‘Massius y Pressus’, el silenci indignat

Avui a les 18.30h es presenta a la seu de NOVA Innovació Social (plaça Catalunya 9, 4t 2a) Massius y Pressus, la reedició de les vinyetes de crítica social que l’il·lustrador SORO va publicar a finals dels 60 i principis dels 70 en la revista Triunfo. L’acte comptarà amb la participació de d’il·lustradors/es i activistes com Pepe Beúnza, Carlos Azagra, Jordi Borràs, Monstruodoxa, Sr. Plástiko i Ignasi Labastida.

Soro és un il·lustrador discret, amant de l’anonimat i el silenci. No li calen paraules, les seves vinyetes ja parlen per ell, i diuen tantes coses, a vegades massa coses, dirien alguns. El prologuista de l’obra de Siscu Soro Massius y Pressus(2012), l’escriptor Santiago Alba Rico, descriu aquest efecte de l’il·lustrador amb molta efectivitat: «Progressem cap enrere amb tanta velocitat que aquests dibuixos publicats a la revista Triunfo fa 40 anys retraten el món en què estem començant a viure molt millor que tota la publicitat caduca de fantasmes-cotxes i espectres-refrescos que apareixen als nostres nassos. “Clar que hi ha lluita de classes”, declara el multimilionari Warren Buffett, “però és la de la meva classe, la dels rics, la que està començant aquesta lluita, I l’anem guanyant”».

El ric apareix a les vinyetes de Massius, en una dialèctica entre l’home gras del barret de copa i la massa d’homes blancs que es deixen entabanar constantment. “El millor retrat robot de les relacions socials sota el neocapitalisme; una magistral simbolització de l’explotació, la integració, la lluita de classes”, descriu l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán en el pròleg de la primera edició del llibre, de 1971, inclòs també en aquesta segona edició. Les vinyetes de Massius, resoltes en tres escenes, dibuixen aquestes explotacions en tots els àmbits, el laboral, el polític, el militar, el cultural i fins i tot, s’atreveixen amb el mite de “la creació”: Eva, posseïdora de la poma divina, fracassa en l’intent de temptar el personatge del barret de copa, el capitalista, i sucumbeix al seu xantatge monetari deixant el paradís.

El pobre Pressus sempre té tots els números de perdre, entre barrots. La sèrie del Pressus és més breu però igualment punyent i, per sobre de tot, càustica. Soro hi explica les peripècies dels presos que, enfrontats amb els seus carcellers, intenten sobreviure, aconseguint milers de fracassos i alguna petita i breu victòria. En un camp de treball, un grup de presos construeixen amb dedicació unes parets d’un edifici, la trampa que finalment es convertirà en la seva màxima presó. En el rodatge d’una pel·lícula, el pres derrota els policies, però ràpidament s’adona que quan les càmeres s’han apagat, el joc també, i ell torna a ser capturat. Alguna victòria, el darrer joc de cartes amb el botxí; de fet, és aquesta la vinyeta més esperançadora de tot el llibre, una excepció d’un univers força pessimista.

Massius y Pressus, que es presenta aquest novembre, és la reedició de les vinyetes que l’il·lustrador Soro va publicar a finals dels 60 i principis dels 70 en la revista Triunfo, ara compendiats de nou per les editorials Pol·len Edicions, de Barcelona, i Visualiza, d’Euskal Herria. Vázquez Montalbán va saber descriure Soro, un col·lega que semblava “dibuixar des d’una cansada saviesa històrica, una saviesa a voltes indignada, però la majoria de vegades pessimista, visceralment pessimista”. Per capturar el silenci de Soro, només cal consultar la pàgina 99, una biografia d’un home succint que, com va dir Montalbán, presenta una divisió radical i maniquea del món: víctimes i botxins. “No hi ha cap altre joc”.

Més informació, al web de Pol·len Edicions