There was a fiesta at Tantarantana!

11.11.2016

Sota l’allau de l’enorme oferta teatral de Barcelona de vegades apareixen petites joies que, com bolets autosuficients i autogestionats, declaren la seva independència a l’ombra del gran bosc. Al Tantarantana acaba de succeïr: La Copla de Wisconsin (el nom ja és adorable) hi presenta There was a fiesta! At Carnegie Hall fins el 27 de novembre. Una perla escènica i musical, un concert teatralitzat, un espectacle bombonet. A Xavier Cugat li hauria encantat.

Aitor Galisteo i Cinta Moreno protagonitzen 'There was a fiesta!' al Tantarantana. © Núria Gámiz

Aitor Galisteo i Cinta Moreno protagonitzen ‘There was a fiesta!’ al Tantarantana. © Núria Gámiz

El Tantarantana és un teatre que no freqüentem, ho reconeixem. Els grans teatres, públics i privats, els festivals i els saraus teatrals variats acaparen sovint quasi tota la nostra atenció, però no cal deixar passar joies com aquesta. There was a fiesta! és un d’aquells espectacles que provoquen un somriure permanent a l’espectador. Un d’aquells (estranys) casos on tots els elements excel·leixen i treballen en la mateixa direcció. L’escenògraf Alberto Merino ha aconseguit el miracle de convertir el Tantarantana en un elegant club dels anys cinquanta, només amb quatre elements escenogràfics: un teló daurat amb drapejats, una tarima per als músics, una palmera deliciosa i un teló de fons (molt ben il·luminat, com tot l’espectacle, per Roger Arjona). El vestuari de Núria Fàbregas i Rosa Lugo ens situa immediatament en un temps i unes circumstàncies, i un abric i una bufanda diuen moltes més coses que dues pàgines de text. Però què és, There was a fiesta?

És la història de Patty Lemon i Martin Bennet, una andalusa i un català que es van conéixer a la Barcelona dels anys quaranta per acabar embarcats (literalment) en una aventura vital i musical que els portaria a creuar l’Atlàntic i acabar cantant al Carnegie Hall, la sala més prestigiosa de Nova York. Salvador S. Sánchez és l’encarregat de la dramatúrgia i la direcció d’un espectacle ideat per ell mateix i Cinta Moreno. I això es nota: quan un projecte de creació es materialitza a partir d’una idea pensada i cuinada amb amor, el resultat només pot ser bo. Cinta Moreno té una veu esplèndida i lluminosa, però també és una actriu excel·lent que amb dues rèpliques et dibuixa un personatge, gens pla ni superficial. Està acompanyada en escena per Aitor Galisteo-Rocher, que recordem dels seus muntatges amb La Calòrica, entre d’altres el crooner italià de L’Editto Bulgaro (Grec, 2012) o la captivadora Marina a Bluf (Sala Beckett, 2015).

'There was a fiesta at Carnegie Hall' es pot veure al Tantarantana. © Núria Gámiz

‘There was a fiesta at Carnegie Hall’ es pot veure al Tantarantana. © Núria Gámiz

La seva història se’ns explica amb text, sí, però sobretot amb cançons: el repertori que interpreten va del jazz al swing, del mambo a la copla, dels jingles publicitaris a la samba. L’escena del popurri llatí és una meravella: del son cubano a Carmen Miranda, passant pel mestre Xavier Cugat (present a la sala) (acompanyat dels seus dos chihuahues, molt ben educats).

La música de l’espectacle és interpretada en directe per un fantàstic trio format per Santi Colomer (bateria), Oriol Roca (contrabaix) i Joel Moreno Codinachs (guitarra i responsable dels arranjaments i la direcció musical). Totes les peces sonen de meravella, i a més ens regalen un My favourite things instrumental (ideal perquè els actors es canvïin de vestuari) que enamoraria el mateix John Coltrane (amb gran solo de bateria inclòs que faria les delícies de Dave Brubeck).

En definitiva, que poca cosa més es pot afegir. Vagin al Tantarantana. Descobreixin a Patty Lemon i Martin Bennet i la seva meravellosa història. Portin les seves mares, àvies i amistats més estimades. Setanta minuts de gaudi teatral costen força de trobar, avui en dia. There will be a fiesta!

'There was a fiesta', elegància i glamur al Tantarantana. © Núria Gámiz

‘There was a fiesta’, elegància i glamur al Tantarantana. © Núria Gámiz