Somiar despert a FiraTàrrega

11.09.2012

Companyia 10 cèntims | Foto Gaizka Taro

 

Dissabte a la nit, i després d’aprofitar el ruixat que va caure per sopar, FiraTàrrega va seguir la seva activitat. Algunes actuacions que es duien a terme s’havien suspès per la pluja (en una edició en la qual els problemes tècnics han estat diversos) però altres, en tancat o al cap d’una estona, van tornar el ritme de la Fira.

A les 11 i mitja entrava a veure “Allò que els nostres néts haurien de saber de nosaltres”, una obra amb un títol llarg de la companyia teatral balear 10 cèntims, tres actors joves dalt de l’escenari que van començar dient que aquell era el seu primer projecte. Un comentari que em va semblar desafortunat, però s’hi van posar amb ganes per explicar la relació jove de les persones amb els seus somnis, en un temps en que somniem en què voldríem ser malgrat tots els malgrats.

“Allò que els nostres néts…” parla dels somnis: de voler-los aconseguir, de viure’ls, de renunciar-hi, de veure com els somnis no són tal com els havíem somniat. Una història també del realisme, de fer-se gran, de madurar, de prendre consciència, d’assumir i digerir la realitat. Una història d’il·lusió i d’esperança resignada.

Un espectacle divertit i espontani que no va aconseguir arribar del tot al públic (que havia pagat 18 euros…), massa inconnex i esbojarrat, carregat de bones intencions, però simple i mancat de consistència. El públic es va posar neguitós i la indiferència regnava davant la presentació d’uns somnis bonics i somrients. Una crítica negativa, doncs, dins de les propostes de FiraTàrrega. Perquè anar a FiraTàrrega és viure un cap de setmana d’espectacles al carrer, però és quelcom més, i per cuidar cert prestigi cal afermar bé les propostes que s’hi porten. Per somiar despert a FiraTàrrega també fa falta que se’ns proporcionin bons somnis.

Twitter Roger Rosich: @rogeRosich

Etiquetes: