Llull, el gentil i els tres savis

La Secció literària de l’Agrícol i Òmnium Cultural Alt Penedès han organitzat “Llull a l’abast: un salt de 700 anys”, una taula rodona en què participaran sis dels adaptadors d’obres de Llull, M. Carme Bernal (Llibre de les bèsties), Laura Borràs (Llibre de les bèsties), Muntsa Farré (Llibre de les bèsties), Ignasi Moreta (Llibre del gentil i dels tres savis), Carme Rubio (Llibre de les bèsties) i Pere Martí i Bertran (Llibre de les bèsties), que coordinarà la taula. L’acte tindrà lloc el 13 de maig a les 13h a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca en el marc de l’Any Llull. Per anar fent boca, Teresa Costa-Gramunt ens explica l’adaptació Llibre del gentil i dels tres savis, que ha fet Ignasi Moreta.

Amb la voluntat d’acostar Ramon Llull als infants, Ignasi Moreta, que, com diu ell mateix, va estudiar la carrera d’Humanitats perquè volia atansar-se a la llengua, la literatura, la història, la filosofia i l’art, ha fet una versió exquisida, i d’altura literària, del Llibre del gentil i els tres savis, de Ramon Llull. Publicat a la col·lecció Petit Fragmenta, el volum es presenta acompanyat d’unes il·lustracions d’Àfrica Fanlo, que posen al dia amb molta imaginació i modernitat conceptual els bells llibres miniats.

Ramon Llull, que va fer la seva conversió a l’edat de trenta anys, no era capellà ni monjo, sinó senescal de la taula del rei de Mallorca i componia cançons i poemes d’amor. De manera que, en escriure la seva obra immensa ―els erudits parlen de dues-centes seixanta obres, escrites en català, llatí i àrab―, no podia fer com Mestre Eckhart (coetani seu i amb qui s’ha d’emparentar des del punt de vista espiritual), que va expressar el seu pensament a través dels seus famosos Sermons. Ramon Llull, que cal considerar un home de clara visió del diàleg entre el sensible i l’intel·ligible o espiritual de la vida, va esdevenir un creador literari de primer ordre a l’hora de vehicular un pensament de base religiosa que va tenir un gran impacte a tot Europa, i fins avui.

En el seu afany per predicar la bona nova entre gentils i infidels de tota mena per mirar de convertir-los a la fe cristiana a través de la paraula enraonada (la visió de Déu s’havia de poder explicar i demostrar), Ramon Llull va esdevenir el creador d’un llenguatge simbòlic que aniria eclosionant en l’ars combinatoria, que tant ha fascinat filòsofs i escriptors de tots els temps. En els seus escrits, Ramon Llull sovint es va valdre dels relats de ficció per expressar el seu pensament original.

És el cas del Llibre del gentil i els tres savis. En aquesta versió didàctica duta a terme amb sensibilitat poètica per part d’Ignasi Moreta, trobem explicada a manera de rondalla ―hi havia una vegada―, la història d’un gentil (és a dir: un home que no practicava cap religió i al qual l’entristia el final de vida amb la mort, i que no tenia cap coneixement de Déu), i la seva trobada, a la sortida de la ciutat i en un bosc ple d’arbres, animals i fonts, amb els tres savis: un jueu, un cristià i un musulmà. Veient-lo tan afligit, i a petició seva, cadascun dels savis li explica la seva idea de Déu i els articles més sobresortints de la seva religió. Una lliçó sobre les tres fes que tenen llaços comuns per als joves lectors d’avui, i que encara té una segona part: el respecte amb què es tracten els tres savis, i el desig de continuar el diàleg entre les fes per arribar a un punt d’entesa, que prefigura el diàleg interreligiós.

Tot i que la seva obra és una apologia abrandada de la fe cristiana, en aquesta bella paràbola Ramon Llull atrapa el lector amb un final tan sorprenent com que els tres savis no volen saber quina de les tres religions serà l’escollida per part del gentil, sinó que aquests savis, deixant el proselitisme interessat, volen preservar per damunt de tot un diàleg fecund que els condueixi pels camins d’una més profunda coneixença de Déu. Es tracta d’una altra prefiguració, per part de Ramon Llull, el nostre savi il·luminat, de l’alteritat o trobada amb l’altre, font de coneixement de la diversitat de la condició humana i les manifestacions de la seva espiritualitat. Aquest relat, doncs, pot ser llegit, i no només per part dels infants, com una paràbola de l’ecumenisme. Però també pot ser llegida com una obra literària que expressa la voluntat d’una veritable fraternitat envers el pròxim, però, sobretot, envers el diferent, el qual, és obvi dir-ho, però en aquell temps no era tan fàcil que fos vist així, és digne de tanta consideració i d’estima com un mateix.