Pina Bausch sense Pina Bausch

Després de 6 anys de la mort de la coreògrafa, s’ha estrenat aquest setembre, a Wuppertal, la primera funció de la companyia, en 42 anys, sense cap coreografia de la Pina Bausch.

“Som el producte del nostre temps, del nostre llegat de desordre, d’energies mal dirigides i tendències auto-obsessives!”, crida un dels ballarins. El nou espectacle de la companyia Pina Bausch és un estat de la qüestió i una reivindicació del present. Quina és la identitat d’una companyia quan el seu coreògraf desapareix? Com seguir formant part del present o fins i tot del futur de la dansa a partir del repertori d’un creador que ja no hi és? Després de 6 anys de la mort de la coreògrafa, s’ha estrenat aquest setembre, a Wuppertal, la primera funció de la companyia, en 42 anys, sense cap coreografia de la Pina Bausch. Descrit pel diari Frankfurter Allgemein com “l’estrena de dansa més important d’aquesta temporada”, Neue Stücke 2015, un espectacle de tres peces fetes per diferents coreògrafs amb els ballarins de la companyia, enceta un nou camí dins de la seva història.

Somewhat still when seen from above, Pau Aran, primer a la dreta © Ursula Kauffman

El que no acaba de quedar clar és quina intenció hi ha exactament al darrere d’aquesta decisió. Després d’una mort inesperada i sense haver deixat cap testament sobre la direcció que havia de prendre la companyia, els hereters, encapçalats pel seu fill, Rolf-Salomon Bausch, l’actual director artístic de la companyia, l’ex ballarí Lutz Förster i el director financer Dirk Hesse s’han hagut de posar d’acord sobre l’evolució a seguir. Després, doncs, de 6 anys dedicats a reproduir i girar peces del repertori i amb un conjunt de 35 ballarins fixes més els convidats, la companyia ha encarregat tres noves peces a quatre coreògrafs (cap d’ells alemany) per obrir la nova temporada. Theo Clinkard, Cecilia Bengolea i François Chaignaud  i Tim Etchells  han tingut un mes per treballar amb equips de 10 ballarins.

Ara bé, encarar-se a una companyia amb aquesta història no és fàcil. Ballarins amb més renom que els mateixos coreògrafs, contraposició de diferents generacions dins de la companyia, anys de treballar amb un mateix llenguatge físic i interpretatiu, amb una estructura determinada de pregunta-composició-resposta, creació d’uns caràcters o personatges escènics… Aquesta peça és un test per als mateixos ballarins? Per al públic? Per als nous coreògrafs? Per a la crítica? Un rentat d’imatge per seguir fent el que havien estat fent fins ara? Una obertura cap a nous camins? Sigui el que sigui, un mes de treball no deixa massa temps per canvis profunds. I és potser aquesta la crítica més contundent que es pot fer a un espectacle que, si bé té moments sorprenents, es queda a un nivell bastant superficial.

Les tres peces trenquen, això sí, amb l’estètica típica de Pina Bausch de vestits llargs de nit per a les dones i pantalons de vestir i camises per als homes, així com amb les escenografies monumentals que la caracteritzen (el terra ple de clavells de Nelken, una muntanya de roses a Fensterputzen, l’iceberg de Rough cut, o l’aigua i la pedra gegant de Vollmond). La peça més allunyada seria, en aquest sentit, la dels joves Cecilia Bengolea i François Chaignaud. En la seva peça, The Lighters Dancehall Polyphony, no només han trencat amb l’estètica –els ballarins surten a l’escenari vestits amb unitards de diferents colors, mallots de color carn, vestits fluorescents, amb transparències, vinil, lligues, lluentons– sinó que han fusionat el llenguatge de Pina amb el del dancehall jamaicà, tot passant pel Renaixement. Així, la peça comença amb una de les ballarines icòniques de la companyia: Nayoung Kim (a la companyia des de fa 19 anys) vestida amb una malla daurada i ballant al ritme d’una música de Dubsteb davant d’una cortina de ferro. Només pel fet de veure l’intent del seu cos barallant-se entre els moviments lírics i poètics a què està acostumat, i els moviments de vegades vulgars, amb referències al breakdance o al twerking de la coreografia, ja val la pena les més de tres hores que va durar aquella nit.

Tot i així, no tots els ballarins van acostar-se a la feina dels nous coreògrafs amb la mateixa obertura de mires, especialment a la darrera peça, In Terms Of Time, de Tim Etchells, autor i director teatral anglès, i amb una trajectòria clarament més consolidada que els altres coreògrafs, Etchells no va saber imprimir personalitat a una peça altament carregada de referències a la coreògrafa alemanya, que semblava que se li hagués escapat de les mans. En un escenari ple de taules i cadires a la Café Müller, els ballarins van omplint el terra de gots de plàstic, bosses d’escombraries, plantes i globus. En una successió de metàfores visuals com les que acostumava a crear Pina en les seves peces (una dona camina fumant i amb un extintor a sota el braç, una altra s’amaga darrere una planta dient: “Do you see me?”) i amb una teatralitat molt més propera a altres peces seves que no pas a les de Tim Etchells, In Terms Of Time està plena d’una nostàlgia existencial cap a la coreògrafa, de la qual la primera peça de Theo Clinkard tampoc aconsegueix deslliurar-se.

The Lighters Dancehall Polyphony , Blanca Noguerol, segona per la dreta © Ursula Kauffman

D’aquesta manera somewhat still when seen from above, de Clinkard, tot i que intenta fugir de la teatralitat típica de la companyia amb un vocabulari de moviment més modern amb moments de “contact” i exercicis de grup, així com amb una estètica escènica i de vestuari més informal, les referències a Pina tornen a ser inevitables. Els ballarins en fila fent moviments a l’uníson, una parella que es fa pessigolles i riu… En aquesta peça, potser més que a les altres, destaquen els ballarins més joves per damunt dels d’una generació més avançada, que queden potser una mica desconcertats amb aquest canvi.

Si bé aquesta nit era un esforç per superar la Pina Bausch, ella va ser al teatre més present que mai. En les tres peces hi va haver clares referències al record de la coreògrafa. En la primera, al llarg de la peça entren i surten diversos tècnics que carreguen escales, les posen a l’escenari, s’hi enfilen i tiren boira en una referència al títol que en català podria ser: “una mica de tranquil·litat quan es mira des de dalt”. La segona, tot i que és sens dubte la més trencadora, també té un moment en què tots els ballarins entren a les fosques amb encenedors a les mans cantant “The Silver Swan” d’Orlando Gibbons. I a la tercera, es fa inevitable relacionar els gots de plàstic, el paper de bombolles que van masegant o les bosses d’escombraries plenes d’aire amb el buit que ha deixat la coreògrafa. En un altre moment, cap al final, els ballarins repeteixen una vegada darrere una altra la paraula: “Thank you” i un ja no sap si s’ho diuen entre ells, si ho diuen al públic o si va dedicat a la Pina.

L’espectacle no és memorable, però sí el fet que hagin decidit fer-lo. Tot i que la peça del Theo Clinkard i sobretot la del Tim Etchells són més aviat decebedores, la de la Cecilia Bengolea i el François Chaignaud, amb un atreviment sorprenent, mostren de tot el que és capaç aquesta companyia, i sobretot els ballarins, que en aquesta ocasió tant es posen a cantar cançons polifòniques del Renaixement com a fer twerking, breakdance, acrobàcies o recitar un text incendiari de la Kate Tempest. A partir de la llarga trajectòria d’aquesta companyia, la Pina Bausch va aconseguir establir un estil visual, escènic, compositiu, teatral i de moviment que sens dubte ha marcat història. No sabria dir, a partir d’aquí, quina direcció agafarà la companyia; el que queda clar és que hi ha diferències d’opinions i generacionals. Mentre alguns s’han pres aquesta oportunitat per anar un pas més enllà, d’altres ho han aprofitat per reafirmar la influència de la coreògrafa; però, sigui d’una manera o d’una altra, aquest debat ja és prou interessant.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació