Scaramouche ja és aquí

1.10.2016

Si t’esperes un drama d’amors prohibits, no hi vagis. Si t’esperes un musical on anar (només) a plorar, no hi vagis. Si t’esperes un Mar i Cel ambientat en la Revolució Francesa, no hi vagis. Però si busques combats entre espadatxins, vés-hi. Si esperes una escenografia i unes coreografies cuidades, vés-hi. I vés-hi també si vols descobrir l’oblidat -però màgic- humor de Dagoll Dagom. Perquè a Scaramouche no s’hi podran trobar cançons com Per què he plorat? o l’Himne dels pirates, però sí grans peces com La Revolució Italiana.

Scaramouche de Dagoll Dagom | © David Ruano

Scaramouche de Dagoll Dagom | © David Ruano

Fer una comèdia musical sense perdre una trama històrica és possible i Dagoll Dagom ho ha tornat a fer. Joan Lluís Bozzo ha aconseguit crear una trama atraient que barreja justícia, amor i llibertat en una època que faltaven totes tres coses i ho ha englobat en un període tan important com és la Revolució Francesa. El contrapunt a aquest dramatisme és la comedia de’ll arte que també serveix per parlar del joc de màscares. “Tots portem una màscara” afirmen alguns dels intèrprets a un número de l’obra. I precisament una màscara és la que utilitza l’heroi de l’obra, Scaramouche, per a combatre les injustícies que pateix el poble.

Un altre dels encerts del musical és el joc d’espases: si a Mar i Cel la lluita es concentrava en l’escena de presa del vaixell dels cristians, en aquesta nova producció s’hi poden observar nombroses lluites entre espadatxins. Cal remarcar que totes aquestes lluites fa mesos que s’estan preparant i que molts dels actors han estat rebent classes d’esgrima per tenir una bona tècnica.

Es mereixen una menció especial també els personatges de l’obra. Deixant de banda l’encertada contraposició entre Scaramouche (interpretat per Toni Viñals) i el Marquès de l’Echalonne (Ivan Labanda), el musical també inclou unes dones fortes i amb caràcter. D’una banda hi ha el personatge d’Olympia que representa la promesa del Marquès i que està interpretada per l’anterior protagonista de Mar i Cel, Ana San Martín. D’altra banda, hi ha el personatge de Camila, una actriu que busca fer-se un lloc en el món del teatre i que està interpretada per Mireia Mambo, que actua per primer cop en català després d’haver protagonitzat obres com Sister Act.

No obstant, per veure l’immens decorat que s’ha creat, descobrir el desenllaç d’Scaramouche o entendre per què Olympia està inspirada en Olympe de Gouges només es pot fer una cosa: anar a veure el musical.