Llums i ombres al TNC

30.05.2017

Fins al 4 de juny el TNC s’omple de llums i ombres amb l’espectacle multidisciplinari dirigit per Xavier Martínez, Lucis et Umbrae, signat per la dramaturga argentina Victoria Szpunberg. Per uns instants la sala petita del TNC s’omplirà de màgia i il·lusionisme gràcies a la interpretació de Rosa Serra, la música en directe de Jordi Sabatés, els trucs de Sergi Buka i una llanterna màgica.

Rosa Serra i Sergi Buka en una escena de ‘Lucis et Umbrae’. © May Zircus / TNC

Il·lusionisme i literatura, teatre d’ombres i marionetes s’entrellacen en una inusual mostra interdisciplinària escènica, un joc entre la màgia i el teatre. El trio artístic Buka, Sabatés i Serra aconsegueix provocar i desconcertar de forma deliberada als espectadors gràcies a un llenguatge narratiu propi, amb moltes connotacions brossianes. Aconsegueixen traslladar-nos a una altra dimensió, màgica i efímera, que se’ns escapa de les mans. Per uns instants, som espectadors d’una altra realitat, molt allunyada de la nostra i alhora tan propera. Des de les butaques del TNC, Szpunberg ens empeny cap a aquesta altra realitat, sense deixar-nos altra sortida que endinsar-nos-hi. Ens deixa enmig d’una boirina d’estranyament, desconcert i inconformitat, molt proper al que pregonava Bertolt Brecht, un dels pares del teatre modern.

A Lucis et umbrae dues històries s’entrellacen, dos viatges: un viatge a través del temps i un viatge a través de les paraules. Una història a mig camí entre somni i il·lusió on els protagonistes són un calidoscopi i una llanterna màgica, dos ginys que canviaren la història del nostre present. Rosa Serra, enceta un viatge guiada per l’il·lusionsita Gaspart Robert (Sergi Buka), el mestre de la llanterna màgica, a dos mons de forma simultània: al món passat de la llanterna màgica (l’artefacte precursor del cinematògraf) i al món fictici d’un calidoscopi perdut en mans de tres germanes, talment com en un relat de Walter Benjamin. Història i ficció s’entrellacen fins a confondre’s: què és real i què no ho és? Com la mateixa actriu ens adverteix, l’espectacle és una «història que no acaba mai». Una història sense fi, amb connexions aparentment inconnexes i un munt d’interrogants que restaran oberts. I provocativa ens reta: «perdreu el control de la realitat». I, certament, que potser podem realment controlar la realitat?

Jordi Sabatés interpreta en directe la banda sonora de ‘Lucis et Umbrae’. © May Zircus / TNC

Szpunberg ens trasllada en un món d’aparences, “d’imatges aparentment inconnexes”, on realitat i ficció, somni i vetlla, present i passat es confonen. Un calidoscopi i una llanterna màgica: un festival audiovisual de llums i ombres. Buka ens inunda d’imatges fantasmagòriques en un inusual muntatge: la projecció d’una col·lecció històrica i amb gran valor patrimonial de diapositives de llanterna màgica.

Lucis et Umbrae proposa una reflexió al voltant de la imatge i un recorregut des del seus inicis al segle XVIII amb la invenció de la llanterna màgica fins a dia d’avui, el segle de la imatge. Saltant de segle en segle, l’obra ens empeny a viatjar en el temps i a reflexionar sobre la nostra identitat, conduint-nos vers un futur incert, entre ombres, dubtes i incerteses. Allunyada de tota recreació historicista, l’obra és, sens dubte, una representació atemporal que ens convida a reflexionar sobre la identitat humana, els imaginaris col·lectius, el pas del temps, etc. Si “tu ets tu i jo sóc jo”, som alguna cosa més que aparences?