Mercè Vila Godoy i el seu Somni a La Seca

17.02.2013

Una hora justa. Pim, pam i cap a casa. Amb la mel a la boca, esclar. I amb ganes de demanar-ne més. Però la brevetat no serà cap obstacle perquè l’espectacle tingui una llarga vida. Un preveu que serà d’aquells muntatges que es reposarà i es reposarà i que fins i tot trepitjarà escenaris diversos que se’l sortejaran en subhasta.

 

Somni, de Mercè Vila Godoy

 

El muntatge ‘Somnis’ —un servidor l’hauria titulat més aviat amb una de les citacions que tanquen l’espectacle i que diu: “Casa meva és la teva olor”— té tots els ingredients perquè sobrevisqui a la crisi. S’empara en el clàssic ‘Somni d’una nit d’estiu’, de William Shakespeare, d’acord, però, francament, el millor que pot fer l’espectador és oblidar-se’n perquè no hi ha dubte que l’autora Mercè Vila Godoy ha fet una obra original contemporània que no necessita coixins externs. El projecte, a més, va néixer amb el suport del finançament del portal digital Verkami que, abans de termini, va superar l’import previst de llançament de 4.000 euros fins a 4.670 euros. I la que va ser directora d’un dels èxits sonats de les últimes temporades, ‘L’any que ve serà millor’, ha tornat amb alguns, bé, més aviat algunes de les actrius d’aquell espectacle com les multisciplinars Alba Florejachs i Neus Bernaus, a les quals s’ha afegit ara una altra multiregistre com Alba Pujol, al costat de tres actors: Isak Férriz, Òscar Muñoz i Jose Pérez.Tots ells són noms habituals dels últims treballs de l’autora i la complicitat salta a la vista, fins al punt que els aires d’improvisació ben treballada i d’aportacions personals semblen evidents. I, a més, exploten al màxim les seves aptituds que no són només actorals sinó també de música i cançó en directe, que per alguna cosa la companyia es diu La Banda.Tot passa en una sala d’assaig on el grup prepara la posada en escena de la tragèdia ‘Piram i Tisbe’, un mite que ve de lluny i que ha captivat diverses generacions perquè ja va protagonitzar també una performance de joventut de The Beatles. L’assaig, però, és només una excusa perquè surtin a la llum els conflictes personals que assetgen els sis personatges, tres parelles a l’edat dels dubtes postadolescents marcades per les dificultats del seu temps.I si aquest és el ganxo, el moll de l’os recau en la interpretació i en l’estructura de l’obra que passa d’una escena a una altra i d’un espai temporal a un altre, endavant i endarrere, sense que hi hagi ni foscos ni pauses ni trencaments en el guió de tal manera que els personatges de Shakespeare de fons es fusionen amb els personatges de Mercè Vila Godoy, que tenen els mateixos noms de fonts reals, i a la vegada amb els personatges de ‘Piram i Tisbe’.Si ‘L’any que ve serà millor’ va servir per descobrir la capacitat còmica d’Alba Florejachs, aprofitada des d’aleshores en gags d’humor televisiu com ‘Polònia’, aquí la mateixa actriu es desplega en un ventall de caracteritzacions i vestuari, inclosa la de cantatriu, i també amb la del seu fons dramàtic. Vegi’s sinó, com a mostra, la troballa de l’escena en què ella mateixa retreu a Alba Pujol la seva timidesa sentimental i la “mania de les nenes barcelonines” de vestir de “vintage” amb “rebequeta” com si totes fossin unes àvies i de portar roba interior de “mercadillo”.No es queden enrere els altres intèrprets del muntatge i sí que és en certa manera una redescoberta les possibilitats d’Alba Pujol que es destapa aquí també com una actriu capaç de fer brillar els papers més dramàtics en els quals ha treballat fins ara amb els papers seriosament humorístics.Tant Neus Bernaus com Isak Férriz, Jose Pérez o Òscar Muñoz —aquest últim més conegut per obres de caràcter dramàtic— tenen els seus moments de glòria, portats sovint en uns diàlegs bilingües a l’extrem que no hi fan cap falta però que segurament pretenen fer-los més quotidians, i que convergeixen en un esclat final escenogràfic que beu de la màgia d’un bosc imaginari per tancar-se amb una mena d’epíleg d’emergència en off mitjançant el qual la veu de vés a saber quin personatge —¿potser un Puck de mentida?— posa en antecedents a l’auditori del que ha estat, al cap d’uns anys, l’esdevenidor de cadascun dels sis personatges. Un The End de pel·lícula de gènere indie que, com he dit només començar, deixa els espectadors amb la mel a la boca.

 

«Somni», de Mercè Vila Godoy. Versió lliure de ‘Somni d’una nit d’estiu’, de William Shakespeare. Intèrprets: Neus Bernaus, Isak Férriz, Alba Florejachs, Òscar Muñoz, Jose Pérez i Alba Pujol. Espai escènic: José Novoa. So: Dani Nel·lo. Il·luminació: Àlex Aviñoa. Vestuari: Laura García. Màscara: Sílvia Delagneau. Moviment: Maribel Martínez. Ajudant direcció: José Novoa. Direcció: Mercè Vila Godoy. Companyia La Banda. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 10 febrer 2013.