REC 3: una de zombies amb aroma de Berlanga

4.04.2012

Les dues primeres pel·lícules de la saga REC es recolzaven en la premissa de mostrar tota l’acció a través de filmacions realitzades pels propis personatges, que tenien càmeres per la seva qualitat de periodistes o policies. Jaume Balagueró i Paco Plaza conferien així un to ultrarrealista als films –en la línia de Blair Witch Project,CloverfieldParanormal Activity– i, de passada, afegien també alguna reflexió esparsa sobre el poder de la imatge o el canvi en les persones depenent de si saben que les estan gravant o no.

 

REC 3

El duo s’ha dividit i Paco Plaza filma en solitari aquesta tercera part, mentre Balagueró prepara ja una quarta, i presumiblement última. En aquest cas s’abandona el recurs de la càmera subjectiva i també l’acció varia: ja no som en un espai molt tancat (aquella finca de l’Eixample, precintada per la policia) sinó en un ressort hoteler de comarques, on se celebra un banquet de boda. I aquest casament és el que permet a Plaza desplegar l’humor negre de tall costumista que feia del primer REC una cinta estimulant i original i que, en la continuació, es va perdre en favor d’una acció més muscular però al capdavall també més erma i formulària. Aquí tornem a la sàtira. De la comunitat de veïns passem als convidats d’una boda. La tipologia és de manual: l’oncle que no controla amb el vi, l’àvia übercatòlica, els amics cràpules del nuvi… fins i tot un inspector de l’SGAE. Berlanga es trobaria còmode filmant aquests personatges arquetípics, com a mínim fins que els zombies –ontològicament són una altra cosa, però a efectes pràctics actuen com a zombies– envaeixen el dinar i els protagonistes entren en un joc de supervivència.

Plaza es recrea en la violència i és significatiu que siguin els personatges vius els que la practiquin amb més acarnissament. El personatge més anodí té a l’interior un sàdic monstruós, si es donen les circumstàncies adequades.

També hi ha una bona dosi d’homenatges cinèfils, com ve sent molt habitual en el gènere, els darrers anys. Per començar, les criatures malignes d’aquí són molt més semblants als zombies de Georges A. Romero que als altres dos precedents. I hi ha situacions, diàlegs o plans que són picades d’ullet a clàssics del gènere: Poltergeist,La resplendorPlanet Terror

Rec 3juga a ser carn de Phenomena, aquells aquelarres de cinèfags que es reuneixen al cinema Urgell per celebrar pel·lícules que se saben al mil·límetre. No aconsegueix transcendir al seu gènere (i probablement ni tant sols ho intenta). I fins i tot en les seves escenes més estridents confia en comptar amb la complicitat dels amants del terror, una tribu entranyable (i molt soferta).