La mezzosoprano Mireia Pintó va portar a l’escenari de la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa l’exotisme de la música zíngara, passada pel sedàs de la inspiració dels grans compositors romànics europeus.
En el que significà el seu tardà debut com a solista al gran teatre manresà –havia participat abans en algun concert col·lectiu de caire commemoratiu i recaptatori-, el passat dijous, l’acreditada mezzo bagenca va oferir un exquisit programa integrat per un bon nombre de significatives peces inspirades en el temperament i el món dels gitanos. En un ambient de càlida intimitat i complicitat, la veterana cantant va ostentar la seva maduresa canora, amb una exhibició d’elegància, control i intensitat d’allò més reeixida. Al piano, va comptar amb un acompanyant de luxe d’allò més familiar: Vladislav Bronevetzky.
Durant la primera part va abordar, amb acurada incisió i intuïció expressiva, el cicle de les delicioses “Cançons gitanes” de J. Brahms, seguides, posteriorment, del respectiu cicle de cançons que Dvorák dedicà a la mateixa temàtica, amb les quals Pintó va poder lluir un cant d’una volada molt més lírica.
Obrí la segona part l’exquisida i sumptuosa “Zaïde” de Berlioz, seguida de tres números musicals de la “Carmen” de Bizet – entre el quals, la cèlebre Havanera- on la cantant d’origen manresà va demostrar el seus dots de consumada intèrpret dramàtica. Els ornaments i les acrobàcies vocals van arribar al final amb les cançons de Rossini i Léhar, ajustada i delicadament resoltes per Mireia Pintó.
Dos bisos van posar punt i final a una vetllada musical de les que, malauradament, no abunden massa a la ciutat.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals