Roger Mas i la Cobla Sant Jordi a la Catedral

25.09.2012

 

Roger Mas a la Mercè | Foto de Ray Molinari (http://ambideraimon.blogspot.com.es)

 

A la plaça de la Catedral és habitual sentir-hi sardanes. La nit de dissabte 22 també van sonar, però en un context ben diferent: el concert de Roger Mas dins les Festes de la Mercè. El cantautor de Solsona va presentar els temes del disc que ha enregistrat amb la Cobla Sant Jordi davant un públic nombrós i fidel. En el repertori, alguns temes ja coneguts i altres de nous, poemes musicats, melodies populars actualitzades i algunes versions de cançons en italià i francès que van venir a confirmar la polivalència del cantant i la seva polièdrica personalitat musical. Una personalitat que amb el temps ha guanyat també desimboltura i seguretat dalt de l’escenari, i que s’ha guanyat el públic no només amb les cançons, sinó també amb el seu discurs cultural tenyit d’una manera d’entendre el catalanisme. Així s’entén que espontàniament entre un grupet del públic sorgissin crits de “Roger Mas president, Catalunya independent”, als que el cantant va respondre amb un “avui no toca” molt nostrat.

Sí que va tocar reivindicar alguns dels grans noms de les lletres catalanes, des del Verdaguer que ja va inspirar les Cançons Tel·lúriques, fins a Maragall o Maria Mercè Marçal, sense oblidar Francesc Pujols, a través de la lectura –esperada i aplaudida- d’aquell capítol del ‘Concepte general de la ciència catalana’ sobre la catalanització d’Europa, etc, etc. Pujols també protagonitza la sardana que tanca el disc de Roger Mas amb la Cobla sant Jordi. Aquesta, inclosa inicialment al seu disc ‘Mística domèstica’, juntament amb ‘El dolor de la bellesa”, que està al disc ‘A la casa d’enlloc’, són les cançons que van servir de llavor per al disc i l’espectacle que es va veure a la plaça de la Catedral. I gràcies a la complicitat amb un artista de moltes inquietuds, la Cobla va més enllà de la tradicional sardana per tocar ritmes de jazz, de banda sonora, de chanson i fins i tot una copla, ‘La bien paga’, que en el context polític actual convida a segones lectures.

El viatge musical d’en Roger Mas per tradicions i sonoritats diverses va acabar allà on havia començat, amb una Cobla a la plaça de la Catedral, interpretant una sardana “comme il faut”, La Santa Espina. I així, ja ben encesos els ànims, va ser com el concert va finalitzar entre crits d’“independència”.
www.twitter.com/judithvives  Blog Judith Vives: www.espaiisidor.blogspot.com

Blog de Ray Molinari: Ambideraimon

Flikr de Ray Molinari: www.flickr.com/photos/tattooray/