Un boig et dirà la veritat

21.04.2017

Gabi Martinez (Barelona, 1971) acaba de publicar Les defenses (Catedral, 2017), que a partir de la narració de les aventures i desventures d’un boig perfila el retrat dels homes i les ciutats del segle XXI.

Gabi Martínez, autor de Les defenses © Elena Blanco

Un neuròleg que pateix un trastorn que l’ha fet irreconeixible per a la seva família i amics és el protagonista d’aquesta novel·la. D’una manera exageradament pulcre i ambiciosa, l’autor ens fa partícips dels pensament íntims del Dr. Camilo Escobedo que, expulsat de la societat per la seva condició de boig, incomoda el lector amb tots els seus raonaments i reflexions, que són tan insans com reals.

La història comença a les darreries del segle XX i ens condueix a principis del XXI. En aquest sentit, sorprèn la contemporaneïtat del marc polític i social del llibre, que demostra que al 2017 ens preocupen els mateixos temes que fa trenta, vint i deu anys. «Els individus canviem, però sempre patim per les mateixes coses», explica l’autor. «Quan vaig i torno de viatge m’adono que aquí no ha passat res. Potser ha canviat la manera d’expressar-nos o de comunicar-nos, però en essència tot es manté com sempre».

Per una banda, Les defenses conté aquella essència boirosa del periodisme literari, que t’exposa fent veure que parla d’un altre. «La meva base és molt periodística —diu Gabi Martínez—, i aquest és un bon punt de partida per mirar la realitat que ens envolta amb esperit crític».  Per una altra banda, la novel·la també recorda els pilars de la nostra literatura: el Quixot (el boig) i Tirant lo Blanc (els viatges). De fet, ens trobem davant d’un autor considerat com un dels millors representants contemporanis de la literatura de viatges, que es fa present en la figura del protagonista com una sortida d’emergència que l’allunya momentàniament d’una societat repressiva o sufocant.

«Abans d’escriure sobre Barcelona he escrit sobre molts altres llocs, perquè sovint hi ha la necessitat de posar espai entremig i respirar a fora. D’aquesta manera podem contrastar i enfrontar-nos a nosaltres mateixos». En la història del Dr. Escobedo no hi ha la Barcelona grandiosa dels turistes, sinó que hi descobrim la ciutat latent que tots coneixem i que cap de nosaltres reconeixem en veu alta. Les defenses il·lustra la ciutat occidental moderna, corrupta i asfixiant; l’autèntica jungla on el consum d’ansiolítics i estimulants està extremadament disparat.

«Camilo Escobedo és el producte del segle XXI», sentencia l’autor. La figura del boig està desplaçada, i des d’aquesta posició privilegiada el protagonista se’ns presenta com el nou lliurepensador, que enmig del seu procés de recuperació ens explicarà tot allò que fem veure que no sabem i ens ensenyarà tot allò que fem veure que no som.