Memòria viva de Menorca

29.05.2017

A tots els menorquins, però també, i no pas en segon lloc, als amants de Menorca, de la història i de les llengües, aquest anecdotari titulat Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca, de Cristòfol Capó Riudavets (Ciutadella, 1924), els serà un gaudi extraordinari. Perquè aquest llibret, breu però intens, és un llibre remarcable pel fet que reuneix unes qualitats difícils de trobar ara: senzillesa, interès i utilitat, en tant que recull història i anècdotes del passat menorquí, que les joves generacions ja no coneixen.

Cedit per Documenta Balear.

Tal com el propi autor declara just abans d’acabar el llibre: “És per açò que em vaig decidir a fer aquestes anotacions, perquè es qui vulguin saber coses des temps passat no s’hagin de batre tant es cap; o sigui, que dins ses meues poques possibilitats voldria contribuir-hi amb es meu granet d’arena. Per això he volgut contar aquestes coses a sa gent jove, que no ho ha viscut”.

Per bé que el llibre se centri en l’illa de Menorca, el seu atractiu s’estén a tots aquells lectors que volen aprendre de la història del segle XX a partir de relats descriptius de la vida quotidiana, sobretot, de la vida rural, en general, no només a Menorca. Més enllà d’això, aquest recull és, per extensió, un retrat sociològic de l’illa, que ens permet entendre la jerarquia social que encara avui dia és present i es manté molt clara i viva en el ritual de les festes de Sant Joan de Ciutadella i de tantes altres poblacions de Menorca. Així hi veiem retratada tota l’escala social representada en el món rural: el propietari, l’amo, l’apoderat, el majoral, el missatger, el jornaler, l’al·lot de barca, sense oblidar personatges … com “els llepons o xivatos, que intervenien molt entre es senyors, majorals i pagesos […] i acabaven per ser menyspreades per tothom”.

Cedit per Documenta Balear.

Dividit en tres grans capítols, “Personatges”, “El camp menorquí” i “Costums”, el llibret conta històries que protagonitzen tot un seguit de figures, que faran el goig dels menorquins perquè encara són vives a la memòria de molts. Per les pàgines d’aquest anecdotari hi desfilen, entre molts d’altres: en Toni de Calòritx, es noviï d’Algendar, l’amo en Sebastià Allès, en Jaume Coll, en frare de Son Pancraci, en Bep de l’Havana, n’Esperança Portella Benejam. La vida al camp ens il·lustra sobre els segadors, els tipus de conreu, el bestiar, el sistema de segar, el de mesurar, les obligacions de pagesos amb els propietaris (les amitges…), la mecanització i la introducció de la inseminació artificial, entre d’altres. Els costums són tot un tresor de curiositats relacionades amb les festes, les provisions dels llocs, els transports, el camí de Cavalls…

S’hi troba a faltar molt, però, una menció detallada del glosat i els glosadors, un fet cultural que al meu entendre mereix formar part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO, que s’esmenta una única vegada i molt de passada.

Però més important i meritós encara és el fet que el llibre està escrit en menorquí, un menorquí que lamentablement s’està perdent –probablement ja irrecuperable– i que de cap manera hem de permetre que es perdi. Sabem que una llengua és el reflex d’una cultura i que el lèxic i les expressions relacionades amb un determinat camp semàntic desapareixen quan desapareix l’activitat a què fan referència; és llei de vida. Malauradament, les transformacions socials i culturals relatives al camp a l’illa de Menorca han fet que desaparegui una bona part del vocabulari vinculat al món rural. Malgrat això, la llengua en què s’expressa l’autor és una llengua rica que podria ser actual si no fos per l’empobriment generalitzat que pateixen des de fa massa anys totes les llengües. En aquest sentit, el llibre és un tresor, i un privilegi de llegir per tot aquell que és conscient de la riquesa que suposa el nostre patrimoni lingüístic. Un annex indispensable és el glossari de mots i expressions i frases fetes, a càrrec de Pilar Vinent Barceló, que completa el llibre.

Cedit per Documenta Balear.