Tao Dance Theater, la dansa pura i geomètrica

11.10.2016

¿Què esperem, les persones, de l’art? Sens dubte, és una de les preguntes que més s’han discutit i qüestionat en les reflexions artístiques de la història: uns poden buscar-hi respostes, altres simplement es satisfan amb la contemplació, amb el simple plaer estètic, n’hi ha d’altres que persegueixen defensar una ideologia estètica, social o política per poder transmetre-la a l’espectador… Igual que en aquest, també són diverses en les intencions dels diferents artistes, per tant, ens trobem davant d’un ventall inimaginable d’intencions i esperances per part de creadors i espectadors, el que fa que no tothom es complagui amb el que veu. L’important és, però, que en el moment posterior d’una experiència artística ens sentim tocats per la sensació inexplicable d’aquesta vivència que ens ha canviat, que ha modificat el nostre esperit d’una manera poc expressable amb paraules.

Tao Dance Theater va inaugurar la temporada 2016-2017 al Mercat de les Flors

Tao Dance Theater va inaugurar la temporada 2016-2017 al Mercat de les Flors

Aquesta és la sensació que transmeten les creacions la companyia xinesa Tao Dance Theater que el passat divendres 7 d’octubre inaugurava la temporada al Mercat de les Flors. La companyia, fundada al 2008, la dirigeix el coreògraf Tao Ye, que en pocs anys ha aconseguit presentar les seves peces a prestigiosos teatres i festivals internacionals arreu del món.

Ye veu en la dansa una exploració del cos humà com a element visual desproveït de narrativitat i representació. El coreògraf ha creat conseqüentment vuit peces anomenades pel seu número de creació i de ballarins que les interpreten, una ascensió progressiva, ordenada i coherent que pretén allunyar els seus significats de qualsevol interpretació aliena. Ens trobem, per tant, davant de coreografies de cossos purament cinètics, que gairebé abandonen la seva aparença humana.

De les vuit creacions es van poder veure al Mercat 4 i 5: dos moments cinèticament oposats, dues velocitats contraposades però alhora complementàries. A 4 els cossos es movien enèrgicament, fluint en moviments impulsats per un cercle invisible que envaïa tant el cos sencer dels ballarins com alguna part independent del seu cos. Un llenguatge clarament modern amb alguns tocs primitius, però sempre simple. En cap moment els intèrprets tocaven entre si mentre executaven la mateixa coreografia a l’uníson. En aquest cas, la premissa de Tao Ye d’evitar qualsevol jutjament de la peça més enllà del que se’ns està oferint, es porta a les seves màximes conseqüències amb les màscares negres que portaven els ballarins. Sense tapar del tot la seva cara, però sí el rostre, fent-nos gairebé oblidar el seu gènere, o la mateixa condició humana. A tot això se li afegeix una roba voluptuosa de Li Min i Duan Ni, desigual i àmplia dels colors de la nit (grisos i negres), molt propera als dissenys de Yohji Yamamoto (de fet, van col·laborar amb el dissenyador japonès actuant a la presentació a París de la darrera col·lecció per Adidas).

Amb 5 es percebia la levitació: semblava com si no hi hagués gravetat i el moviment s’hagués tornat lent, pausat, però igualment inacabable. Els cinc ballarins es movien en una unitat, molt junts, com si fossin una massa compacta líquida que es va traslladant en una òrbita desconeguda. Podem pensar en un engranatge líquid on res és dur si no fluid, on tots els components es necessiten mútuament per continuar movent-se. La música de Xiao He, el compositor xinès d’indie folk, deixa entreveure les seves arrels asiàtiques i contribueix a aquest estat pausat i lent que suggereixen els cossos. Amb el canvi de ritme de 4 a 5 Ye ens fa apreciar dos moviments contraposats, però coneguts, tal com explica ell mateix són les dues velocitats en què el nostre cos es mou a la vida.

Un moment de la peça '4' de Tao Dance Theater al Mercat de les Flors. © Fan Xi

Un moment de la peça ‘4’ de Tao Dance Theater al Mercat de les Flors. © Fan Xi

La dansa del coreògraf aposta per la simplicitat i el minimalisme, no obstant això és una dansa amb una força gairebé sagrada. En les dues peces que es van poder veure, el moviment juntament amb la composició musical i la posada en escena –on la il·luminació també tenia un paper destacat- donaven la sensació de veure un mantra, en una dansa continua i molt visual, que hipnotitzava a l’observador des del primer instant. No hi havia catarsi, ni un punt àlgid, ni in crescendo: simplement dues velocitats manifestant-se en la seva perfecta simplicitat.

La proposta de Tao Ye és a més interessant per les influències de la cultura occidental i de l’oriental. De la primera en podrien trobar diversos referents cinètics basats en la geometria (Tirsha Brown, Steve Paxon o Lucinda Childs) i inspiracions ideològiques, com la de Merce Cunningham en la seva antinarrativitat i despossessió de la dansa de tot el que és aliè a ella mateixa; i de la segona una simetria sense imperfeccions, digna de les danses oficials que l’exèrcit comunista executava col·lectivament i que són a la vegada hereves dels balls rituals i cortesans de segles anteriors. Tot i que Tao Ye va més enllà de fer una barreja de cultures, la seva destil·lació de la dansa demostra un exercici de raonament i inspiració allunyat d’influències i intervencions culturals: és moviment en estat pur.

Tao Dance Theater va ser un agradable inici de temporada al Mercat de les Flors, ja que independentment del que algú esperi de l’art el gran plaer és sortir del teatre amb la sensació d’haver vist i sentit bellesa, intel·ligència i veritat.