Tots som Anna Allen

20.03.2016

Els musicals de nova creació —com es diu dels catalans—, sembla que, de les pedres, en treguin pans. Vull dir que crear una trama basada en un fet tan anecdòtic com el de les recents falsedats de l’actriu catalana Anna Allen és gairebé com aconseguir fer un pa de pagès en forn de llenya ben cruixent d’un simple còdol de riu.

Anna Allen | Foto: annaallen.es

Anna Allen | Foto: annaallen.es

Anna Allen (Girona, 1977) havia obtingut una certa popularitat arran d’un paper televisiu dins de la sèrie espanyola Cuéntame cómo pasó i havia treballat en altres sèries com Acusados o la catalana La Riera. Però, de cop i volta, s’inventa una falsa participació com a actriu en la sèrie The Big Bang Theory o en una producció francesa sobre Versalles, o en treballs per a la BBC, invitacions falses als Oscars i relacions inexistents amb personatges del món artístic de Los Angeles.

La xarxa, el mitjà que havia servit perquè ella mateixa difongués la seva falsa personalitat, va ser també el botxí que va acabar amb la seva fantasia d’èxit. Per cert, parlant d’Èxit, el títol d’una obra d’autoria pròpia —se suposa— que mai va vendre, com havia afirmat, a uns coneguts productors nord-americans perquè fos adaptada a Broadway.

Al marge de l’anàlisi que la suplantació de personalitat ocupa psicòlegs professionals i afeccionats al gènere, els germans Pau i Joan Olivé, membres del grup musical SPLAC, han decidit fer el salt al teatre i, com aquell parell que al segle XIX es van fer anomenar Gilbert & Sullivan, han creat un espectacle musical que grata en les interioritats del gremi de l’escena i que té com a protagonista aquesta lamentable etapa de la vida real d’Anna Allen.

Un dramaturg i director teatral (interpretat per l’actor Sergi Cervera, una de les cares actuals del programa Polònia), vol muntar una peça teatral inspirant-se en la veneració que sent per l’ídol Ingmar Bergman, de qui en una de les escenes, s’imita la història de la pel·lícula considera obra mestra, Persona (1966), on apareix la jove infermera Alma (al cinema, Bibi Andersson) i l’actriu de teatre Elisabet Vogler (al cinema, Liv Ullmann), que sobtadament s’ha quedat muda.

Per descomptat, la temàtica de la malaltia, la mort, la desolació i la bogeria del film Persona d’Ingmar Bergman no és l’eix central del musical Tots som Anna Allen, una comèdia que creix de to amb la competitivitat que es crea entre una actriu ja madura, que es creu una estrella, i una actriu debutant amb moltes ganes de triomfar que acaba guanyant-se els favors del director i que s’endolceix amb una pirueta romàntica en la part final sense pretendre censurar l’actitud d’Anna Allen sinó només mostrar-la als espectadors perquè siguin ells qui, arran del cas Anna Allen, en treguin i en jutgin les conseqüències.

Una trama de competitivitat clàssica que porta a la referència d’una altra pel·lícula del segle passat, Tot sobre Eva (All About Eve) (1950), de Joseph L. Mankiewicz, on Bette Davis interpreta una reconeguda actriu de Broadway, de qui Anne Baxter, en el paper d’una jove admiradora, fa trontollar la carrera i la vida personal.

Entremig de Tots som Anna Allen hi ha noranta minuts d’un musical de petit format amb molt bon nivell de composició i d’interpretació i una bona dosi d’humor intel·ligent. Un nivell que mantenen en totes les intervencions musicals les dues actrius protagonistes, Noèlia Pérez (anomenada en la ficció, Emma Casademont) i Mònica Macfer (la que representa en la ficció l’autèntica Anna Allen). Al costat de l’esmentat actor Sergi Cervera (el dramaturg i director de ficció Mario Torres) hi ha l’acompanyament al piano d’Ernest Fuster, amb fugaces intervencions que l’obliguen a posar pau entre els col·legues de la comèdia o, de tant en tant, fugir d’estudi i fer un mutis discret.

Tots som Anna Allen és una comèdia musical d’humor blanc —o roig encès, depèn del moment— i alguna sortida picaresca que no fóra gens estrany que tingués un considerable recorregut perquè la seva base musical garanteix un espectacle que fa de bon veure i de bon escoltar.

El grup musical SPLAC ha escollit, per fer aquest salt teatral, dues actrius protagonistes que tenen darrere seu els èxits d’anteriors d’espectacles com per exemple Boig per tu (en el cas de Mònica Macfer), La nit de Sant Joan i Carmela, Lilí i Amanda (en el cas de Noèlia Pérez), l’esmentat programa Polònia (en el cas de Sergi Cervera) o Grease i 50 sombras, el musical (en el cas d’Ernest Fuster) i, posats a arrodonir l’historial, esmentem el disc Passeig de Gràcia, el més recent del mateix grup SPLAC, dels germans Olivé.

Tots som Anna Allen. Text de Pau Olivé. Música: SPLAC. Arranjaments: Ernest Fuster. Intèrprets: Mònica Macfer, Noèlia Pérez, Sergi Cervera i Ernest Fuster. Escenografia: Maria Roser Ferrer. Llums: Sergio Gracia Gutiérrez i Justo Gallego. So: Joan Olivé. Direcció: Joan Olivé. Companyia Tes Tistos Tigues. Almeria Teatre. Barcelona, 19 març 2016.

Etiquetes: