Tina Vallès: Un altre got d’absenta

5.10.2012

Avui que em podia haver quedat a casa a mirar el futbol m’he estimat més venir a veure la Tina de prop, per confirmar que existeix. Perquè comparteixo alguna cosa amb ella, una cosa que vaig descobrir amb el títol del seu primer blog: L’aeroplà del Raval. El DIEC defineix aeroplà com a ‘Avió, especialment el model antic’ i el GDLC precedeix la definició de l’abreviatura obs, que vol dir obsolet. Per a algú com jo que de l’aeroport encara s’estima més dir-ne ‘camp d’aviació’ era la bloguera/blogaire ideal.
L’afinitat me l’ha confirmada el titol del llibre nou: Un altre got d’absenta. És evident que l’absenta aquí funciona com a metàfora (de què? Això ja depèn de cadascú), però per què absenta i no anís del mono o vichy? Jo ho sé, i ho sé perquè li he trobat un anagrama. Si també ho voleu saber, busqueu-lo; si no, espereu-vos al final, que el diré.

Avui celebrem la Tina escriptora, però abans que ella n’hi ha dues més sense les quals aquesta no s’entendria. La Tina Vallès correctora és una vocació. Quan li demanes com ha quedat el llibre nou, et contesta, satisfeta: “Bé, de moment no hi he vist tres”. Cap pífia, se sobreentén. La TV traductora, en canvi, és un ofici i una reivindicació. Encara avui cal donar la llauna amb l’autor ocult del cinquanta per cent del llibre, si no més. Enguany, i només és un exemple entre molts, al concurs La Llança d’Òmnium, on es tracta de triar la millor portada de l’any, a les fitxes dels llibres traduïts hi consta l’autor però no el traductor.

Els retrats calidoscòpics d’Un altre got d’absenta són la versió 2.0 de les novel·les de Juli Vallmitjana. Del Barri Xino al Raval, dels pinxos, les putes i la sordidesa als paquis, la turistalla i el fals disseny. De la llengua com a aglutinador al poti-poti contemporani. Extingida la parla popular com a aferrall de les classes populars al terreny, la Tina l’ha substituïda per la literatura. Però alerta que llengua literària no vol dir encarcaramenta ni paraules rebuscades: perquè el mèrit principal d’aquesta escriptora és que escriu en català. No en burocratès ni en tevetresenc, que van molt bé per guanyar premis grossos i escriure als diaris; ella escriu en català, una llengua genuïna i, si m’ho permeten els multicultis analfabets, neta d’interferències i de barbarismes innecessaris.

I això no hauria estat possible, és clar, si l’escriptora no fos abans que cap altra cosa lectora. Ser lector és condició indispensable per ser escriptor, per més que alguns dels premiats que dèiem es pensin que no cal. Però fixeu-vos en els referents: Perec, Calvino, Rodoreda, Serra, Tavares. Gent que la toca, que la domina. Que pot transgredir la tradició perquè la coneix. I amb això tornem al principi, a l’anagrama. Quin és l’anagrama d’absenta? Doncs abantes, una de les formes bàrbarament tradicionals per dir abans, inconscientment barrejat amb antes. L’Alcover-Moll la recull, i és normal: enmig d’un discurs de matriu catalana, un abantes hi dóna color històric, força expressiva popular. Alcem el didal d’absenta, doncs, i brindem per molts abantes i encara més despuensos de la Tina Vallès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Un altre got d’absenta. Tina Vallès « Viu i llegeix

  2. Retroenllaç: El club de la parella | Núvol