Marlon James. Una breu gran història sobre Jamaica

Brief History of Seven Killings té la voluntat d’explorar un passat, la dècada dels 70, a Jamaica. Uns anys marcats per l’entrada de l’illa a la guerra freda.

Amb la seva tercera novel·la Una breu història de set assassinats (Bromera), Marlon James, escriptor jamaicà nascut el 1970 a Kingston, va guanyar el passat octubre el premi de més prestigi en llengua anglesa, el Man Booker Prize. La novel·la, sens dubte una novel·la criminal, ens porta més enllà del món del crim organitzat i ens fa endinsar en una part de la història recent de Jamaica a la qual no s’ha prestat prou atenció. Aquest és un dels llibres estrella que per Sant Jordi ha presentat l’editorial Bromera.

Marlon James (foto de Jeffrey Skemp)

James és el primer autor jamaicà a guanyar el preuat premi literari. Al Carib anglòfon existeix una extensa i interessant tradició literària, al capdavant de la qual destaquen els premis Nobel Derek Walcott i V.S Naipaul, tots dos de la generació del Boom que es va desenvolupar sobretot a Gran Bretanya els anys 60. James beu d’escriptors de la generació del Boom, però neix en una societat políticament independent i es forma a la universitat a Jamaica. La seva obra ofereix, per tant, una perspectiva diferent. No obstant això, com la gran majoria d’escriptors del Carib anglòfon, així com en moltes altres zones del món postcolonial, James escriu des de la diàspora, en el seu cas des dels Estats Units, ja que a Jamaica encara no existeix una infraestructura per als escriptors.

Una breu història de set assassinats té la voluntat d’explorar un passat, la dècada dels 70, a Jamaica. Uns anys extremadament turbulents, marcats per l’entrada de l’illa a la guerra freda. La novel·la traça com les repercussions directes d’aquests anys s’estenen temporalment fins als anys 90 i geogràficament fins als Estats Units, amb la lluita del crim organitzat jamaicà amb el càrtel colombià pel control del tràfic de drogues. El text  explora les arrels de la violència, la qual és descrita de manera cruenta i sovint va acompanyada d’un element d’humiliació, i en relata les conseqüències en la població, sobretot en el gueto on la imminència de la mort és una amenaça constant.

Al centre de la novel·la hi trobem un episodi recent de la història de Jamaica que ha passat gairebé desapercebut: l’intent d’assassinat de Bob Marley el 3 de desembre de 1976 durant un assaig, uns mesos abans de les eleccions generals i dos dies abans d’un concert gratuït per promoure la unitat popular en què el cantant havia acceptat d’actuar. James reivindica la figura de Bob Marley, una veu que incomodava molts sectors de la societat jamaicana tant per la seva aparença com per la llengua que utilitzava i sobretot pel missatge de llibertat i igualtat de les seves cançons. L’incident, tot i ser l’episodi al voltant del qual es construeix la novel·la, el descriu ràpidament un dels set gàngsters armats que irrompen a casa de Marley, en Bam Bam, amb frases curtes, entretallades, com si es tractés d’una poesia dub o d’una escena gravada amb una càmera en mà.

Marley, a qui no s’anomena mai pel nom sinó com a «the singer», no és el narrador de la història, en realitat, aquesta es construeix col·lectivament. D’entre els més de setanta-cinc personatges que expliquen els fets i les seves conseqüències des de les seves diverses perspectives, hi trobem gàngsters dels diferents guetos de Kingston, una noia de classe mitjana que passa una nit amb Marley, un periodista de la Rolling Stone que no aconsegueix mai entrevistar Marley o un agent de la CIA que s’encarrega de que l’illa no es converteixi en una altra Cuba, entre altres. A través de tots aquests personatges, alguns dels quals tenen nom ficticis però referents ben reals, se’ns relaten l’episodi i els fets anteriors i posteriors.

A part de la reivindicació d’un episodi i una dècada de gran rellevància històrica per a l’illa, un altre aspecte primordial de la novel·la és l’ús dels diferents codis lingüístics de Jamaica. De fet, la llengua en la literatura caribenya anglòfona és un tema en si mateix. El context lingüístic de la regió és complex i  en el cas de Jamaica es caracteritza per un contínuum als extrems del qual hi trobem dues llengües distintes, el crioll Jamaicà – també anomenat patois o patwa – i a l’altre extrem l’anglès. L’autor mostra una clara voluntat d’elevar i legitimar l´ús del crioll en l’art. El text conté multitud de referencies als prejudicis lingüístics envers el crioll, al qual s’anomena «bad chat», així com a l’obsessió de parlar anglès «correcte». Aquesta obsessió, estretament lligada a la rígida separació de classes, és hereva d’un passat colonial. Quant a l’ús del crioll en la literatura escrita, James segueix l’empremta d’autors caribenys com els trinitaris Sam Selvon o Earl Lovelace. Aquests autors no només utilitzen la llengua criolla per als diàlegs, reservant així l’anglès –la llengua de prestigi– per al narrador, la veu d’autoritat, sinó que també l’utilitzen en la pròpia narració. Cada un dels personatges no només explica la història des de la seva perspectiva, sinó que a més ho fa des de la seva posició en el contínuum lingüístic, i fins i tot alguns alternen els diferents codis en funció del context o l’interlocutor, tal com és pràctica habitual a Jamaica. Serà molt interessant comprovar com han tractat les traduccions de la novel·la, que en breu publicarà en català Bromera i en castellà Malpaso, aquesta cacofonia de veus i diferents codis lingüístics.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació