Noves històries de la literatura catalana

13.12.2015

Si parlem de la Història de la literatura catalana. Literatura medieval (III) Segle xv, dirigida per Lola Badia i publicada gràcies a la col·laboració entre Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i lʼAjuntament de Barcelona, ho farem amb els antecedents sobre la taula: els volums I i II, que fan referència als inicis de la tradició literària en català i publicats el 2013 i 2014; els ulls posats als volums restants i la memòria a les publicacions anàlogues anteriors, com «lʼaltra» Història de la literatura catalana, la cèlebre publicació dʼAriel.

Àlex Broch.

Àlex Broch.

La Història dʼAriel ha dʼhaver passat de forma indefectible per les mans de qualsevol filòleg, escriptor, persona curiosa o estudiós de la nostra literatura. Tanmateix, i com tot, té un abast historicotemporal que en ocasions es veu superada, tot i que no sempre amb tot es pot millorar. Les principals diferències entre aquell projecte i aquest recauen, més enllà de les diferències editorials, en un projecte de base diferent.

Un dels principals artífexs dʼaquestes «noves »publicacions és Àlex Broch (Barcelona, 1947), editor, professor universitari, assagista i escriptor, que ha estat lʼencarregat de dissenyar les línies mestres dʼaquesta Història de la Literatura Catalana que es publicarà en vuit volums, el primer del qual es va presentar al maig de 2013, i que en teoria hauria de publicar-se el darrer lʼany 2016, però amb aquestes dates (desembre de 2015) podríem dir que som just a mig projecte.

Tot reprenent la qüestió que ens ocupa avui, sobre aquest volum tercer, podem veure a tallar dʼexemple que aquest estudi comprèn el segle xv català, conegut per ser el marc històric on van veure la llum diverses obres canòniques de la literatura catalana. Com a mostra dʼaixò, només cal comprovar que aquest volum tercer de la Història […] conté capítols com ara «Cavalleria i literatura», «Tirant lo Blanc» o «Curial e Güelfa». No cal dir que són els punts àlgids de la literatura catalana medieval, els punts on sʼexcel·leix la producció literària als Països Catalans i en català.

Tampoc no cal dir que les dues Històries (així, en majúscules i en plural) són compatibles les dues, lʼuna amb lʼaltra. En el possible cas que hi hagués llacunes (difícil, però possible), el que no ens expliqui una obra ho farà lʼaltra. I gràcies, precisament, a la complementarietat serem capaços de radiografiar la història de la literatura catalana amb obres rigoroses i aprofundides, malgrat que sovint les humanitats, i les lletres catalanes en particular, són el parent pobre. Tot i això, obres així demostren que la filologia i la teoria literària són competents, capaces i aptes per elaborar materials de rigor, extensió i difusió erudita i popular. Qui no ho sàpiga, que en prengui nota. La resta, a gaudir de les pàgines del nostre segle dʼor literari, i a prendreʼn consciència si és que no ho sabem.

Àlex Broch (direcció). Història de la Literatura Catalana. Literatura medieval (III). Dels orígens al segle XIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2015