Oscar Wilde, més actual que mai

18.12.2014

L’espectacle ‘El príncep feliç’, de la companyia La Baldufa, s’ha programat al TNC per a un públic familiar, però em fa la impressió que, malgrat la recomanació mitjanament alta de l’edat, el contingut i la concepció escènica requereixen una certa maduresa. Per als més petits, fer un seguiment del relat d’Oscar Wilde, que és molt poètic però també simbòlic, comporta un esforç de transcripció al qual tinc la sensació que no s’està avesat actualment davant l’allau de simplicitat i bombardeig d’imatges que reben els joves.

El Príncep Feliç es representa aquest Nadal a la Sala Petita del TNC | Foto © La Baldufa

El Príncep Feliç es representa aquest Nadal a la Sala Petita del TNC | Foto © La Baldufa

Reforça aquesta impressió el fet que l’espectacle i la trajectòria de La Baldufa ha estat ben rebut i reconegut pel públic de festivals especialitzats internacionals, que s’afegeixen a una extensa trajectòria de la companyia lleidatana amb anteriors espectacles seus. Ara acaba d’estrenar, en el recent clausurat Festival Temporada Alta, el seu nou espectacle, ‘Pinocchio’.

‘El príncep feliç’ és un dels contes que forma part d’un recull d’Oscar Wilde que la tradició literària emmarca dins de l’àmbit de lectura per a infants. Tinguem en compte, però, que l’autor el va escriure el 1888 (publicat en el volum ‘The Happy Prince and Other Tales’) i que la literatura considerada per a infants de finals del segle XIX fins a entrants de la segona meitat del segle XX tenia un nivell superior a l’actual, com deia abans, perquè encara no havia aparegut ni la televisió ni, per descomptat, internet.

És doblement meritori, doncs, que La Baldufa arrisqui honestament amb un espectacle ple de sensibilitat, de poesia, de treball minuciós i amb un refinament d’il·luminació, ombres, objectes i també paraula, en un espai escenogràfic que pràcticament es limita al poble en miniatura —matisos de llum nocturna que el transformen gairebé en un Pessebre— sobre el qual vola l’oreneta del conte i sobre el que s’imposa poderós el braç fos en or que representa l’estàtua del príncep protagonista de la història.

Una estàtua domina tota la ciutat. Representa un príncep que havia portat, com la majoria de prínceps, una vida luxosa i regalada. Però el bany d’or no li dóna la felicitat perquè des de la seva òptica, al capdamunt del turó, s’adona de la pobresa que hi ha als seus peus i que abans no havia ni tan sols imaginat, reclòs en el seu sumptuós castell.

És una oreneta de pas, que queda enrere del seu estol camí de l’Àfrica a l’hivern, que s’adona de la tristor que envaeix l’estàtua i és aleshores quan, jugant-se les plomes i el bec per no arribar a temps a les terres càlides del sud, decideix ajudar l’estàtua desfent-la en peces i repartint l’or i la pedreria entre els més pobres.

Conte amb moralitat, doncs, com totes les faules, no per canviar res immediatament sinó per sensibilitzar una societat cada vegada més desigual en recursos, cosa que fa que l’obra d’Oscar Wilde sigui d’una vigència extrema. ‘El prìncep feliç’ és un espectacle que s’emmarca de ple en l’àmbit dels titelles i les ombres per a un públic exigent, d’aquells que busquen en el gènere anar més enllà de l’anècdota d’una història.

Etiquetes: