Peces de museu

29.05.2012

Gala Els Virtuosos

 

Congregació de primers ballarins del Ballet Nacional de Cuba, del Teatre de l’Òpera de Bucarest, de la Companyia de Sanpapié i del Teatre de l’Òpera de Bashkirian. Quatre parelles de dansarins exhibeixen el que són: uns virtuosos del ballet. Uns cossos educats en la fèrria disciplina més ortodoxa. Unes estrelles consagrades a reverenciar l’olimp habitat per Nijinsky, Pavlova, Alonso, Baryshnikov, Duncan, Fonteyn, Plisetskaia, Graham, Nureyev, Cunningham i Bausch. Genuflexió, doncs, davant de tant treball tenaç i tant talent.
Tinc una amiga que mai no havia gaudit d’un espectacle de dansa. Vaig pensar que l’estrena mundial dels virtuosos podria ser la seva millor estrena personal; per això vaig dir-li que m’hi acompanyés. No m’he equivocat: el programa, que consta de peces canòniques del repertori clàssic i un parell de coreografies inspirades en patums contemporànies, és tot un compendi del ballet més acadèmic. Un segle de tradició jibaritzat en un espectacle de menys de dues hores; una proposta d’un didactisme fora de discussió, executat perfectíssimament. La desfilada de Giselle, el Cigne Blanc, Espartaco, el Cigne Negre, el Corsari i Don Quixot, entre d’altres, ha satisfet les pupil·les i l’oïda d’un públic admiratiu i frisós per retrobar els passatges que han fet història.
Tot s’ha desenrotllat d’acord amb els dictats de la més pura ortodòxia. Decorat:  rostre d’enormes dimensions d’una dona serena. És la musa de la dansa. Emmarquen el rostre dues parelles de columnes enormes. Són l’emblema del museion -la casa de les muses, espai connectat amb el diví-, el pes petri que salvaguarda la tradició. Fan joc amb alguna túnica i faldilla hel·lenitzant del vestuari femení. Una veu del més enllà recita abans de les impecables interpretacions frases lapidàries, amb una retòrica d’alt voltatge dramàtic i afectat. Fan joc amb l’altiu rostre de la ballarina, tibant i marmori gràcies a la prescriptiva trossa. Us he manllevat una perla: “Dios da el talento: buscad la perfección en el salto”. És allò de la infusió divina. Elles: amb tutús. Ells: amb malles. Elles i ells: pirouette, grand battement, glissade, sostenu, jeté, cambré, pirouette, grand battement, glissade, sostenu, jeté, cambré, pirouette, grand battement, glissade, sostenu, jeté, cambré… memorables tant en els pas a dos com en els solos.

 

Gala Els virtuosos

 

Per acabar-ho d’arrodonir, fins i tot se’ns ha administrat la prescriptiva píndola de dansa contemporània: una coreografia en homenatge a Martha Graham i una altra en homenatge a Pina Baush. En aquesta darrera el ballarí apareix a l’escenari amb una pilota de futbol. És allò de l’homo ludens –Huizinga dixit- que té el contemporani. La pilota: és l’element transgressor. La cabellera d’ella, deixada anar i electritzant, també. Encomiable proposta escènica que té la virtut d’anar sembrant el gust pel contemporani entre el públic més conservador.
A la meva amiga, aquesta gala de virtuosos li ha abellit qui-sap-lo. He fet bellament d’anar-hi de bracet amb ella.

Gala Els Virtuosos. Homenatge a les grans figures de la dansa del segle XX
Directors artístics: Marta Garcia i Orlando Salgado
Estrena mundial: Centre Cultural Unnim Caixa Terrassa, diumenge 27 de maig