Quan els nazis desfilaven per Barcelona

La primeríssima postguerra és l’escenari principal de Boira negra a Barcelona, una intensa novel·la amb què Pagès Editors arriba al número 300 de la col·lecció “Lo Marraco”.

L’obra de Jordi Arbonès i Felip Solé s’inspira en la sèrie documental que aquest darrer realitzà i dirigí l’any 2008, Boira Negra. El film ens mostrava en quatre capítols un episodi que ha passat força desapercebut en la nostra història recent: la presència dels nazis i la influència del règim feixista alemany a la Catalunya dels anys 40.

La novel·la explica l’arribada dels Sequerra des de Portugal a Barcelona en missió oficial. Són els encarregats de cercar contactes i de bastir una xarxa d’ajuda als refugiats jueus que, fugint de l’horror nazi, arribaven a Espanya travessant els Pirineus. Equipats amb el carnet de la Creu Roja portuguesa i finançats per una organització internacional secreta pro jueva —el JOINT—, els dos germans donaven empara als perseguits, i treballaven, amb col·laboracions puntuals dels consolats americà i anglès, per traslladar-los fins a Lisboa. Des d’allà, una altra baula d’aquesta gran cadena de salvació els embarcava cap a ultramar, allunyant-los així d’un continent que havia embogit.

No ho tindran fàcil. A Barcelona el feixisme està ben instal·lat i la Gestapo —que els té al seu punt de mira—, ha aconseguit teixir una important estructura policial i d’espionatge que, amb la plena col·laboració del règim franquista i la seva policia, els permet continuar desenvolupant, aquí, a casa nostra, la seva delirant i criminal política antisemita.

A la trama principal dels Sequerra s’hi afegeixen les històries personals, penúries i maldecaps d’un ampli ventall de personatges ben perfilats que, des de les seves distintes ideologies i condicions, ens fan un retrat fidel de la societat d’aquella Barcelona castigada dels primers temps de postguerra. Així, ens emocionarem en conviure amb els incomptables drames familiars o amb la duresa de la vida dels refugiats, però també amb el valor dels republicans i anarquistes que continuen, en la clandestinitat, la seva lluita desigual contra el feixisme amb l’esperança de resistir fins a l’arribada d’un alliberament que mai es produirà.

Les accions d’aquests personatges, molt ben embastades amb dades i fets reals, ens dibuixen el context polític del moment. Són temps difícils pels vençuts, innocents que com a objectiu vital només es plantegen la supervivència en el dia a dia. Saben que la seva vida no val res i que, contràriament al que es diu, la pau encara no ha arribat. La ràbia dels franquistes vencedors —que encara passen comptes— dicta les normes i escampa el terror a còpia d’impartir una justícia arbitrària sobre una població desesperançada. Mentrestant, una nova elit falangista i filonazi lluita per agafar posicions favorables en la nova societat que el règim de Franco està creant, i ho fa mirant de reüll cap a Alemanya, pendent i desitjosa que Hitler guanyi la guerra.

En aquell episodi d’horror, l’obra assenyala els vertaders herois de les guerres; les dones i els homes que salven vides, les persones que armades amb una solidaritat corprenedora s’arrisquen per alliberar els exiliats de les presons i per acollir i amagar els refugiats jueus condemnats. I ho fan desinteressadament, seguint una màxima sublim: en salvar una vida se salva la humanitat.

Pagès Editors ens porta una obra dura i directa, de text fluid i llenguatge precís. Els capítols breus i carregats d’acció aporten dinamisme i velocitat a aquest thriller històric que ens apropa a un episodi trist i poc conegut de la nostra ciutat. Una novel·la interessant, apta pels amants de la història i pels que no ho són.