Manolo Sanlúcar, desconcert al Palau de la Música

5.09.2016

El passat dijous dia 1 de setembre al Palau de la Música i com a cloenda del San Miguel Mas i Mas actuava Manolo Sanlúcar. El que prometia ser una gran vetllada va acabar essent un desconcert.

Manolo Sanlucar al Palau de la Musica | ©Òscar Sanz Hernández

Manolo Sanlucar al Palau de la Musica | ©Òscar Sanz Hernández

El San Miguel Mas i Mas és un festival que destaca per la seva qualitat i encert a l’hora de programar propostes musicals que completen el calendari del mes d’agost a les nits barcelonines. En els temps que corren, en què la cultura, i més concretament la música, pateixen un fort menyspreu per part dels mitjans de comunicació i les administracions, reivindico el paper i el treball que fa la factoria Mas i Mas i el seu director artístic, Pere Pons, tant en aquest festival com a la resta de propostes que presenten al llarg de l’any a espais com el Jamboree. Dic això, perquè no m’agradaria que la trista vetllada que vam viure el passat dijous amb Manolo Sanlúcar s’agafés per tirar per terra l’enorme feina que fan en el sector musical. Malgrat tot, crec que és important explicar què va passar per tal d’intentar que no torni a succeir i que fets com aquests no enterboleixin una gran labor en el món de la música.

Val a dir que Manolo Sanlúcar va arribar dijous al Palau envoltat d’una gran rumorologia. En primer lloc, era sabut que havia estat inclòs per tancar el festival per suplir la baixa d’un altre artista. D’altra banda, Sanlúcar feia tres anys que s’havia apartat dels escenaris. Oficialment es deia que era perquè estava immers en un mètode d’estudi, tot i que també se sabia que arrossegava problemes de salut. A l’actualitat estava preparant la seva tornada als escenaris amb un nou disc i un proper concert a la Bienal de Flamenc de Sevilla. El dia abans del concert al Palau ja planejaven dubtes sobre el vol que l’havia de dur a Barcelona, de la mateixa manera que també s’havia suspès la roda de premsa que havia de comptar amb la seva presència per fer balanç del Festival.

És evident que tancar el Mas i Mas amb la primícia de la tornada de Sanlúcar als escenaris era una gran notícia i la millor manera de tancar el festival. Ara bé, el que es va convertir en una gran notícia i havia de ser una vetllada per recordar va acabar certificant que no s’havia resolt bé aquesta tornada, de resultat nefast.

D’entrada ja va passar una cosa poc habitual al Palau: l’artista va sortir a l’escenari divuit minuts tard. Abans, el director artístic Pere Pons havia agraït al públic la seva assistència i denunciat la falta de suport de l’administració i els mitjans de comunicació. Aquesta intervenció va ser rebuda amb multitud d’aplaudiments còmplices. Finalment va anunciar el concert que ens disposàvem a veure amb el titular que es tractaria d’una nit màgica.

Van sortir a escena els músics d’acompanyament de Sanlúcar, el guitarrista David Carmona, la cantaora Carmen Molina, i el percussionista Agustín Diassera. Acte seguit apareixia Sanlúcar entre sentits aplaudiments. Només seure, Sanlúcar va agafar el micròfon per excusar-se que no podia tocar, que no es trobava bé. Va explicar que tres medicaments que estava prenent havien interactuat, li paralitzaven la mà i l’impedien tocar amb unes mínimes garanties. Malgrat tot, va expressar el seu desig d’intentar-ho i així va començar el concert, disculpant-se una i altra vegada. Des del primer compàs es va veure que allò era una tragèdia en tota regla. Sanlúcar tocava d’una manera caòtica, fora de compàs, dubitativa, errònia, i la resta del grup el seguia desconcertat, com podia, immers en un caos penós. Així va transcórrer la vetllada fins a la quarta peça, quan Sanlúcar va decidir abandonar l’escenari. Insisteixo que entre tema i tema no va parar de disculpar-se i de mostrar la seva tristesa i desesperació davant el penós concert que estava fent. També se’l va veure molt abatut i desganat en tot moment, volia posar la celleta, no la posava, la tirava sobre la cadira, deia coses als músics que estaven molt cohibits i tornava a insistir que no estava bé.

Manolo Sanlucar al Festival Mas i Mas | ©Òscar Sanz Hernández

Manolo Sanlucar al Festival Mas i Mas | ©Òscar Sanz Hernández

Finalment va abandonar l’escenari, entre l’escalf i el suport del públic que no va parar d’aplaudir-lo en tot moment. Aleshores els músics que l’acompanyaven van sortir per comunicar que amb el permís del públic tocarien algunes peces per tal de no acabar la nit d’una manera tan amarga. Van avisar que farien el que podrien perquè no havien assajat res junts i feia molt de temps que no coincidien als escenaris. Va ser un contrast molt fort i trist, perquè de cop es va veure clar que s’havien alliberat d’unes cadenes que els conduïen a l’abisme i sense Sanlúcar se’ls va veure tocar tranquils i lliures. La música caminava. Van oferir un tastet per bulerías basades en la “Luna llena” de Camarón de la Isla, un tema instrumental també per bulerías que formaria part del nou disc de David Carmona, que per cert va estar a un gran nivell, per acabar amb fandangos de Huelva, i aquí la cantaora va demostrar les seves dots vocals cantant a capella.

El trio va ser acomiadat amb forts aplaudiments, encara que el públic no havia pagat per veure’ls. Després va aparèixer Sanlúcar amb més ovacions i crits de suport i va tornar a seure a la banqueta per tornar-se a disculpar i acabar la vetllada tocant. Entre errors i dubtes, però una mica més centrat que a la primera part, va tocar una peça amb la resta del grup i va ser acomiadat amb gratitud, comprensió i generositat.

La reflexió al voltant d’aquest trist esdeveniment és doble i hauria d’interpel·lar tant l’organització com el mateix artista. La direcció del festival va prendre una sèrie de decisions molt desencertades o senzillament no en va prendre cap, i així ens va anar. El més encertat hauria estat suspendre el concert abans de començar explicant la situació de l’artista i tornant els diners de l’entrada. Com és sabut no es va fer així, i malgrat tenir el coneixement que allò no aniria bé van arriscar en un intent per acabar bé el Festival i donar al públic el que volia veure. Un cop consumat el desastre també es va trobar a faltar que l’organització sortís a donar explicacions al públic per un espectacle que no reunia les condicions o un comunicat de premsa demanant disculpes.

Pel que fa a l’artista, també crec que va estar molt desencertat. Hi ha qui dirà que com a mínim ho va intentar i que això ja té molt mèrit. Jo no hi estic d’acord. Com deia abans, un artista de la categoria de Sanlúcar no pot aparèixer i fer l’espectacle tant lamentable que va fer. Hi ha qui dirà que som humans i que tots tenim un mal dia. En aquest cas no es tractava d’un mal dia, es tractava d’una persona que no estava en bones facultats per sortir a escena. Al meu entendre, malgrat les pressions i que l’organització no ho havia fet, Sanlúcar hauria d’haver suspès el concert per iniciativa pròpia o emplaçat el públic més endavant quan es trobés millor i amb la complicitat de l’organització buscar una data futura que evités la devolució de les entrades. No va prendre aquesta decisió i la cosa va anar com va anar. I encara va tenir la sort de trobar-se davant d’un públic entregat i comprensiu que en cap moment va mostrar estar disgustat. En un altre lloc potser hauria acabat amb xiulets, butaques arrencades i llançament d’objectes a l’escenari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. En aquest fragment hi ha una falta: “fer l’espectacle tant lamentable que va fer”. Però ens guardarem els xiulets. Com diu l’autor, som humans i tots tenim un mal dia.