Shakespeare i clowns: Els còmics d’una nit d’estiu

27.07.2014

Un diria que tot apunta —sobretot per Apunta Teatre— que només obrir-se la primera escena està a punt de començar un espectacle de clowns. La introducció, el vestuari, l’escenografia, l’atmosfera i l’aire que es respira ho fan endevinar. I no es triga gaire a comprovar que, en bona part, és així. ‘Els còmics d’una nit d’estiu’ força els intèrprets a caracteritzar-se durant bona part del muntatge en una troupe de clowns. Però una troupe que no deixarà de banda la paraula durant una hora i mitja, tenint en compte que l’origen de tot plegat és William Shakespeare.

Els còmics d'una nit d'estiu al Versus Teatre

Acostumats a les últimes comèdies urbanes d’èxit de la companyia liderada per Ivan Campillo —home orquestra que fa d’autor, actor i director, entre altres papers de l’auca— el salt cap a aquesta mirada irònica a un dels clàssics de Shakespeare no és només considerable sinó que és també un sotrac per als seus espectadors més fidels.

De la contemporaneïtat de comèdies com ‘Tu digues que l’estimes’ o ‘Totes les parelles ho fan’ a la inspiració de la universalitat de l’obra ‘Els còmics d’una nit d’estiu’ hi ha una barrera temporal i de registre remarcable que es va esvaint a manera que la trama d’aquesta colla de “còmics” entra igualment en l’embolica que fa fort al voltant de l’assaig d’una peça basada en dos amants llegendaris de la mitologia grega i romana, ‘Píram i Tisbe’, que converteixen en esperpèntica, emparats també en la Commedia dell’Arte, mentre la preparen per representar amb motiu del casament del Duc d’Atenes.L’assaig té lloc en un bosc, de nit —ara m’hi veig, ara no m’hi veig— perquè les obligacions laborals impedeixen als intèrprets de ser-hi en hores de feina, i les batusses entre el director aficionat del muntatge i la companyia tan aficionada com ell —una de les intèrprets es fa passar per home perquè les dones de l’època no poden encara accedir a l’escenari— van creant situacions que porten els espectadors a constatar allò que s’insinuava de bon principi: una peça de clowns que, com fan tots els clowns del món, converteixen el que hauria de ser una tragèdia en una comèdia.

‘Els còmics d’una nit d’estiu’ és una obra sense fronteres d’edat. Millor dit, a manera que avança, un va pensant que té tots els trumfos per ser una obra també de consum juvenil —un sector orfe d’obres idònies— i encara més perquè les referències als passatges més pròpies del gènere fantàstic d”El somni d’una nit d’estiu’ són passatges força coneguts en grups de teatre escolars, tant preadolescents com adolescents.Es juga, doncs, en aquest sentit, amb avantatge, perquè els personatges que protagonitzen la festa tenen aquí noms casolans: Cabdell, Flauta, Justet, Morros o Ribot (el director aficionat) i alternen amb els seus personatges de ficció dins la ficció: Píram, Tisbe, Lleó, el Mur o Clar de Lluna. No cal dir que la presència del follet Puck no queda pas arraconat, tot i que només hi és present en off, com les fades. El que sí que hi apareix és la màscara del ruc més cèlebre del teatre i no hi falta la farsa poètica de l’enamorament, essencial de la peça que en realitat es parodia.

Sense voluntat de ser un muntatge musical, sí que s’hi han afegit algunes peces i fins i tot algunes interpretacions fugaces amb guitarra o mandola. La barreja musical s’escapa de l’època ambientada i té una escena que sembla fins i tot una declaració de principis de la companyia: “Hem de fer riure”. Tots plegats, en un considerable esforç d’interpretació inusual, ho aconsegueixen, sobretot perquè indirectament es fa una picada d’ullet al món del teatre voluntariós i vocacional de tantes i tantes companyies no professionals de tardes de diumenge que poblen el sector.

«Els còmics d’una nit d’estiu». Dramatúrgia d’Ivan Campillo, inspirada en les obres de William Shakespeare. Intèrprets: Ivan Campillo, Quim Casas, Sílvia Forns, Víctor Genestar i Ramon Godino. Veus en off: Xavi Casan, Laura Sancho, Ona Sancho i Bruno Blasco. Vestuari: Elena Ballester. Il·luminació i so: Roger Blasco. Caracterització: Toni Santos. Coreografia: Máximo Hita. Música original: Joanjo Rubio (grup Kayto). Pianista: Jordi Revilla. Escenografia: Apunta Teatre. Direcció musical: Maria Salicrú-Maltas. Ajudant direcció: Miquel Àngel Parra. Direcció: Ivan Campillo. Versus Teatre, Barcelona, 23 juliol 2014.