Ricard Ripoll: El comptat del text d’un altre

6.02.2013

Ricard Ripoll acaba de publicar dins la col·lecció alabatre de Labreu un nou recull de poemes, Les naixences latents. L’editorial Labreu fan així una aposta rabiüdament contemporànea.

 

Ricard Ripoll

 

Ricard Ripoll, que va obtenir el premi “Cavall verd 2006” per la seva excel·lent traducció al català de les obres completes d’Isidor Ducasse, Comte de Lautréamont, beu del comptat lautreamonià, i en aquest nou llibre conta i recompta els textos i els mons literaris d’altri, els quals van apareixent tot fent-se ben presents al llibre que ens ocupa, Les naixences latents, un títol que és un vers d’Arthur Rimbaud, d’un poema que acoloreix les vocals, aquí ben comptades, sumades i multiplicades.

L’obra de Ricard Ripoll està impregnada de cultura francesa,  i s’alimenta d’un ric bagatge acumulat al llarg de la seva infantesa i posterior formació universitària parisina a la Sorbone, on obté la Maîtrise de lletres modernes. Després de vint anys a França, s’instal·la a Barcelona, on presenta una tesina sobre Le Clézio i una tesi doctoral sobre Philippe Sollers, basada en el textualisme. És professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES), adscrit al Departament de Filologia Francesa i Romànica.

En aquestes escriptures subversives que Ripoll propicia, el text és qualificat de subversiu, no pas pel que diu -per alguna cosa políticament o socialment o èticament incorrecta a què pot al·ludir-, sinó per allò que no diu, i per no voler dir. El discurs  narra tot deixant en l’aire les paraules, perquè vagin dient el que són per si soles, independents, lliures també de les interpretacions que el lector en vulgui fer.

 

Ricard Ripoll

 

En aquesta mena de literatura, l’entorn és purament lingüistic i lautréamonianament textual, talment com ho raona el mateix Ricard Ripoll:

“El sentit hi apareix com a recerca, en un procés obert pel mateix acte d’escriptura, més que no pas com a punt de partida, o origen, de l’acte de creació. (…) El sentit ja no es considera previ a l’escriptura (com si calgués tenir quelcom a dir que, després, l’escriptura representaria), ans el sentit hi apareix com a conseqüència inevitable de l’acte d’escriptura (escriure provoca, genera, sentit). Aquesta permutació és essencial i permet de concebre una literatura no ja com a imitació de la realitat (és a dir, supeditada a una ideologia de la representació), sinó com a creació d’una realitat textual més propera als mots que no pas a les coses.”

Les naixences latents és, doncs, una creació textual bastida sobre una premissa nihilista, que implica la mort del sentit, el qual reneix de la seva negació, fruit de la recerca d’una literatura que defuig la ideologia realista, naturalista. I Ripoll ho fa, ben poèticament, amb unes proses que recompten un seguit d’homenatges endreçats a autors diversos, alguns declarats i d’altres que hom pot intuir perquè piquen l’ullet al lector que sap caçar-los al si del text.

En primer lloc, l’autor concep el llibre com a homenatge declarat al moviment francès OULIPO, que reivindica el joc, o la trava (com l’anomena en Màrius Serra). OULIPO postula “la literatura en quantitat il·limitada, potencialment productible fins a la fi dels temps, en quantitats enormes, infinites per a totes les finalitats pràctiques”.

Ricard Ripoll enceta el llibre amb un “PRE-TEXT”, a tall de pròleg, en el qual descriu molt bé OULIPO, els seu components, les obres i les constriccions d’aquests autors que ens han llegat una ben reeixida aventura d’experimentació literària, en la qual el jo esdevé joc amb potencial literari i matemàtic.

 

OULIPO, una foto de grup

 

I doncs, si entrem en el joc, hem de parlar de regles matemàtiques, gramaticals, de navegació i etcètera. En aquest homenatge, Ripoll hi aplica regles oulipianes per confeccionar alguns dels seus textos, com ara la famosa i fructífera fórmula S+7, que Ripoll ens explica al seu llibre:

“El mètode més famós –que més aviat és un procediment– fou el S+7, inventat per Jean Lescure el 13 de febrer de 1961, que permetia una nova lectura de la poesia clàssica francesa: a partir d’un poema conegut se’n canvien els substantius pel setè substantiu que apareix en un diccionari donat, creant així un nou poema.”

I posats a rellegir els clàssics, Ripoll tria, ni més ni menys, la Bíblia per fer el seu poema. Un exercici que resol ben airosament, amb humor i mestria recompositiva. Vet aquí un petit tast del resultat:

“Al principi, el devot va crear el celiandre i la torrada; la torrada era caòtica i desolada, les tènies cobrien la superioritat de l’ociositat, i l’Espermatozou del devot planava sobre els aiguamolls, i el devot digué: que existeixi el lòbul i el lòbul va existir. El devot separà el lòbul de les tènies i va donar al lòbul el nomograma de diarrea, i a les tènies, el de nitrogen. El devot va fer la voluptat de la fisiografia i va separar les tènies que hi ha a sota la voluptat de les que hi ha a sobre i donà a la voluptat de la fisiografia el nomograma de celiandre. (…)”

Al “PRE-TEXT”, Ripoll alhora que ens endinsa en la recerca oulipiana, hi exposa les seves pròpies regles, les que ell ha establert per escriure aquest llibre que remet obstinadament a les entranyes del text i al goig en cada mot, i que també pot ser llegit el·lípticament com una autobiografia que revela referències i estratègies literàries afins i experiències vitals, i fins i tot hom hi podria tafanejar en alguns concubinatges potencials que Ripoll potser manté amb poètiques d’altres autors.

Talment és com ell ens mostra les bases d’aquest llibre:

Les naixences latents és un llibre doble, més que no pas dos llibres. El primer llibre, com a homenatge a Rimbaud i a Palau i Fabre, per la teoria dels colors que tots dos van crear, també és un homenatge al grup francès OULIPO (OUvroir de LIttérature POtentielle). Com que la primera reunió de l’OULIPO tingué lloc el 24 de novembre de 1960, aquesta Teoria dels colors tindrà 24 textos (6 x 4), amb 11 frases cada un i cada text tindrà exactament 1960 espais.

OULIPO, imatge del grup històric

El segon llibre, com a homenatge a l’OULIPO, inventa una nova constricció, anomenada “El llop palimpsest”, que consisteix a avançar a partir de la darrera lletra del mot anterior que determina la lletra del mot que segueix (en francès anar en fila índia és anar “à la queue leu leu”, “anar a la cua del llop”: “leu” és el llop en francès antic), però també és, alhora, un homenatge a Rimbaud, a Palau i Fabre i a alguns poetes més, propers a l’estètica de l’OULIPO, que apareixen entre les línies.”

I anotem a continuació, de manera més sintètica, el càlcul de les fórmules de Ricard Ripoll més amunt esmentades:

Naixement d’OULIPO: 24 de novembre del 1960

24 textos (6 vocals x 4 capítols).

11 frases componen cada text.

1960 espais per cada text.

 

El llop palimpsest

 

A

Ara, anirem movent tisores sense elevar records. Sud daurat, tendres sensacions!

 

B

            Barcelona amada, afalagada amb betum mortuori. Irrisòria aniquilació,   obvietat  tàntrica.

 

(i així, consecutivament, amb tota la complicació que això suposa fins a la z)

 

Z

            Zoo ordenat, tigres sadolls, simis solitaris, somriures sense estiu. Utilitat,           tardança. Ara arribem, massa atrapats, sota arcs sense estuari. Inventarem     màquines senzilles.

 

Així mateix, un cop revelada pel propi autor l’estructura que origina tot el llibre, tot seguit en faré una lectura en diagonal que tancarà aquesta presentació a manera de demostració.

I per poder fer aquesta lectura trepidant que travessarà tot el llibre, he hagut, evidentment, de fer el meus comptes oulipians, que desglosso i poso a continuació.

Heus aquí les regles que he aplicat als poemes de Ripoll per tal de concloure aquest article-presentació, amb un poema-demostració que al seu torn vol ser un homenatge endreçat a l’autor del llibre.

M’he permès d’agafar la seva data de naixement com a primera referència: Ricard Ripoll i Villanueva, nascut el 6 de novembre del 1959 (6-11-1959). El número 6 em determina la forma mètrica del sextet, i cal fixar-se que aquesta data conté dos 9,  que són un 6 a l’inrevès, ensems que, si se sumen els dos nombres que no tenen forma de 6 (el 5 i l’1), aquests també formen un 6:

 

Així, tenim:

6  el sextet: sis versos  hexasil·làbics,

11  sextets (2 sextets per vocal + 1 sextet pel Llop Palimpsest),

1959: 1+9+5+9 = 24 (que és el dia de la reunió en què és va crear l’OULIPO),

24: 2+4= 6 (tornem al sextet hexasil·làbic i al nombre que caracteritza l’autor).

 

Tots els versos surten de: LES NAIXENCES LATENTS (6 síl·labes).

 

I un cop aplicades les regles establertes, la següent és la lectura pautada i vertiginosa que anirà galopant per totes les pàgines d’aquest llibre, tot esperant que aquesta mena de trailer poètic us engresqui a llegir-lo en la seva totalitat:

 

 

A

NEGRE

grandiosa negror (6a)

fera de temps passats (6b)

lleganyes del dolor (6a)

daus amb signes sagrats (6b)

entresuada amb la por (6a)

dels cors apassionats (6b)

 

delícia dels rius bruts (6c)

capaç d’estimular (6d)

aquelles solituds (6c)

l’han portada al llindar (6d)

d’on els gossos perduts (6c)

se’n volen escapar (6d)

E

BLANC

les naixences latents (6a)

salines dels reis blancs (6b)

camins sempre atents (6a)

marea cerca el blanc (6b)

amb teixits transparents (6a)

fruirem els instants (6b)

 

galopant sobre els mars (6c)

en una fila els mots (6d)

herències familiars (6c)

on cap atzar no pot (6d)

cercar el blanc on deixar (6c)

l’ens dels mons i dels mots (6d)

I

VERMELL

les sorres memorials (6a)

no s’han manifestat (6b)

esclats artificials (6a)

noves festivitats (6b)

bombolles siderals (6a)

per estimar el passat (6b)

 

qualsevol temptació (6c)

el sentit i aquest fuig (6d)

de la revolució (6c)

bandera roja al mig (6d)

la trista condició (6c)

com un intens desig (6d)

O

BLAU

Ja s’han llençat els daus (6a)

En un inusual gest (6b)

han matat el gripau (6a)

oblidant que amb aquest (6b)

durien al teu cau (6a)

les hienes celests (6b)

 

en els llampecs d’uns ulls (6c)

abaixaven el cap (6d)

bategant contra esculls (6c)

a la ciutat fan cap (6d)

al ball fregant-se els ulls (6c)

petó robat no hi cap (6d)

U

VERD

no acabar de segar (6a)

l’herba a sota els peus (6b)

haurem d’alliberar (6a)

l’espai a través seu (6b)

baladres per tornar (6a)

sonen pertot arreu (6b)

 

i tornar a viatjar (6c)

desitjarem aquells (6d)

per evangelitzar (6c)

sabates i martells (6d)

llum capaç d’esberlar (6c)

tots els savis consells (6d)

 

Sextet amb text extret de EL   LLOP  PALIMPSEST:

 

color reconvertit (6a)

us sabrem mencionar (6b)

limitada als sentits (6a)

fa artistes seglars (6b)

n notes sense esperit (6a)

arbredes singulars (6b)

 

I ho acabo amb una queixaladeta als 26 textos de EL LLOP PALIMPSEST, tot esperant que la recepta us hagi obert la gana per cruspir-vos el llibre sencer.

 

Imaginoordreescacs. Surrealismes superats sense endeví, inspiració ofuscada als sons: segrests sobre el llac comú. Universitat totalitària, amorosa, arcangèlica. Ara armem mots. Sense explicació. Operació ombrívola, arc com Maldoror. Rovell lliure, el líquid destil·la accions soterrades. Sota. Anvers. Són nous solcs situats sota atzaroses solucions. Sol, laberint tridimensional, las. : ingrés SAAJ. ­–Jazz!

_________________________________