‘Sik Sik’ de Filippo, eterna comèdia a l’Akadèmia

28.12.2016

S’obre un teló vermell de fireta i veiem un home acabat, l’actor Pep Molina, postrat en una butaca. A prop seu, una finestra pintada representa la naturalesa de l’entorn, que ha de servir per fer que la seva salut millori. L’actriu Annabel Tutusaus apareix enfeinada amb mocador al cap, té cura del moribund. Després entra en escena Xavier Capdet, que interpreta un antic amic del malalt. Un narrador, l’actor Javier López, ens posa en context: són dos germans aïllats a l’espera que el germà es millori. Així comença l’obra Sik Sik y otros, que podreu veure a l’Akadèmia fins al 15 de gener. Una tria d’esquetxos del gran Eduardo de Filippo dirigida per Guido Torlonia, director de la casa que mesos enrere va dirigir L’amant de Harold Pinter.

Pep Molina, Annabel Totusaus, Xavier Capdet i Javier López protagonitzen ‘Sik Sik y otros’

Eduardo de Filippo va néixer i créixer rere els escenaris. El teatre era cosa de família, per a ell. Dialectals, populars i acusades per alguns d’excessivament localistes, les seves peces teatrals tenen un toc de Txèkhov i un toc de Pirandello, escriptor sicilià de l’hegemònica obra Sis personatges en cerca d’autor (Editorial comanegra 2016) i d’una primera novel·la eminentment siciliana i excelsa a parts iguals, L’exclosa (Adesiara, 2008)Sik Sik és el muntatge que Guido Torlonia ha fet a partir de tres escenes de l’autor napolità, totes elles influïdes per la Commedia dell’Arte, amb les disfresses i els canvis de rols corresponents. Anna Tutusaus, Xavier Capdet i Pep Molina demostren el seu talent, sobretot, per la mal·leabilitat amb la qual passen d’un personatge a l’altre.

De Pirandello, Edurado de Filippo en va heretar el toc surrealista amb marca popular. Sik Sik y otros és un espectacle que conté tres esquetxos: Amistad, la història del germà moribund a qui un vell amic fa una visita, Peligrosamente, la vida d’un matrimoni carregat de mala llet a la italiana i Sik Sik, el artífice mágico, que dóna nom a l’obra i narra les desventures d’un il·lusionista de pa sucat amb oli. Al final de Sik Sik, damunt l’escenari arribareu a veure-hi un pollastre i us preguntareu un cop més quin és el truc per fer-lo aparèixer i desaparèixer. Graciós sense ser pretensiosament intel·ligent ni caure en la ximpleria banal, el muntatge ens manté alerta i ens fa petar de riure, com escau a les comèdies clàssiques. Els tres actors principals fan una feina esplèndida que es demostra amb els seus canvis de personatge. De moribund a marit criminal a mag sapastre i de poca solera, Javier López interpreta els tres papers com si li fossin propis; només al primer esquetx, Capdet fa de senyora pona, de militar, de soldat negre i de notari; Anna Tutusaus és una germana pacient, una esposa esquizofrènica i una hostessa embarassada.

Xavier Capdet, Annabel Totusaus i Pep Molina en una imatge de 'Sik Sik y otros'. © David Ruano

Xavier Capdet, Annabel Totusaus i Pep Molina en una imatge de ‘Sik Sik y otros’. © David Ruano

L’espectacle Sik sik és una comèdia histriònica però intel·ligent, cent per cent napolitana, divertidíssima i apta per anar-hi amb nens (tot i que hi ha un personatge que no cessa de disparar la seva esposa i, pitjor encara, ella sembla gaudir-ne). Un bon motiu per sortir de casa.