The Cabin in the Woods. Pantalles i ancestres a la casa encantada

9.10.2012

Cabin in the Woods.

Drew Goddard, que ja porta un currículum notable en sèries com BuffyAlias o Lost i en pel·lícules com Cloverfield (Matt Reeves, 2008), s’estrena com a director amb The Cabin in the Woods (2011), una història que explica l’aventura nocturna de cinc joves aïllats del món en una cabana al bosc. Tòpic rere tòpic, un soterrani obscur i ple de relíquies serveix de punt esclatant de tots els desastres que han de venir, que no són pocs. Però la intriga no és només epidèrmica. Des del primer moment, els diletants espectadors veiem com s’entrellacen dues trames i dos escenaris: la maleïda casa del bosc i unes oficines amb gust per les pantalles. L’encert de l’assumpte no rau en el nivell d’espant que genera l’horror -més aviat poc-, sinó en la deconstrucció de tots tòpics, un rere l’altre, d’aquest tipus de pel·lícules i, també, en la reflexió que podem fer-ne com a espectadors. Ningú no quedarà insatisfet, ja que el refregit entreté, dota d’una certa intriga a una trama que no sembla gens original i té les necessàries dosis d’intel·ligència narrativa per fer-ne una hora i mitja força digna. I tot això: sàtira, somriures i algun espant. Còctel adequat per a gent que va pensar que la fórmula moria amb Scream (Wes Craven, 1996) i que veuran que amb The Cabin in the Woods reneix amb un tremolor diferent.

Twitter: @eplantada

Blog d’Esteve Plantada: Fragments d’anatomia