‘Un altre temps’ de Fred i son al C.A.T.

29.09.2012

Va sortir el passat 24 d’abril, però la seva presentació en societat no va ser fins abans d’ahir a la nit al C.A.T de Gràcia envoltats d’un públic entregat. Parlem d’Un altre temps, el segon disc dels Fred i Son. També van deixar espai per tocar temes del seu anterior treball Diu que no sap què vol. A més, van comptar amb la presència del valencià Senior, que els va fer de teloner.

 

Fred i son

Més que un projecte global de disc, Diu que no sap què vol consistia en l’enregistrament de diferents cançons que els Fred i Son ja tenien escrites. Amb aquest segon treball discogràfic ha estat diferent: des del principi ha estat pensat com un conjunt. Això s’ha traduït en uns arranjaments molt més treballats i una producció molt bona.

Ahir es van presentar a l’escenari del C.A.T ben reforçats: a més de la formació habitual, comptaven amb un teclat, violí, trompeta i dues veus amb la intenció que el so fos el més proper possible al disc. El començament del concert va ser un tant dubitatiu, fruit dels nervis –més que normals- en una presentació, però gran part del concert donava la sensació que la música anava a la deriva, amb uns tempos un tant irregulars i alguns problemes de conjunt. Segur que amb cinc o sis concerts més a les espatlles amb aquests nous temes, el problema queda més que arreglat. És allò que se’n diu la falta de rodatge.

Un fet que ajuda a evidenciar el que s’acaba d’explicar és que quan van interpretar algunes de les cançons de l’anterior disc com ara “Diu que no sap què vol” o “L’arc de Sant Martí” estaven molt més segurs i el resultat sonor era molt més bo.

Un altre temps conté cançons que parlen de temes quotidians “La maison du canard”, de les vacances i el tornar a casa “L’estiu” o de noies turmentades per algun motiu, com la de la cançó que dóna nom al disc.

Com hem dit abans, la seva concepció dels disc ha estat diferent i es veu reflectit en la sonoritat: és més fresc que el primer, té un so que en podríem qualificar d’indie-pop; però també recorda al so dels anys vuitanta. De fet, ells reconeixen influències de grups com Aztec Camera o Prefab Sprout. El resultat és un so un pèl homogeni durant la reproducció del disc, però que ells van saber dissimular en directe incloent cançons anteriors, per tal de canviar la sonoritat.

Cal destacar també l’actuació de Senior que va escalfar l’ambient abans de Fred i Son amb les seves cançons que expliquen històries en les que el sexe, l’amor o la lluita hi formen una part important. De fet, no es va cansar de dir que sí, que hem de lluitar pel que volem, però que hi ha d’haver sang!