un seguit de vocacions admirables. La prova de foc serà veure si el material i la fórmula tenen prou potencial televisiu per bastir una sèrie de 13 capítols. Si bé la medicina sempre ha estat un univers atractiu per a la televisió fins al paroxisme, Emergències aconsegueix diferenciar-se apostant per posar els doctors en un segon pla i donar el protagonisme a professionals tradicionalment negligides com són les infermeres i els equips del SEM. Mentre que els casos mèdics suposen el motor emocional del programa per la seva proximitat amb situacions de vida o mort, les seqüències dedicades a bombers i mossos aporten un contrapunt més sobri que se centra a divulgar els aspectes més tècnics dels dos col·lectius i valorar el servei que presten a la societat.

Emergencies TV3Que els professionals siguin l’epicentre del programa també comporta el risc de dependre del carisma d’uns treballadors la responsabilitat dels quals és salvar vides i no pas entretenir una audiència. Així, mentre la Carmeta, la infermera responsable de coordinar les tasques de reanimació, captiva l’espectador amb la seva sang freda, la seva humilitat i la seva expertesa, el cap de bombers no se’n surt de la mateixa manera davant la càmera i cau en la sobreactuació i les ganes de dramatitzar en excés allò que està passant. Les càmeres s’adapten més bé a les situacions frenètiques que s’expliquen per elles mateixes fins a diluir totalment la presència de l’equip de gravació que als casos més prosaics, on la narració es relaxa inevitablement.

Emergències reïx en la seva vocació divulgativa perquè ens ofereix una descripció completa i amb molts punts de vista del món en el qual s’endinsa. En canvi, el programa té més problemes a l’hora de distribuir la tensió dramàtica, ja que el relat està molt fragmentat i les peces no són totes igual d’interessants. La rellevància social de les professions que protagonitzen la sèrie és el seu gran argument de seducció i això atraurà l’audiència que tingui curiositat per aquest món i ganes de veure comportaments virtuosos  que no es prodiguen gaire a la petita pantalla. El principal repte de la sèrie serà aconseguir anar més enllà d’un format massa convencional que pot mantenir enganxats a la televisió els més militants però que difícilment aconseguirà captivar els menys interessats en aquest món.

Etiquetes: