Quan Fraga Iribarne prohibia cançons

19.04.2012

XAVIER VALIÑO. Veneno en dosis camufladas: la censura en los discos pop durante el franquismo. MILENIO

L’any 1966 Manuel Fraga Iribarne, aleshores ministre franquista de Turisme, creava les normes sobre les quals quatre funcionaris (ni un més ni un menys) havien de decidir si s’autoritzava o no la publicació d’un disc. Per exemple, aquell mateix 1966 apareixia a tot el món aquella obra mestra de Bob Dylan titulada “Blonde on Blonde”, però aquí es va denegar la seva edició per tractar-se de“un disco ligero y homosexualista” (sic). Tot i que s’ha documentat i explicat àmpliament la persecució a la qual van estar sotmeses les obres dels cantautors de l’època, menys coneguda és la censura que van patir els grups de rock. Una repressió soferta tant per ídols locals com Los Brincos, com per estrelles internacionals com Ses Majestats Satàniques els Rolling Stones, dels Veneno de Kiko Veneno i els germans Amador, als glamourosos Roxy Music de Bryan Ferry, Jimi Hendrix o els Beatles (als quals van vetar el seu tema “The Ballad of John and Yoko” per les seves referències a Gibraltar!). En un excel·lent exercici de recerca, el periodista Xavier Valiño ens descobreix en aquest “Veneno en dosis camufladas: la censura en los discos pop durante el franquismo”, les milers de cançons que la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va prohibir fer sonar en antena, els centenars de portades que van ser censurades i obligades a ser publicades amb una carpeta diferent de l’original, i les argúcies, trucs i ardits que s’enginyaven artistes i discogràfiques per esquivar la maquinària censora. Una caça de bruixes farcida d’històries que voregen el deliri i la demència.