Poesia multiplicada a Mallorca

La poesia no està en hores baixes, que la poesia no es deixa engolir per la crisi, que la poesia està més viva i més forta que mai.

Un al·lot arriba a l’estació de tren de Palma a Plaça Espanya després d’uns quants retrassos i comença a caminar cap al centre de la Ciutat de Mal. És maig. La calor s’acosta. Prest arribarà l’estiu (al mateix temps salvador i emprenyador: habitable perquè converteix l’illa de Mallorca en un paradís, evitable pels incontables guiris vermell-gamba). L’estàtuta del Rei Jaume I està, com sempre, tota concagada per rates del cel. “Esser rei per a això!” va escriure el ja desaperagut Bartomeu Fiol dins el seu cruíssim Contribució de bàrbars que Damià Huguet li va publicar a la mítica Guaret. “Esser rei per a això!” penso per dins. Aquest al·lot, mentre contempla els excrements sulfúrics, no pensa que ara hauria d’estar estudiant com una mala bèstia pels exàmens finals de curs. Perquè avui toca una altra cosa. Una cosa grossa. Li han recomanat que ha d’anar a un festival de poesia internacional, amb poetes vinguts d’arreu. Cap dels amics d’aquest al·lot no l’ha volgut acompanyar perquè la poesia “és un puta rollo.” Però ell està decidit. I és així com arriba al Pati de la Misericòrdia i veu desfilar, davant els seus ulls, poetes de tot el món.

Així va ser com l’any 2005 vaig anar a veure, per primer cop, el Festival de Poesia de la Mediterrània. Era la vuitena edició, orquestrada, com totes les altres, pel poeta i agitador cultural Biel Mesquida. Des de llavors, cada any, sempre he procurat guardar-me aquestes dates per obrir “tots els meus forats, tots els meus orificis, els mil sexes del cos i del cervell i de l’esperit, i així deixar-me penetrar per tota una nit de poesia heavy metal”, en paraules de Mesquida.

Enguany s’ha celebrat el 15è Festival de Poesia de la Mediterrània els dies 4, 5 i 6 de juny de 2013 amb un tour intensíssim de recitals a la Possessió Son Oliver, al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet de Santanyí, a la Fundació ACA de Búger i a diferents racons de Palma com els Jardins de la Misericòrdia, el Teatre Principal i la presó. Sí, a la presó també hi arriba la poesia. Ja en parlarem més endavant.

La crisi econòmica, però sobretot la crisi de valors, una tremenda crisi moral que s’ha afuat contra les Illes Balears i la resta del món talment un paràsit, no han impedit que s’hagi pogut dur a terme aquesta nova edició d’un encontre que, després de tot aquest temps, ja és una cita ineludible, un clàssic. Poetes de totes les nacionalitats són cridats, invocats, per reunir-se en una sèrie de trobades per seguir demostrant que hi ha moltes maneres d’enfrontar-se al fet poètic i moltes maneres de fer i dir poesia, ja que aquesta és infinita i capaç de tot però sobretot d’emocionar i fer-nos ser un poquet més feliços.

Els músics que enguany varen participar foren els integrants del grup de folk-pop-rock Taverners, que emocionaren amb els seus cants reivindicatius i ancestrals. I els poetes d’enguany han estat Basem Al-Nabriss, actualment acollit pel PEN Català com a escriptor perseguit, l’escrutadora portuguesa Rosa Alice Branco, la gallega vital María Do Cebreiro, el lisèrgic menorquí Pau Faner, el proper Andreu Gomila, la visceral Anna Gual, el sincer Jordi Llavina, l’arbòria mexicana Leticia Luna, el croat urbà Marko Pogacar, la indagadora Maria Victòria Secall, el quotidià basc Kirmen Uribe i el punyent Pau Vadell. En aquesta ocasió, el festival s’ha dedicat a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, en motiu del seu centenari. Rosselló- Pòrcel, figura flamejant de la literatura catalana, amic íntim de Salvador Espriu i poeta que ha compartit centenari amb altres noms tan importants com Salvador Espriu, Marià Villangómez, Aurora Díaz-Plaja,  Joana Raspall, Joan Teixidor, Joaquim Amat-Piniella i encara alguns altres.

Després de contemplar la trajectòria d’aquest festival s’arriba a la conclusió que es tracta d’un ésser viu que creix i madura i que prest arribarà a la majoria d’edat. Estem parlant, per tant, d’una antologia vivent, un work-in-progress continu, eclèctic, que es retroalimenta dels esforços de moltíssimes persones i institucions que des de les seves entranyes han donat el seu suport. Aquest és el cas del Consell de Mallorca, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga/Pare Ginard/Blai Bonet o l’Hotel Jaime III de Palma.

De tots els actes celebrats en aquesta XV festa poètica, l’acte més poderós i corprenedor va ser el recital a la presó de Palma, on els poetes s’hi varen deixar la pell per tal que els presos i les preses passessin una bona estona convertint la poesia en una eina de salvació. Hauríeu d’haver vist el seu entusiasme, la seva gratitud! I de quina manera varen escoltar els versos i s’hi varen involucrar fins al fons.

Havent ja arribat al final del XV Festival de Poesia de la Mediterrània i sabent que el gran poeta Josep Pedrals ha obtingut més que merescudament el Premi Lletra d’Or i que aquest cap de setmana també es celebra un altre festival de la paraula, el Festival de Poesia de Lloseta, només em queda dir que la poesia no està en hores baixes, que la poesia no es deixa engolir per la crisi, que la poesia està més viva i més forta que mai.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació