Renaldo & Clara

11.06.2012

 

Renaldo & Clara

RENALDO & CLARA. “Lilà”. Editat per Elefant Records

Prenent el nom d’aquella exquisida extravagància cinematogràfica dirigida per Bob Dylan a finals de la dècada dels 70, Renaldo & Clara torna a captivar-nos -en singular perquè, encara que habitualment l’acompanyen Víctor Ayuso (guitarra) i Hugo Alarcón (mandolina, teclat, violí i guitarra), Renaldo & Clara és, bàsicament, el projecte personal de Clara Viñals- amb un segon EP, on ha embellit fins gairebé encegar-nos el ja de per si preciosista pop que s’amagava als cinc temes que van conformar el seu homònim EP de debut. Com aquell que no té pressa per completar el camí i es recrea amb les vistes que li ofereix l’aventura, la lleidatana (impossibe no enamorar-te d’ella en la distància quan deixa fruir les paraules, com gairebé acaronant-te, en el seu català nord-occidental) retorna dos anys després amb quatre temes, escassos deu minuts que són pura joia per a les oïdes. Prop del pop de cambra de Belle & Sebastian, o el Donosti Sound de Le Mans, amb petites escletxes per on van filtrant-se notes de folk, melancòliques i oniríques, “Lilà”, “D.”, “Al final de les mans” i l’instrumental “La mandra” es dibuixen com tonades d’una aparença dolça com el cotó de sucre, però amb un univers interior que pot arribar a ser tan escruixidor com el més dolorós i sagnant dels desenganys. Com aquells versos del tema que dóna títol al treball, on ens diu que “encara que al principi tapaves les esquerdes amb arrels, com més arreles, més tros de mi arranques”.

 

Twitter Oriol Rodríguez: @365d365e

Etiquetes: