M. Dolors Millat. La filla del Nord

6.02.2017

La filla del Nord (Proa), de l’escriptora M. Dolors Millat, és una història de desarrelament, que pretén confrontar el lector amb alguns temes importants, com la renúncia, l’amistat, la traïció, l’amor i, sobretot, la necessitat de crear el relat vital per seguir endavant.

Berthe, la protagonista, treballa en una llibreria a Nova York amb un home a qui no estima i sota la influència de la tieta Lisa. Malgrat ser poc decidida, s’imposa l’obligació de retrobar-se amb el seu passat quan s’assabenta d’un fet inesperat per així poder entendre el seu present. “Qui sóc, en realitat? Aquella nena òrfena del Nord o la que ha sobreviscut a la gran ciutat?” es pregunta Berthe.

I és que Berthe és una finestra oberta a dos mons. Un que simbolitza la seva identitat perduda i un altre que viu el present. El primer és el resultat de la pèrdua irreparable dels pares i del ressò de la naturalesa de la reserva índia d’Uashat, al Canadà, on molts anys després d’haver-hi viscut es retrobarà amb el Maikaniss, indi innu que lluita pels drets dels indígenes i amb qui l’uneix un lligam més enllà de la raó. Seguirem la protagonista pel que no només és un periple geogràfic, sinó també interior, profund. De Mont-real passarà a viure al nord del Canadà per, després, viure l’adolescència a Nova York. Finalment, serà al Pallars on podrà trobar la serenitat i la calma per comprendre’s a ella mateixa.

Però no estarà sola. La veïna de la seva àvia a les Sept-Îles, Vicky, la consolarà després de la mort dels pares i li donarà la força necessària per no aturar-se. Serà una veritable mare que li descobrirà el poder reconfortant de la música i que l’aconsella sobre la vida: “Viu-la, no te la deixis prendre per res ni per ningú, ni, sobretot, pels records. Fes el que el cor et demani”.

La trama se centra en la relació entre els personatges, tot i que M. Dolors Millat ha viscut en els mateixos indrets per on transcorre la novel·la. I això es nota en la força que transmet quan descriu els paisatges nevats del Canadà, els boscos del Pallars o el centre turístic de Barcelona. L’autora omple de detalls interessants les seves observacions i crea un món (el paisatge, l’interior d’una casa, l’instant de passió) on resideix l’extraordinari de la vida.

Al llarg de la novel·la, tot el que veiem o sabem ens arriba a través de la mirada de Berthe, que indaga en el seu propi interior amb uns ulls que miren tots els personatges complementaris, com l’amiga de Nova York, Nilda, o Juliette de Mont-real. Es tracta, en definitiva, d’una novel·la d’impecable factura amb la mirada d’un món complex però alhora intel·ligible, a l’abast de tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Acabo de llegir aquest llibre i de descobrir aquesta autora fins ara desconeguda. M’ha agradat moltíssim. Gràcies per fer-me passar tan bona estona i per fer-me conèixer els paisatges i personatges del gran nord. Com tots els llibres que m’agraden, em sap greu que s’acabi, però crec que és rodó.