Norman Sanchez. L’artista sàtir

Un home que passeja un cartró gegant de sangria Don Simon pels cementiris comunistes de Polònia; que tant il·lustra la batalla més suculenta entre dues escopinyes com pinta quadres, murs, o arbres. És Norman Sanchez. Certament, un artista multidisciplinar.

Un home que passeja un cartró gegant de sangria Don Simon pels cementiris comunistes de Polònia; que tant il·lustra la batalla més suculenta entre dues escopinyes com pinta quadres, murs, o arbres. És Norman Sanchez. Certament, un artista multidisciplinar. Però el que té en comú tota la seva obra, el que respiren tots aquests elements dispars és, sens dubte, una certa arrogància satírica, la provocació. I així ens ho confirma: “Tot i que navego lliurement per diversos estils gràfics, també m’agrada bastant provocar el personal.”

Aquest artista sàtir –fins i tot s’ha enfundat un cap de minotaure pel seu projecte “laberint de llibres”–, és també un cul inquiet capaç de viatjar pel món i impregnar-se d’essències, tècniques i estils pels quals navega, efectivament, amb total llibertat en la seva producció artística. Aquest frenesí creador, sempre lligat a la sàtira, és el que copsem amb un cop d’ull al seu blog La gamba Pantone, o al seu web professional.

“La meva il·lustració sol tenir un component pictòric, com de pinzellada fresca”. I així ho confirmen els seus Japonismos. Però és igualment capaç de realitzar il·lustracions refrescants per a revistes, com la de les escopinyes, o com Llagostera-Cadaqués. A vegades també s’endinsa en l’art conceptual, amb creacions com el Sangria project, una mena de deriva documentada que sorgeix de la necessitat de visibilitzar quelcom més rellevant que la crisi econòmica: la decrepitud cultural espanyola, orientada al turisme de souvenir.

Però el projecte que personalment m’ha acabat de captivar és el concert Cant Líric i Pintura, en el qual l’artista pintava les àries d’òpera alhora que eren interpretades per la soprano Núria Vinyals i per la pianista Viviana Salisi. Amb la seva participació en aquesta iniciativa de l’Ajuntament de la seva Llagostera natal, Norman Sanchez escapa de la sàtira habitual i fa callar la veu dels crítics més puristes, demostrant que la bellesa, entesa en aquest mateix sentit “clàssic”, és quelcom que coneix i sap expressar perfectament.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació