Shakespeare i la insistència de l’amor

14.01.2017

Venus i Adonis, el poema de més èxit del poeta i dramaturg anglès, ha estat traduït al català per Salvador Oliva (Ara Llibres). Una recreació del mite clàssic, en edició bilingüe, que ens apropa a les inclemències d‘un amor desafortunat.

Shakespeare i l’amor | Foto: Josh Felise

 

Venus i Adonis és, juntament amb La violació de Lucrècia, un llarg poema narratiu, emmarcat dins els cànons renaixentistes i publicat l’any 1593. En temps d’epidèmies de pesta i de teatres clausurats, el jove William Shakespeare recorregué al gènere poètic, que aleshores gaudia d’un gran prestigi, i convertí els seus versos, de manera immediata, en un èxit aclaparador. Venus i Adonis té com a principal font d’inspiració l’Ovidi de Les metamorfosis i Els amors: una Venus apassionada es llança, literalment, als braços d’un tímid Adonis superat per les circumstàncies. Dues maneres d’entendre i d’afrontar l’amor, aquest «esperit vivificat pel foc», condemnades a no encaixar. Quan Venus s’adona que amb la seva bellesa física no n’hi ha prou se serveix de l’experiència i d’altres arguments, igualment irrefutables segons la seva ment enfollida, per seduir el jove Adonis. Ell, però, que considera el seu amor un préstec massa alt, romandrà impassible als reiterats intents de la deessa, que experimentarà la severitat de la seva pròpia llei —les referències a l’amor en termes legals són recurrents.

A la introducció, a banda de contextualitzar l’obra i de descriure’n les característiques internes, Salvador Oliva repassa, breument, la història de la recepció del text al llarg del temps, sovint controvertida per culpa de certs «gustos anticonvencionals», i altres curiositats observades en traduccions precedents a altres llengües romàniques. Més endavant, fa esment dels criteris que ha seguit a l’hora de fer-ne la traducció: mètricament, per exemple, manté l’ús del dodecasíl·lab —amb algunes excepcions; pel que fa a la rima, opta per prescindir-ne i posar l’èmfasi en el sentit de la «partitura narrativa» i, així, mantenir al màxim la fidelitat al text original; una fidelitat que no poques vegades topa amb «barreres artificioses» imposades per una normativa estricta que el traductor prova d’esquivar dins el marge de maniobra que li ofereix la correcció.

A banda de les seves innegables qualitats literàries, Venus i Adonis evidencia l’ànima de dramaturg de Shakespeare atès que també fa intervenir de manera directa els seus dos protagonistes. De manera que la desesperació d’ambdós, per motius ben diferents, és descrita amb un eminent i esperat to dramàtic i expressada, en bona part, a través de múltiples analogies amb l’entorn natural que els envolta, sense oblidar els jocs de contrastos, sobretot pel que fa als colors —sovinteja l’oposició del vermell (passió de Venus) amb el blanc (timidesa d’Adonis).

Els versos de Venus i Adonis narren la història d’un amor no correspost, d’instints desfermats i pors insuperables, un «combat de desig i rebuig» entre una «àguila afamada» i un «ocell atrapat a una xarxa», en què l’amor i la mort mesuren les seves forces.

 

Salvador Oliva imparteix el curs ‘Traduir teatre’ a l’Obrador de la Sala Beckett,. Us hi podeu inscriur aquí.