Méliès, el primer mag del cinema

1.05.2013

Sens dubte, l’exposició que ara podem veure, “Georges Méliès, la màgia del cinema”, és la més important dedicada mai a Catalunya a aquest primer mag de la cinematografia, oberta fins al 24 de juny a CaixaForum de Barcelona, organitzada per l’Obra Social de “la Caixa” en col·laboració amb la Cinémathèque Française, dipositària del llegat que es conserva d’aquest pioner del cinema.

Diverses sales contenen 418 peces, entre objectes de màgia de quan Méliès es dedicava a la màgia i prestidigitació abans d’existir el cinema, nombrosos aparells precinematogràfics, dibuixos, gravats, fotografies, peces de vestuari, maquetes –com la del seu estudi de Montreuil–, i personatges de ficció com els fantàstics selenites del seu “Viatge a la lluna”.

Georges Méliès (1861-1938), dibuixant, mag, director de teatre, actor, decorador, tècnic, productor i realitzador cinematogràfic, va fer entre 1896 i 1912 al voltant de 500 pel·lícules de les quals es conserven prop de 260, i 21 de les quals s’exhibeixen a l’exposició. La Primera Guerra Mundial i l’aparició de grans competidores com Pathé i Gaumont va anorrear aquell món de fantasia i va arrossegar Méliès a la ruïna econòmica, el qual, desesperat, va cremar gairebé totes les seves pel·lícules, tot i que segons altres versions, va vendre els cel·luloides a pes a un industrial que els va fondre per reutilitzar-los. Aquest aspecte dramàtic ens recorda el cas d’un altre precursor, el de Reynaud, inventor del “Théâtre Optique” i del praxinoscop que llançà gairebé tota la seva producció a les aigües del Sena uns quants anys abans. Sempre s’explica que un dia de 1926 fou descobert a l’estació de Montparnasse a París on regentava una botigueta de joguines. I els seus darrers anys va obtenir almenys un cert reconeixement.

De les ombres a la llanterna

S’ha de destacar en primer lloc el gran didactisme d’aquesta exposició que la fa atractiva inclòs per a aquells als que no els interessen gaire aquests temes audiovisuals i de la història de la imatge animada. El comissari d’aquesta mostra és un conegut especialista en el tema, Laurent Mannoni, director científic del Patrimoni del Conservatori de Tècniques de La Cinémathèque Française.

L’exposició s’estructura en tres àmbits principals: 1. Les arrels del cinema de Georges Mèlies: l’art de l’engany. 2. Méliès, cineasta i mag, i 3. Mort i resurrecció de Méliès. El primer recull amb detall i materials originals o reconstruïts fidelment tots aquells precedents de la imatge animada que al llarg dels segles, especialment el XVII, XVIII, i XIX, conduïren cap al gran espectacle col·lectiu que amb el temps esdevindrien invencions com el quinetoscopi d’Edison i el cinematògraf dels germans Lumière el 1895.

Des de les ombres o siluetes xineses, el precedent més llunyà de la imatge animada, podem veure teatrins d’ombres de joguet o les famoses ombres de “Le Chat Noir” de París que influiren en l’autor. Els diorames, aquí portàtils perquè n’hi havia que ocupaven tot un escenari, de Martin Engelbrecht (Alemanya, segle XVIII), amb tres vistes de carrer amb efectes de llum dia/nit. Així com totes les joguines òptiques com el fenaquistiscopi de Plateau, el zoòtrop, el folioscop, etc.

Una de les sales recull llanternes i objectes que es feren servir per a les projeccions en els espectacles del segle XVIII denominats “fantasmagories”, projeccions de gran format amb la visió del cap de la Medusa, esquelets, dimonis, monstres horripilants…, el màxim divulgador dels quals fou el belga Robert, anomenat “Robertson”.

 De la màgia al cinema

Abans de cineasta, Méliès fou mag i prestidigitador, espectacle de gran ressonància social durant el segle XIX, i director del “Théâtre Robert-Houdin”, que portava el nom d’aquell gran mag quan havia ja desaparegut. Així molts dels trucatges i efectes especials del cinema tingueren el seu origen en els trucs de la màgia blanca com els “escamotages” o desaparicions sobtades de persones, les “decapitacions” o caps de persones que vivien i parlaven “separats” del cos, així com les “metamorfosis” de persones o objectes que es transformaven progressivament.

Així podem veure una gran vitrina amb objectes que feren servir mags com en aquest cas Méliès. Un pla detallat del “Théâtre Robert-Houdin”, cartells d’espectacles de màgia com “Le decapité recalcitrant”, així com unes projeccions que combinaven imatges de llanterna màgica amb les del cinema.

Hi ha reproduïda una gran maqueta dels estudis cinematogràfics que Méliès havia construït a Montreuil, la qual té l’aparença d’un gran hivernacle amb sostres i parets de vidre que permetien filmar amb llum natural. Dins els estudis es reprodueix la filmació del “monstre de les neus” que apareixia en una de les seves pel·lícules. Henry Langlois, el principal creador de la Cinémathèque, encara va poder conèixer aquell gran edifici en ruïnes abans de la seva destrucció el 1945.

Es dóna una importància especial a la pel·lícula més coneguda de Méliès “Le voyage dans la Lune” de 13 minuts, producció filmada el 1902 a l’estudi de Montreuil. A més de la seva projecció, es poden veure nombrosos croquis i escenes dibuixades d’aquest fantàstic film, decorats, així com un curiòs habitant de la lluna o selenita vermellós que tenia una certa retirada a un marisc amb potes.

En un altre vídeo s’explica com l’equip de Méliès portava a terme els trucatges en les seves imaginatives pel·lícules, com ara el descobriment de l’arrêt o aturada de la càmera que permeté les substitucions de personatges i objectes de forma “màgica”. També es projecten resums de les parts més destacades de la vida de Méliès, així com d’altres pel·lícules, totes pioneres de gèneres com els noticiaris reconstruïts a “La coronació d’Eduard VII” o les fantàstiques i d’aventures com “Saturne. A la conquête du Pôle”, “Les aventures de Robinson Crusoe” i “Le dirigible fantastique”, entre d’altres.

L’exposició acaba amb el seu redescobriment el 1926, tardà per a Méliès en vida, i l’homenatge que Martin Scorsese li va retre el 2011 al film “La invención de Hugo”. Precisament l’autòmata argentat que sabia dibuixar fou un obsequi del director a la Cinémathèque i ara està exposat en aquesta darrera sala.

En fi, una exposició “a ne pas manquer”, com diuen en francès.

 

Un concurs

Com en altres grans exposicions anteriors, l’Obra Social de “la Caixa” organitza una sèrie d’actes que complementen la temàtica de l’exposició, un cicle de conferències, un cicle de cinema sobre mags i màgia. Una sessió “Mamut Cinema” amb una selecció de pel·lícules de Méliès acompanyades en directe per música en viu, i una darrera acció ben original, el concurs “Participa Méliès”, que ofereix la possibilitat que els visitants facin el seu propi vídeo inspirant-se en els fantàstics trucs de l’inventor dels efectes especials. Els interessats tenen temps per participar-hi fins al 20 de maig. Per a més detalls, vegeu el web: www.participamelies.com. I per a més informació en general: www.lacaixa.es/obrasocial. Telèfon: 902 223 040.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Això si que era IMAGINACIÓ I CREATIVITAT,i més pensant en la precarietat tecnica i de mitjans que tenia el Sr.Méliès. No com ara que la tecnica i els mitjans estan per a sobre de la precaria imaginació i creativitat.