Maria Coma a l’Acústica

3.09.2012

Maria Coma a l’escenari de Plaça Josep Pla. És una de les joves estrelles en concert la darrera nit del festival. L’artista amb una educació musical al conservatori i en jazz contemporani és també artífex de les pròpies creacions audiovisuals (videoclips) i portades de disc. Inicia la seva trajectòria com a músic professional amb el grup Uma i la
publicació del disc Linoleum, amb Pau Vallvé, músic també present en l’últim disc, Magnòlia, una creació personal i íntima amb 11 temes. Editat el Novembre del 2011,  Magnòlia ha estat de gira per tot Catalunya, Madrid i Berlín. Maria Coma, piano i veu, té un estil personal amb referents com Bon Iver, Peter Frampton o Nils Frahms. En una aproximació instrumental a la música per a banda sonora recorda a Ennio Morricone. També té un encant proper a Pj Harvey, pero sorprèn la qualitat semblant a la d’Ana Calvi, una de les revelacions de l’escena anglesa, protegida de Nick Cave. En aquest crescendo rítmic, simulació de la llum i el viatge interior com a reconeixement de la forma universal (Mahler), la seva música té quelcom de meravella moderna, estil Satie, però amb reconeguda creativitat pròpia.

 

Maria Coma

Maria Coma

 

Les seves lletres es refereixen sovint a la musa i al delicat aparell que l’acompanya. Maria Coma fa poesia sense referents i metàfores. Té lletres en castella i anglès. En un moment de Magnòlia, l’artista s’acosta a la psicodèlia i també a la música de circ. La seva veu està entre la de les millors vocalistes catalanes, Minimal21, Glissando o Lidia Pujol. La nostàlgia i la melancolia són expressió de l’excel·lent tècnica, acompanyada sempre d’un contingut que aproxima al públic a l’experiència de modernitat. Adopta també el millor de l’estil de la modernitat americana amb una posada en escena molt típica del mainstream show i la balada country. L’acompanyen en el directe la il·lusió de tocar davant de família i amics en un escenari ple de públic entregat.