Per sobre de totes les coses (Bare: A Pop Opera)

10.08.2014

Aviat farà 20 anys, el desembre del 1996, que El Musical Més Petit va irrompre en el panorama teatral català. Potser no és casualitat que ho fes a l’única sala que aleshores gestionava el director Ever Blanchet: el Versus Teatre. L’espectacle musical va ser: ‘Tu, jo, ell, ella… i Webber… i Schönberg’. En aquell temps —dit així sembla un conte de gènere fantàstic!— el director del TNC, Josep Maria Flotats, es va interessar per aquell nou grup de gent jove. Va veure aquell espectacle i els va proposar ‘El somni de Mozart’, a partir de ‘La flauta màgica’, un muntatge amb més de vint intèrprets, que es va estrenar el gener del 1998 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya: sis pròrrogues, 180 funcions, ple absolut. La llavor d’El Musical Més Petit s’ha escampat i els seus principals impulsors han anat derivant cap a camins diversos, alguns més mediàtics que uns altres, d’altres més exitosos que uns altres, tots, però, han continuat fent escola.

Vint anys després d’El Musical Més Petit, la naixença de la companyia Madam Teatre es pot veure com la represa d’una nova generació d’intèrprets de teatre musical. A ‘Per sobre de totes les coses’ —en realitat, ‘Bare: A Pop Opera’— són també una vintena en escena, més mitja dotzena de músics i una tropa de tècnics i col·laboradors. L’escenari, novament, un espai dels dos que ara gestiona Ever Blanchet, el Teatre Gaudí Barcelona. No és casualitat. Hi ha destins que es van repetint en el temps.

‘Per sobre de totes les coses’ és un espectacle impensable avui per a qui vulgui fer només caixa des de l’òptica comercial. La situació econòmica actual del teatre fa impossible per a la majoria de productors privats compensar tot l’esforç i l’energia personal que s’hi ha abocat en la preparació i la que s’hi aboca en cada funció. Com que Josep Maria Flotats ja no té la possibilitat de fer el que va fer el 1996 amb El Musical Més Petit, ara els toca el relleu als qui gestionen els grans espais públics: Xavier Albertí i Lluís Pasqual que, des del TNC i des del Teatre Lliure, s’han obert a propostes noves i propostes joves tenen, doncs, una cita d’obligació professional al Teatre Gaudí Barcelona. La tradició i la continuïtat són també això.

Una ullada a la trajectòria dels integrants de la companyia desvela les diferències entre la generació dels anys noranta i la d’ara. En el repartiment de ‘Per sobre de totes les coses’ hi ha la majoria d’escoles musicals catalanes sorgides del boom, una diversitat d’especialitats escèniques i força primeres intervencions en altres espectacles. A la presumpta joventut de tots ells, doncs, s’hi afegeix una notable experiència. No surten del no-res.

El que té caràcter de risc i de nova proposta és enfrontar-se a un espectacle d’aquesta envergadura, estrenat a Los Angeles l’any 2000 i escampat des d’aleshores per molts escenaris internacionals i convertir-lo, sense passar pel dubte, en una importació en català.

‘Per sobre de totes les coses’ transcorre en un internat d’elit de Massachussets regentat per una comunitat catòlica. L’adaptació catalana, dirigida per Daniel Anglès, l’ha situat a tocar de l’inici de la dècada dels noranta per evitar la presència dels telèfons mòbils i fer encara més reclosa la incomunicació des de l’internat amb l’exterior. Només dos telèfons vintage —un Gòndola i un Heraldo de disc dels vuitanta— serveixen perquè, en un moment donat de la trama, un dels dos adolescents protagonistes es comuniqui amb la seva mare. El tema de fons és la descoberta de l’homosexualitat. Però també la repressió ambiental, la incertesa de l’esdevenidor, la por a dir la veritat i la impossibilitat de resistir-se als impulsos dels sentiments.

Com que el muntatge és planteja originalment com una òpera-rock, la història s’explica absolutament a través de les lletres dels diferents temes musicals. No hi ha, doncs, gaires incisos parlats, els mínims, però sí una dramatúrgia que es presenta en un collage de registres teatrals: música, coreografia, duel amb espases, teatre dins el teatre amb ‘Romeu i Julieta’ de fil conductor, somni, realisme, humor, drama…

Són dues hores i mitja, sense aturador, amb els intèrprets a flor de pell, amb escenes majoritàriament corals, però també amb moments de solos que posen a prova la preparació dels principals protagonistes i que fan que ‘Per sobre de totes les coses’ sigui un espectacle altament recomanable no només per a un públic adolescent, jove, sinó també per a un públic adult delerós de descobrir el teatre musical de nova generació.

Amb un acompanyament de la banda de molt bon nivell, els dos actes de l’espectacle, amb unes deu escenes cadascun, van teixint una història que, ni que sembli superada perquè se situa a finals del segle passat, és encara vigent a inicis del segle XXI: la diferència continua creant una frontera entre allò que forma part de la cultura tribal i allò que trenca els esquemes establerts. Societat, escola, família… Tres puntals que es poden fer servir tant per negar qualsevol canvi com per impulsar-lo.

Cinc personatges tenen el rol de ser els protagonistes adolescents. Ells tres: Jason (Jan Forrellat), Peter (Marc Flynn) i Matt (Marc Gómez). Elles dues: Ivy (Anna Herebia) i Nadia (Iskra Bocanegra). Al seu voltant, la resta dels intèrprets juga el paper coral a discreció, però esclata al màxim en una escena en què Peter té un somni, influït per l’educació religiosa de l’internat, on una Madonna celestial li aconsella que ha de sortir de l’armari i ha de confessar a la seva mare el que sent per Jason.

És precisament en aquesta escena on l’actriu i cantant Lucy Lummis —nom artístic de Lucy Peral—, que durant tota la representació vesteix l’hàbit de l’exigent, però també comprensiva i còmplice, germana Chantelle, es destapa a pleret i, juntament amb el cor de cabaret, protagonitza una de les pujades de to més celebrades de tot el muntatge.

És amb Lucy Lummis que toca dir que l’espectacle compta amb la col·laboració especial de tres intèrprets que vénen de lluny: ella mateixa, Lucy Lummis, en els papers esmentats, on desborda d’humor i picaresca a la vegada; i també Ester Bartomeu, en el paper de Claire, mare de Peter, elegant i amb una interpretació que aporta una càrrega de sentiment; a més d’Eduard Doncos, en el paper del mossèn de l’internat, intransigent i cau receptor de confessions inconfessables. Tres representants d’intèrprets d’una generació anterior, que ha picat pedra de valent en el camp musical, i que representen també aquest pont imprescindible entre el passat teatral més recent i el futur escènic que tenim a tocar amb companyies com Madam Teatre.

 

Musical de Jon Hartmere i Damon Intrabartolo. Preparació de música: Christopher Deschene i Brian Benison. Orquestració: Deborah Lurie. Adaptació al català de Marc Gómez. Intèrprets: Jan Forrellat, Marc Flynn, Anna Herebia, Marc Gómez, Iskra Bocanega, Miguel Ángel Sánchez, Marc Andurell, Clara Gispert, Anna Lagares, Joan Mas, Gerard Mínguez, Laura Morales, Desirée Moreno, Gara Roda, Joan L. Santos, Eduard Lacueva i Helena Jara. Amb la col·laboració especial d’Ester Bartomeu, Lucy Lummis i Eduard Doncos. Música de la banda: Oriol Padrós, Abel Garriga, Adrià Aguilera, Unai Elzagirre, Ricard Bonaventura i Guillem Barceló. Disseny il·luminació: Daniel Anglès. Assessorament il·luminació: Xavi Costas i Carlight. Tècnic de so: Joan Gil. Disseny caracterització: Vanesa Oller. Mestre d’armes: Toni Vinyals. Gerència companyia: Àgata Casanovas. Regodiria: Berta Adell. Auxiliar de so: Albert Carrique. Tècnic d’il·luminació: TGB. Construcció escenografia: Enric Naudi. Coordinació estilisme: Helena Jara. Imatge: Àgata Casanovas. Assessorament màrqueting i publicitat: Joan Carles Forrellat. Disseny gràfic: Sara López. Fotografies: Clara Anton. Vídeos: Adrià Klose i Maiol Díez. Blog: Lluís Ruiz i Biel Martínez. Direcció producció i màrqueting: Oriol Miras. Ajudanta escenografia i vestuari: Tània Gumbau. Assessorament tècnic vocal: Susanna Domènech. Assistenta direcció: Berta Adell. Disseny so: Joan Gil. Disseny escenografia i vestuari: Estanis Aboal. Coreografia: Óscar Reyes. Supervisió musical: Miquel Tejada. Adjunta direcció: Àgata Casanovas. Adjunt direcció: Jordi Taixés. Direcció: Daniel Anglès. Producció: Teatre Gaudí Barcelona. Projecte de Madam Teatre. Espectacle presentat a través d’un acord especial amb Theatrical Rights Worlwide. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 7 agost 2014.

Etiquetes: