Sehnsucht al MNAC

27.07.2012

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han organitzat conjuntament aquest estiu una sèrie de concerts que han  tingut lloc a diferents espais del museu; el tercer i darrer tenia lloc dijous 26 al Pati d’Art Modern i anava a càrrec del baríton Pablo Acosta Martínez acompanyat al pianoforte per Roger Illa, dos intèrprets molt joves.

 

El baríton Pablo Acosta

El programa girava entorn del Sehnsucht, aquesta paraula que traduïm amb certes dificultats per enyorança o anhel  (no és fàcil trobar-ne una correspondència exacta amb el català) i que fa referència a la inquietud, la insatisfacció, la cerca d’alguna cosa més, un sentiment descrit sovint pels primers autors romàntics. Estava format principalment per lieder de Franz Schubert però els intèrprets van tenir l’encert d’incloure-hi també quatre cançons de Johann Friedrich Reichardt, un dels compositors “pre-Schubert” que van posar les bases del que seria el lied romàntic. Completaven el programa una cançó de Beethoven i les Drei Klavierstücke, D946, de Schubert.

Pablo Acosta va cantar amb intenció i bon gust, còmode al registre central i amb certes dificultats als greus; tot i així va ser valent i no va esquivar cançons de la dificultat de Grenzen der Menschheit. Els seus millors moments van ser les cançons més líriques, com ara An die Entferne de Reichardt i Wanderers Nachtlied II i Auf der Donau de Schubert. El jove baríton va estar ben acompanyat per Roger Illa, que va assumir el paper protagonista amb la interpretació de les tres peces de Schubert. Serà interessant seguir la trajectòria d’aquest duo que ahir ens va oferir una agradable vetllada.

El Pati d’Art Modern del MNAC és un espai acollidor per a aquest tipus de concerts, però en el futur, tant de bo la iniciativa de l’ESMUC i el MNAC tingui continuitat, s’haurien de polir alguns detalls; per exemple, el programa de mà, que no incloïa els imprescindibles textos de les cançons. El mateix Pablo Acosta en va fer esment i va suplir en part aquesta manca explicant el fil argumental del programa i els temes que tractaven les cançons. També s’hauria d’evitar, si fos possible, la coincidència amb altres actes; em refereixo ara a la megafonia que va envair el pati i va tapar bona part de la interpretació de l’última cançó, una llàstima (val a dir que tots dos intèrprets van reaccionar amb aplom davant aquesta intromissió).

 

Twitter de Sílvia Pujalte: @liederabendCat

Blog: http://liederabend.blogspot.com