Tippi Hedren a Melilla

A casa nostra l'Agrupación Señor Serrano gairebé és més cara de veure que el cometa Halley.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

L’Agrupación Señor Serrano és com un estel fugaç escènic, perquè les oportunitats que tenim de veure’ls a casa nostra són sempre escasses, i un ha d’estar molt atent per no perdre-se’ls. Acaben de passar pel Grec, només tres dies i amb entrades exhaurides, amb la seva darrera creació: Birdie. La propera oportunitat que tindran de veure l’espectacle serà a Terrassa, al TNT. I per poder tornar-lo a veure, si se l’han perdut, el més probable és que hagin d’agafar un avió i viatjar a algun altre país del món, perquè el que és a casa nostra, gairebé són més cars de veure que el cometa Halley.

Maquetes, càmeres i un croma a 'Birdie'. © Pasqual Gorriz

Abans que algú altre ho digui ho faig jo mateix: ja sé que el proper mes de setembre tindrem l’oportunitat de veure tres espectacles de l’Agrupación Señor Serrano al Teatre Lliure. Del 22 al 25 de setembre (quatre funcions seguides! això és com una temporada de tres mesos, per a una companyia de creació) podrem recuperar Katastrophe (estrenada el 2011 al Festival Tilt de Perpinyà), Brickman Brando Bubble Boom (estrenada el 2012 al TNT) i A house in Asia (estrenada al Grec de 2014). Podrem tornar a veure Birdie al Terrassa Noves Tendències (Pep Pla i el seu equip fan una feina immensa, amb quatre duros i moltes ganes), que tindrà lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre a la cocapital del Vallès Occidental. I de moment això és tot el que sabem.

Però parlem de Birdie. L’espectacle, creat per Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal, comença com un documental que narra un dia a la vida de José Palazón, fotògraf que el 20 d’octubre de 2014 va fer una instantània que va donar la volta al món: Melilla, un camp de golf, sol radiant, gespa verda, palmeres, una parella practicant el seu swing, i al fons, a sobre de la tanca que fortifica la ciutat, una sèrie d’homes asseguts. Com pardalets. I un policia enfilat a una llarga escala que els ve a buscar. Recorden? La imatge és el punt de partida de l’espectacle, que adopta la forma de reportatge per a relatar-nos un dia a la vida del fotògraf. La veu en off és la d’una dona que endevinem de mitjana edat i estupenda, que parla un anglès perfecte amb un accent difícil d’ubicar. Amb la suavitat i l’amorositat d’un documental de l’hora de la migdiada, Simone Milsdochter ens narra el dia de Palazón, que comença, com mana el tòpic del bon fotògraf, amb cafè i Ducados. El repàs de l’actualitat (no fa ni dos anys d’aquella fotografia), tot fullejant El País, ens demostra amb quina facilitat oblidem (per força) les notícies que fa dos dies ens semblaven escandaloses. Teresa Romero infectada d’Ebola, el malaguanyat gos Excalibur o el cul de Kim Kardashian. I de fons, la ciutat de Melilla.

'Birdie' s'ha estrenat al Gre i es podrà veure al proper TNT de Terrassa. © Pasqual Gorriz

En un power point analògic veiem les meravelles d’aquesta ciutat espanyola del nord d’Àfrica, la segona ciutat amb més edificis modernistes després de Barcelona, que compta amb una rica i variada oferta cultural, esportiva i gastronòmica. Les postals melillenques són contaminades per una presència rossa amb vestit jaqueta: Tippi Hedren, protagonista de la pel·lícula d’Alfred Hitchcock Els ocells (The birds, 1963). Així doncs, el Birdie del títol fa referència tant a un tipus de jugada del golf, a la pel·lícula de Hitchcock i a les aus que, amb el seu afany migratori, s’entesten en no parar quietes i anar d’un lloc a l’altre. Un dels moments més brillants de l’espectacle és l’anàlisi que Serrano i Palacios fan de la famosa instantània de José Palazón: estructural, dels diferents plans, dels elements que hi apareixen i fins i tot demostrant com la imatge compleix la secció àuria o divina proporció. Com Las Meninas de Velázquez, La Gioconda de Leonardo da Vinci o El naixement de Venus de Boticelli.

El paral·lelisme entre la instantània de Palazón i tot allò que representa (les migracions, les tanques protectores, la por a l’altre i al mateix temps la nostra passivitat al respecte) amb la pel·lícula sense banda sonora evidencia que les nostres pors són sempre del tot irracionals i alògiques. Si esborréssim tots els ocells del film protagonitzat per la mare de Melanie Griffith, la por i la histèria dels habitants del poble coster seguirien sent igual de reals, igual d’incomprensibles. Birdie adopta també la forma d’instal·lació artística, amb una llarguíssima processó de figuretes d’animalons i altres bèsties situada al green que presideix l’escena. Les càmeres de Serrano i Palacios converteixen l’estatisme en narració, com tant bé sap fer David Espinosa, i l’objectiu es converteix en dramatúrgia. Aquesta fila infinita de bestioles es converteix en una història de la humanitat en miniatura, on tothom ha de passar pel tubo, bàsicament. Som tots un gran ramat en moviment, que avança i avança sense saber molt bé cap a on ni per què, però així com els nostres avis van avançar ho faran també els nostres fills.

Els ocells són uns dels protagonistes a 'Birdie'. © Pasqual Gorriz

Sortim de Birdie havent rebut estímuls intel·lectuals i sensorials de tot tipus, amb la sensació que aquest espectacle comença molt bé i acaba decaient una mica en la seva part final. L’espectacle, però, segueix donant voltes als nostres caps durant els dies següents. Un surt amb ganes de tornar-lo a veure quan es representi al TNT de Terrassa, per comprovar de quina manera ha mutat o s’ha modificat. La pobra Tippi queda una mica abandonada cap al final, potser servidor esperava un cert tancament de la seva història. Qui encara no hagi vist mai l’Agrupación Señor Serrano, aviso, ja pot començar a comprar les entrades per la trilogia que faran al Teatre Lliure. O si no, repeteixo, els tocarà agafar molts avions.

 

Postdata:  Val molt la pena llegir els programes de mà, quan anem al teatre, per adonar-nos del que realment costa produir un espectacle com aquest. Una tirallonga de coproductors i residències com les que té Birdie a casa nostra l’acostumem a veure quan ens visiten companyies estrangeres. Copio a continuació la informació, i que cadascú l’analitzi com vulgui.

Una producció del Grec 2016 Festival de Barcelona, l’Agrupación Señor Serrano, la Fabrique de Théâtre – Service des Arts de la Scène de la Province de Hainaut, el Festival Terrassa Noves Tendències, Monty Kultuurfaktorij i el Festival Konfrontacje Teatralne.
Amb el suport de l’Oficina de Cultura de l’Ambaixada d’Espanya a Brussel·les, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Centre International de Formation en Arts du Spectacle de Bruxelles.
Agraïment especial a José Palazón per la cessió de la imatge de referència de l’espectacle.
Agraïments: Biennale di Venezia – Biennale College Teatro 2015, Panspermia – Marcel·lí Antúnez, Jordi Soler, Carles Guillem, Jaume Riera, Julia Pelletier, Lara Molina, Pasqual Gorriz, Arturo Rodríguez Morato, Fabrice Chan, Yannick Roman, Yasmina Boudia, Javier Bauluz i molt especialment a tots els participants en els workshops de la Biennal de Venècia i del CIFAS.
Esponsorització de les miniatures d’animals: Safari Ltd.
Esponsorització dels efectes especials: Nasa FX.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació