No entendre res: LoGiCofOBistEs

14.07.2016

L’Exposició logicofobista va tenir lloc el maig de 1936 a la Llibreria Catalònia de Barcelona. Era una època convulsa, i l’esclat de la Guerra Civil va significar un tall a les expectatives de projecció d’aquest grup surrealista. La majoria dels artistes es van haver d’exiliar i gran part de les obres van desaparèixer. L’exposició va passar per Mataró, on Eugènia Güell en va escriure aquest article. Ara, la Diputació de Barcelona la presenta al Museu Municipal Joan Abelló de Mollet, on es podrà veure fins a l’11 de setembre.

Jaume Sans (1914-1987) un dels integrants del grup surrealista que va propiciar l'exposició logicofobista

Jaume Sans (1914-1987) un dels integrants del grup surrealista que va propiciar l’exposició logicofobista

“La veritat és que el comissari ha fet una gran feina de documentació. Quasi la meitat de les obres es van perdre quan va arribar la guerra, i molts dels artistes es van exiliar i vaja, tot això de la guerra. Però ara, si vas en aquella sala del fons, hi ha l’exposició que van fer al 1936 sencera una altra vegada.” Però són les obres originals? “Algunes sí, d’altres no. N’hi ha que després de molta recerca se n’han trobat fotografies en articles i s’han ampliat i imprès, o s’han recuperat dibuixos previs…”

Sembla ser que aquest grup d’artistes va deixar rastre, però d’aquell que cal rascar una mica per trobar-lo. Es feien dir els Logicofobistes. “La veritat és que no en tenia ni idea. Vull dir, sé les obres d’en Dalí, és clar. I m’hi recorden. Però aquests en particular no els havia sentit mai” diu un visitant de l’exposició. I què li semblen les obres? “Home doncs… no sé què dir-te la veritat. No hi entenc gaire i és clar, aquella m’agrada molt per exemple. Però en general no les entenc.” Però de fet, d’això es tracta. Si visiteu l’exposició, no pretengueu entendre res. Una vegada tens un peu dins la sala, la lògica, el seny i el sentit comú són “odiosos”.

El visitant de l’exposició no anava desencaminat: el logicofobisme va ser una variant catalana del surrealisme que tenia fòbia a la lògica. Els integrants del grup manifestaven que la inspiració podia anar més enllà del sentit comú, i aquesta era la manera de revolucionar l’esperit. “L’activitat poètica de l’esperit posseeix el seu adequat medi d’expressió per damunt de tota lògica i prejudici estètic”, es pot llegir en un dels texts de Josep Viola, un dels integrants. S’inspiraven en “l’espontaneïtat irracional dels fenòmens paranoics i delirants, en l’onirisme i en les lleis de l’atzar.” Creien que una escultura no podia significar res per ella mateixa: “hom ha rebaixat aquest mot limitant-lo a la representació idiota de fardasses ensenyant el cul, i atletes fent l’invertit i invertits fent l’atleta” manifestaven. D’aquesta manera, les obres només podien ser simples mitjans per transmetre l’activitat poètica de l’esperit.

Va començar ràpid, i va durar poc: el poeta Paul Éluard va visitar Barcelona al gener del 1936, hi féu unes conferències sobre Picasso i una sessió de lectura de la seva obra a la Llibreria Catalònia. Aquest lloc disposava d’una sala d’exposicions on mesos més tard, el grup de Logicofobistes recent creat hi exposaria les seves obres amb una finalitat de difondre el surrealisme a la societat. Paul Éluard marxava de Barcelona escrivint una carta a Man Ray: “El surrealisme conquereix Barcelona. Abans de marxar, aplego tots els voluntaris!”

Logicofobistes

El grup logicofobista es va constituir dins de l’associació dels Amics De L’Art Nou (ADLAN) “un grup d’amics obert a totes les noves inquietuds espirituals”, però l’exposició es va ajornar diverses vegades: s’havia d’estrenar el 4 de maig però finalment es va inaugurar el 15 d’abril del 1936. I després la guerra. He intentat descriure una mica les obres, però no hi ha manera lògica de fer-ho i val més veure-les. Potser títols com Rastre fatídic del simulacre sòlid, La cama alliberadora de les amibes gegants, Abraçada aeri-plàstica sense perífrasi o Granotes i excrements us en fan una idea. El guia del museu continua reflexionant: “Fixa’t a més que hi ha moltes dones en el grup.” És cert: Nàdia Sokolova, Remedios Varo, Maruja Mallo… Els visitants van mirant els quadres, expectants. En una societat que intenta donar explicacions a tot, intentar forçar-se a no entendre res és, realment, un exercici d’esperit. “És molt sorprenent, no ho coneixia. Ho veus i dius ostres tu, què és això?” diu una visitant. I és que si hem d’entendre alguna cosa, aquesta hauria de ser que val més que no ens hi amoïnem gaire en entendre-ho. I si ho intentem, que sigui molt més enllà de la lògica.

Novetats a Mollet

Mollet, aquesta mostra incorpora una novetat: les peces de la poeta logicofobista Nadia Sokolova. L’exposició itinerant en qüestió ja havia aportat informació biogràfica, però noves descobertes ens apropen a l’enigmàtica figura de Sokolova. Segons el poeta Tomàs Garcés, la poeta va marxar als Estats Units, primer a Nova York i després a la Universitat de Harvard. Diverses universitats americanes conserven fragments de poemes que han permès descobrir 25 poemes inèdits i una composició musicada per Béla Rózsa, amb el títol “Three Songs”.

Un conjunt d’aquests poemes, escrit en francès, a la manera de Paul Éluard, es presenten ara al Museu Abelló de Mollet del Vallès, que ha ampliat l’exposició itinerant Logicofobistes 1936. Nadia Sokolova tenia una gran amistat amb el poeta Carles Sindreu. Més enllà de 1939, no sabem més de Nadia Sokolova.

L’exposició Logicofobistes 1936. El surrealisme com a revolució de l’esperit, produïda per la Fundació Apel·les Fenosa de El Vendrell forma part de les exposicions itinerants que l’Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona posa a l’abast dels museus adherits a la Xarxa de Museus Locals.