Travessar la Mediterrània

12.03.2017

David Cirici ha guanyat el premi Sant Jordi 2016 amb El setè àngel (Proa), una novel·la que aborda la realitat dels refugiats que intenten travessar la Mediterrània per arribar al continent europeu.

David Cirici | © Omnium

 

L’Ernest, publicista d’èxit i que defuig les responsabilitats, viatja amb el seu veler, Súnion, en companyia del seu fill de set anys, Marc, i la seva nova parella, Sophie, i del fill d’aquesta, Max. Un vespre de mala mar, mentre naveguen entre les illes de Patmos i d’Icària, en Marc cau a l’aigua després que el Súnion topi amb les restes d’un naufragi. A partir d’aquí comença la història d’un pare desesperat per trobar el fill. Obsessionat a trobar-ne el cos per fer el dol. Mentrestant, haurà de fer front als retrets de la seva exdona, Sara, que l’acusa d’irresponsable i el culpa d’haver mort en Marc. Paral·lelament, assistim a l’aventura d’en Marc, que ha estat rescatat per un bot de refugiats que fugen de Síria i l’Afganistan. El que comença sent un acte de solidaritat esdevé en interès per part de l’Ahmad per creuar les fronteres més fàcilment. A poc a poc, com un riu, la narració es va convertint en una novel·la que indaga sobre el dolor i les diferents formes de viure’l.

David Cirici (Barcelona, 1954), que també ha treballat de publicista i que ha publicat els èxits L’esquelet de la balena (1986) o el més recent, El lladre del Guernica (2015), explica als agraïments finals del llibre que va viatjar a Idomeni i a les illes de Patmos i Icària per documentar-se. Cirici descriu molt bé el contrast entre els turistes que viuen d’esquena a la realitat i els refugiats que fugen de la guerra. D’una banda, l’Ernest, per donar sortida al seu dolor, s’implica amb els voluntaris que rescaten del mar els refugiats que només busquen una vida millor. No sap què ha de sentir. Coneix el cas d’un pare que ho ha perdut tot: el fill petit al mar, la feina i casa seva. Però, i ell? Que no té dret a patir? Que no té dret a preguntar-se com pot ser que el món continuï girant mentre ell ha perdut el seu fill? Al capdavalla, el seu dolor només serveix per constatar que “cada dia naixien i morien centenars de milers de persones”. Aquesta situació límit portarà l’Ernest a plantejar-se si la seva vida ha tingut algun sentit, si ha estat un bon pare. L’aparició de la culpa amaga una certa insatisfacció personal.

Paral·lelament acompanyarem en Marc i l’Ahmad, que té la voluntat de creuar la frontera entre Grècia i Macedònia. Coneixerem la seva trista història i les penúries que ha hagut de passar. En Marc es farà amic de la Hani i en Mazen, fills de l’Ikran, cunyada de l’Ahmad. Tant a l’inici com al final apareixen els set àngels que anuncien les plagues, símbol del càstig diví i motiu de reflexió cristiana, que quan “baixaven a la terra havia arribat l’hora del Judici Final”. També es dota de contingut simbòlic l’escena en què un grup de gats no deixa menjar al més indefens, aquell que està ferit.

Malgrat que en ocasions el narrador s’estén en excés amb frases per subratllar (“la seva vida només era aquell instant precís en què una vela espetegava”) i que la història de la periodista portuguesa, Maria Figueiredo, víctima d’abús sexual per part del seu cap, costa de digerir, El setè àngel és una bona novel·la, amb final catàrtic inclòs, que ens interpel·la sobre la culpa, el dolor, l’angoixa, la impossibilitat del perdó i les desigualtats del món actual.

Etiquetes: