Seal Sounds under the Floor, el nou viatge de l’Alicia Kopf

7.09.2013

Alicia Kopf presenta fins al fins al 20 de setembre a la Galeria Joan Prats l’exposició ‘Seal Sounds under the Floor’, una reinterpretació de l’imaginari èpic que els testimonis directes i les narracions ficcionals han conformat al llarg del temps al voltant dels intrèpids exploradors polars i les seves expedicions.

 

Alicia Kopf a la Galeria Joan Prats

 

No cal posar-se l’abric per anar a veure Seal Sounds under the Floor, l’exposició que l’artista Alicia Kopf acaba d’inaugurar a la Galeria Joan Prats de Barcelona; no cal posar-se l’abric o, potser, no només cal abrigar-se, metafòricament parlant, per aquest viatge cap a les llunyanes terres polars. Per entrar en el relat artístic i, alhora, narratiu que ens proposa l’Alicia Kopf cal buidar-se d’idees prèvies, cal oblidar tot allò que sabem, o creiem saber, entorn de l’Àrtic i de l’Antàrtic i abandonar-nos al sempre sorprenent itinerari que comporta qualsevol exploració.

“El que els homes anomenen esperit dels temps és, en el fons, el seu propi esperit, en el qual, sovint deformats, els temps s’emmirallen”, deia Goethe. i és a partir d’aquesta màxima que Alicia Kopf recerca en “l’Edat Heroica” de les curses polars de finals del segle XIX i de principis del XX. L’artista explora l’esperit d’un temps, el nostre, que en el transcurs dels decennis i més enllà dels passats esdeveniments històrics i de la immediatesa del present, veu el seu reflex en aquells anys d’expedicions i d’aventura, de curiosa investigació i desitjades descobertes.  A través de l’exposició, que es podrà veure fins al 20 de setembre a la Galeria Joan Prats, Alicia Kopf reinterpreta l’imaginari èpic que els testimonis directes i les narracions ficcionals han conformat al llarg del temps al voltant dels intrèpids exploradors i les seves expedicions. Tot va començar, confessa Kopf, amb la lectura de la biografia d’Ernest Shaclekton, el capità de l’Endurance, lectura que va portar a l’artista a descobrir altres històries, experiències i testimonis i a realitzar un amplíssim treball d’investigació, com demostren les dues enormes carpetes que, juntament amb alguns dels llibres, formen part de l’exposició.  És més, Kopf s’ha proposat reactualitzar el mite i el relat “Articantartic”, convertint aquelles exploracions en imatge metafòrica de la creació i dels reptes que ha d’afrontar l’artista en un moment, com és l’actual, que sembla donar-li l’esquena.

Si, com deia Joseph Conrad, les ambicions dels exploradors polars eren tan pures com l’aire de les latituds que visitaven, l’ambició artística de qui, malgrat tot, continua creant, no només és pura, no només es caracteritza per la passió desinteressada del creador, sinó que, com les ambicions de Shackelton, Roald Amundsen, Frederick Cook i de molts altres, esdevé el reflex d’una ociositat que, lluny de l’utilitarisme dominant, troba consol i la raó de ser en la exploració d’espais blancs, d’espais buits que esperen ser finalment omplerts.

Alicia Kopf presenta Seal Sounds under the Floor

“Què ha portat tants homes a intentar conquerir espais blancs, sense aparent interès comercial o estratègic?” Eix vertebrador de Seal Sounds under the Floor, aquesta pregunta troba la seva resposta en la mateixa exposició, és a dir, en l’exploració artística que Alicia Kopf realitza a través de dibuixos i fotografies, imatges i documents reelaborats per la mateixa artista, que, d’aquesta manera, aconsegueix convertir el relat èpic dels intrèpids exploradors en un relat en primera persona. Un cop més, com ja va fer a Maneres de (no) entrar a casa, Alicia Kopf construeix un relat personal i en primera persona a partir d’un motiu que, sense perdre la seva textura històrica i mítica, s’impregna de la subjectivitat d’una veu narrativa que, com el mateix Schakelton, troba i busca el sentit en “la resistència i la recerca”. Seal Sounds under the Floor és la més contundent afirmació que no hi ha raó més forta i més indiscutible que l’exploració i la creació, dues cares d’una mateixa moneda que s’emmirallen en aquesta exposició, que és, al cap i a la fi, tota una declaració d’intencions.