Ras Teatre porta Martin McDonagh al Versus

13.05.2012

Lonesome West al Versus Teatre | Foto de Carla Oset

 

A finals dels anys noranta, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) va debutar en català a La Villarroel amb la seva primera obra, ‘La reina de bellesa de Leenane’, indret d’Irlanda que va motivar una trilogia del mateix nom, la tercera peça de la qual és ‘The Lonesome West’, recuperada ara per la jove companyia Ras Teatre. D’aquest autor londinenc, fill de pares irlandesos, s’ha vist aquí també l’obra ‘El tinent d’Inishmore’, el 2003, en aquest cas al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Josep Maria Mestres. La nova companyia Ras Teatre ha escollit tornar a Leenane amb ‘The Lonesome West’ per posar en escena el clima de violència rural o, si voleu, domèstica, més aviat epidèrmica, que regna en l’obra dramatúrgica de Martin McDonagh. La directora i actriu Pepa Fluvià, amb quatre intèrprets, la majoria dels quals han passat per l’escola teatral de Nancy Tuñón, dirigeix una obra que la companyia qualifica de comèdia negra pel seu contingut: morts del passat que es desvelen en el present, suïcidis en temps real i intents d’assassinat a dojo. Però, malgrat el registre de thriller, tot en una atmosfera molt ben aconseguida que recupera l’esperit dramàtic de ‘La reina de bellesa de Leenane’. Dos germans que acaben d’enterrar el pare, un capellà jove destinat al poble que s’ha llençat a la beguda des que li sembla que ha arribat a l’infern i una noia del veïnat que trafica amb aiguardent que serveix al parell de germans.

 

Foto de Carla Oset

 

El típic rerefons religiós radical irlandès plana en tota l’obra, però com una llosa damunt els habitants del poble i com un turment per al capellà que es veu incapaç de vèncer les temptacions i d’exercir el seu ordre moral enmig de tanta violència. Malgrat la durada d’una hora i quaranta minuts sense entreacte perquè no ho permet el ritme de l’obra, el diàleg de ‘The Somelone West’ és tan viu i punyent que l’espectador no té temps d’adonar-se que el temps passa volant perquè la trama avança de manera trepidant mentre va perfilant el perquè de l’odi entre els dos germans i el perquè de la relació, tot just insinuada, gairebé platònica, entre la noia del poble i el jove capellà de Leenane. La borda o la granja on viuen Coleman i Valene, els dos germans, és com una presó entre feixos i paques de palla per al bestiar, eines de camp, cossis d’aigua, borrasses, mobles vells i molts fetitxes de cadascun d’ells. No hi falten les figuretes de sants vigilades amb zel per Valene i les espelmes que les vetllen, a més del sant crist penjat a la paret. Tot marcat amb un majúscul grafit en forma de V —com una marca de bestiar de Far West— per deixar clar que la propietat de la casa i dels objectes són tot de Valene, després d’un pacte de silenci, que es desvelarà durant la trama, establert entre els dos germans a l’hora de repartir-se l’herència del pare mort.

 

Foto de Carla Oset

 

Però l’odi entre Valene i Coleman és, com deia, epidèrmic, de germans de sang revoltada, i passa de l’insult a la mirada ferotge, de la baralla física a l’amenaça de mort, del tret frustrat a l’assassinat verbal, aconseguint que aquells que els envolten —el capellà Welsh i la jove Girleen— siguin els que en realitat assumeixin la violència que regna a la borda dels dos germans. Una mena de metàfora del mateix indret rural de Leenane, simbòlic referent, en definitiva, del poble irlandès: mentre els dos germans es barallen a mort… ells dos són els que continuen salvant-se de la desfeta, mentre que el que es desestructura de debò és tot allò i tots aquells que hi ha al seu voltant. Obra intensa, de discurs aparentment senzill, però d’una gran força psicològica interna que exigeix als quatre intèrprets, que es reparteixen a parts iguals una molt bona actuació, una tensió que va en augment i que no cessa des del primer moment, a banda d’un exercici físic gairebé de ring, després que, en un càntic de muntanya de veu delicada —qui sap si premonitori del mal averany pel que després vindrà—, la jove Girlenn (interpretada per Aida Oset) obre el meló de Leenane per extreure’n tota la polpa i, una a una, totes les males llavors que hi ha a dins.

 

«The Lonesome West», de Martin McDonagh. Traducció de Vicky Peña. Intèrprets: Eduard Buch, Isidre Montserrat, Sergio Alfonso i Aida Oset. Escenografia i attrezzo: Elisenda Rodríguez i Grup Sisterart (Laia Sisteró, Maria Josep Subirachs i Marc Parés). Il·luminació: Bernat Tresserra. So: Toni Farran. Il·luminació: Andryl Kravchyk. Música: Aida Oset, Marc Ortiz i Toni Farran. Vestuari: A2ecléctica. Assessorament lingüístic català: Glòria Grangé. Assessorament lingüístic irlandès: Patricia Stack. Ajudant direcció: Estevan Schemberg. Direcció: Pepa Fluvià. Companyia Ras Teatre. Versus Teatre, Barcelona, 10 maig 2012.