Música lluminosa mentre es fa fosc

8.08.2017

L’estiu sembla un bon moment per treure el nostre jazz de les catacumbes, és a dir, dels clubs, el seu espai natural. Apareixen llavors cicles i festivals de petit format repartits pels racons més insospitats de la geografia catalana: platges de la Costa Brava, places de pobles pirinencs, parcs i jardins de la ciutat comtal o, fins i tot, l’original terrat accidentat de la Pedrera. I fou a la coberta gaudiniana on la cantant Mayte Alguacil va demostrar, el passat 4 d’agost, perquè és una de les millors veus del nostre jazz.

Concert de Mayte Alguacil Trío amb la col.laboració d’Enrique Oliver, dins el cicle Nits d’Estiu a la Pedrera 2017 | Foto: Ariana Nalda

Hi ha cantants que, des de l’ortodòxia, des de l’estandarisme, demostren que es pot interpretar amb un registre singular, únic, difícil d’encasellar i, sobretot, d’associar a cap veu de referència. És el cas de la madrilenya Mayte Alguacil, una de les millors vocalistes de les darreres fornades del nostre jazz, una cantant capaç d’atrapar des de la sobrietat, fins i tot a l’hora de fer solos. Alguacil és una jazzista que va treure el cap fa poc més d’un lustre amb un projecte encapçalat pel trombonista Víctor Correa. El 2015 es va consolidar com a gran promesa del jazz vocal amb un extraordinari disc, Day by Day (Fresh Sound New Talent). Fou un treball en el qual l’avui vibrafonista Jorge Rossy recuperava la seva condició de bateria, un veritable privilegi.

A banda de treballar amb músics com Jorge Rossy o el pianista Michael Kanan —amb qui té previst actuar avui 9 d’agost al Jamboree—, a Mayte Alguacil li agrada seguir liderant propostes amb companys de viatge com ara el guitarrista Jaume Llombart, el contrabaixista Pedro Campos i, com a convidat especial, el saxofonista Enrique Oliver. Amb aquesta formació sense bateria ha enregistrat un disc, Trav’lin Light (Fresh Sound New Talent) que és el que justament presentava al terrat de la Pedrera; un marc incomparable, perdoneu el tòpic, per gaudir del repertori i l’estètica lleugerament cool de la proposta d’Alguacil.

Concert de Mayte Alguacil Trío amb la col.laboració d’Enrique Oliver, dins el cicle Nits d’Estiu a la Pedrera 2017 | Foto: Ariana Nalda

Diem d’estil lleugerament cool —o West Coast, com preferiu— pel to elegantment gèlid de la música d’aquest quartet: sense estridències però amb ànima, amb molta ànima. Un bon exemple el trobem en el repertori de la sessió, que incloïa peces de la categoria de “Everything Happens to Me”, “That’s All” o el tema que dóna títol al CD: “Trav’lin Light”. En totes les interpretacions va destacar la solidesa rítmica del grup i el paper dels solistes, en especial el del malagueny Enrique Oliver, un saxofonista tenor format a recer de la, diguem-ne, comuna rossyana de Begues. Oliver bufa a l’estil dels grans instrumentistes de vent del jazz blanc dels 50, és a dir, contingut i alhora expressiu i juganer. Seus van ser alguns dels solos més celebrats del concert. També ho foren els del polifacètic guitarrista igualadí Jaume Llombart, brillant en el paper d’acompanyant.

Dos dels moments més encertats de la vetllada van ser els duets que va oferir Alguacil amb el contrabaixista barceloní Pedro Campos, interpretant “You Make Me So Feel So Young”, i amb el siscordista Llombart, tocant a tall de bis “For All We Know”. En el primer cas, vam apreciar la destresa de Campos i Alguacil com a solistes. El segon estàndard va consistir en una revisió del tema que va popularitzar, entre d’altres, Chet Baker, digne d’un final d’alçada.

Trav’lin Light, la música més freda i lluminosa possible per ser executada el capvespre d’un dels dies més calorosos de l’any. Una delícia.

Concert de Mayte Alguacil Trío amb la col.laboració d’Enrique Oliver, dins el cicle Nits d’Estiu a la Pedrera 2017 | Foto: Ariana Nalda